Després del cap de setmana tràgic, França es va despertar ahir amb la necessitat de recuperar la normalitat. Els transports van tornar a funcionar a ple rendiment, les escoles van obrir, i als museus de París van tornar a acumular-s'hi les cues de turistes que visiten massivament la capital francesa en qualsevol època de l'any. Malgrat això, alguns punts encara més concorreguts, com el parc d'atraccions de Disneyland París, continuaven tancats ahir.

Tot i aquesta tornada al dia a dia obligada pel calendari, però, les sensacions seguien a flor de pell i res semblava normal. Al migdia, un minut de silenci va envair tot el país, des d'edificis públics fins a universitats o empreses, i molt especialment davant dels diversos indrets que van patir els sagnants atacs gihadistes fa només quatre dies. Posteriorment, el cant de la Marsellesa va envair el país, com després ho faria a la tarda, amb el discurs del president François Hollande davant de les dues cambres legislatives a Versalles.

Un dels punts més sentits i concorreguts durant la jornada d'ahir va ser la sala Bataclan, al districte X de la ciutat, on van perdre la vida 89 persones. A l'entrada del local de concerts s'hi amunteguen els rams de flors i les notes de solidaritat des de dissabte, i milers de persones s'hi van deixar veure durant el minut de silenci del migdia.

L'ambient era pesat i gris, com el dia ventós d'ahir, i tenia un aire de déjà-vu dolorós, després dels atacs del gener. Potser encara més perquè l'antiga redacció de la revista satírica Charlie Hebdo i la sala Bataclan no només són al mateix barri, sinó que estan separades per pocs carrers.

Per la seva banda, Hollande, juntament amb el primer ministre, Manuel Valls, i la titular d'Educació, Najat Vallaud-Belkacem, van viure el moment al pati de la Universitat de la Sorbona, al districte V de París. Segons va explicar l'entorn d'Hollande, va escollir anar-hi perquè entre les víctimes hi havia molts joves i professors. Una mobilització igualment sentida es va viure a l'Institut d'Estudis Polítics de París, col·legi universitari conegut popularment com a Sciences Po, tot i que en aquest cas el respectuós minut va acabar amb un ensurt: dues motxilles sospitoses van obligar a evacuar l'edifici i el carrer de la Universitat, al cor del barri de Saint-Germain, durant unes quantes hores. Al final, només es tractava de dues bosses oblidades per uns alumnes.

El caos a les instal·lacions de Sciences Po va recordar el que es va viure diumenge al vespre en dos punts destacats de la capital francesa, la plaça de la República i el museu Pompidou. Els avisos de possibles bombes i tirotejos –que posteriorment va resultar que eren petards– van desencadenar una autèntica escena, que va acabar amb les forces especials acordonant la zona, estampides dels centenars de persones que hi havia als dos llocs i escenes d'autèntic pànic.

Els exemples serveixen perfectament per resumir la situació en què viu instal·lada França, fingint una normalitat que encara sembla llunyana. Si més no, se sent així. La tensió no ha desaparegut, els nervis són tan presents com lògics, i el país continua instal·lat en una excepcionalitat que va molt més enllà de l'activació de l'estat d'urgència ordenada per Hollande la mateixa matinada de dissabte.

Però si la normalitat no es pot imposar, la voluntat de trobar-la i de superar el mal tràngol sí que és selectiva. Això va semblar que volia expressar l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, a través del gran emblema de la capital francesa, la torre Eiffel. El monument, que va reobrir ahir sota fortes mesures de seguretat, es va il·luminar al vespre una altra vegada, però aquest cop va fer-ho amb els colors de la bandera francesa: el vermell a la base, el blanc al mig i el blau a la part alta. La torre, habitualment de color taronja des que es fa fosc fins a la una de la matinada, continuarà amb aquest particular homenatge durant els tres dies vinents.