Molenbeek-Saint Jean és a uns escassos vint minuts del cor del districte europeu de Brussel·les, Schuman, on Merkel, Hollande i la resta de líders es reuneixen sovint per decidir el futur de la Unió Europea. Però la distància real entre aquests dos districtes de Brussel·les és enorme. Mentre als despatxos de Schuman els Vint-i-vuit debaten com i amb quins mitjans combatre Estat Islàmic, Molenbeek-Saint Jean serveix de base d'operacions i amagatall als gihadistes que planegen atemptar contra Europa. Abdeslam Salah, l'home més buscat d'Europa per la seva presumpta participació en els atemptats de París, vivia al barri, com el seu germà, Ibrahim, que es va immolar divendres passat al Comptoir Voltaire parisenc. Ahir més de cent policies belgues buscaven Abdeslam Salah al número 47 del carrer de Delaunoy de Molenbeek. No el van trobar, tot i que és en aquest districte brussel·lès on el vuitè autor dels atemptats de la capital francesa va conèixer el cervell de l'operació: Abdelhamid Abaaoud, un dels gihadistes belgues més coneguts a les xarxes socials i reclutat a Síria per Estat Islàmic.

La preocupació de les autoritats de Brussel·les i Bèlgica és màxima. Totes les investigacions pels darrers atemptats gihadistes a Europa acaben a Molenbeek-Saint Jean, convertit en un centre d'operacions del terror a només vuit parades de metro del despatx de Jean-Claude Juncker. A Molenbeek havia viscut, almenys temporalment, Ayoub al-Khazzani, que va atemptar contra un tren TGV de París a Amsterdam aquest agost. Deu persones, també en aquest barri, van ser detingudes al gener arran dels atemptats contra el setmanari Charlie Hebdo. I va ser en un edifici de Molenbeek on el francès Mehdi Nemmouche va planificar l'atemptat contra el Museu Jueu de Brussel·les, en què van morir quatre persones. No és una qüestió recent: el 2004 ja va viure-hi Hassan el-Haski, autor intel·lectual dels atemptats de l'11-M a Madrid.

“Faré neteja a Molenbeek”, assegurava desafiant el ministre de l'Interior belga, el nacionalista flamenc de l'N-VA Jan Jambon, que el cap de setmana va viatjar a corre-cuita a París per donar suport a les autoritats franceses i mostrar la seva disposició total a col·laborar. Però la promesa de Jambon arriba tard i malament. Ja fa anys que Molenbeek-Saint Jean viu en una marginació total, d'esquena a la resta de Brussel·les, i la seva alcaldessa, la liberal François Schepmans, culpa les administracions anteriors de no haver fet res. El discurs amb tocs xenòfobs de “netejar” tampoc hi ajuda. El barri té uns 97.000 habitants, aglutinats en poc més de sis quilòmetres quadrats, en alguns casos amb un 80% de persones d'origen magribí. I això –admet Schepmans– afavoreix “l'anonimat” que busquen les cèl·lules terroristes. Entre els anys setanta i l'actualitat, la població estrangera s'ha quadruplicat i les autoritats no han fet prou per integrar els nouvinguts. La crisi ha impactat fort al districte, amb un 30% d'aturats que arriba fins al 40% entre els joves, fet que deixa moltes famílies sense perspectives. La marginació, la delinqüència i el consum i tràfic de drogues han fet la resta, i han convertit el barri en caldo de cultiu per als terroristes: molts joves de tercera i fins i tot quarta generació no se senten part de la societat europea i són seduïts pel discurs d'Estat Islàmic. Bèlgica és, de fet, el país de la UE des d'on més persones han viatjat a Síria per unir-se a l'organització armada: cada mes, almenys cinc joves belgues marxen per fer el gihad, segons el govern. Des de l'inici de la guerra, ja n'han viatjat a Síria gairebé mig miler.

El barri de Molenbeek, focus de la pressió policial i mediàtica cada vegada que els terroristes atempten a Europa, intenta combatre l'estigma. Les generacions més grans veuen amb incredulitat com els seus joves se n'allunyen i es radicalitzen, atrets pel discurs i els vídeos a les xarxes socials d'Estat Islàmic, que els ofereix una falsa pàtria per substituir Bèlgica, que no senten pròpia.