Opinió

Conèixer la universitat

Una de les idees és la Menció d'Excel·lència Docent. Aquesta menció permetria que les universitats distingides poguessin cobrar matrícules més elevades que les altres. A través de l'opinió dels estudiants han pogut constatar que hi ha centres on la docència és bastant deficient

Fa uns dies el govern del Regne Unit va publicar el document Fulfilling our potential: teaching excellence, social mobility and student choice. Es tracta d'un llibre verd elaborat pel ministre d'Estat for Universities and Science, ministre que pertany al departament for Business, Innovation & Skills. Allà la universitat i la ciència estan dins del departament on també hi ha l'empresa i la innovació, com crec que ha de ser. És un document de propostes i consulta als sectors interessats en l'educació superior.

Destaca la importància que el govern britànic dóna a l'educació superior, tant pel que fa a la creació de capital humà, fent èmfasi en les ciències experimentals i l'enginyeria, com al paper d'atracció mundial de les universitats angleses, destaco angleses. Amb les mesures proposades esperen augmentar la seva capacitat d'atracció i de negoci.

Una de les idees és la Menció d'Excel·lència Docent. Aquesta menció permetria que les universitats distingides poguessin cobrar matrícules més elevades que les altres. A través de l'opinió dels estudiants han pogut constatar que hi ha centres on la docència és bastant deficient. Consideren que no té sentit pagar el mateix per assistir a un centre on l'ensenyament és de qualitat que en un altre pitjor.

Hi ha veus que creuen que aquesta qualitat distingida no es podria determinar adequadament. Només destaco que volen que la informació permeti l'elecció. Podria semblar una obvietat pagar diferent per serveis diferents, però això no passa allà on els preus estan regulats. A Catalunya, per exemple, per a una titulació donada, els preus són iguals en tots els centres públics.

Aquí s'assumeix que no hi ha informació suficient sobre les característiques, virtuts i defectes de les titulacions en els diferents universitats. Només es fan servir mecanismes d'informació poc objectius. El mètode més emprat és el de boca a orella produït pels que cursen els estudis o els que ja s'han titulat.

Les coses podrien i haurien de ser diferents. Catalunya disposa de dades de bona qualitat per orientar els candidats a cursar estudis. Tot i que encara manca acumular sèries de dades de més promocions de titulats i que cal depurar i millorar algunes coses, la informació emmagatzemada és bona. Tanmateix, hi ha un problema: la informació de què es disposa és relativament inútil per als que haurien de ser els interessats perquè no es fa servir. Aquesta manca d'ús obeeix a diferents raons, però crec que bàsicament es deu a una manca de cultura i a una pobra comunicació.

La informació l'elabora l'AQU Catalunya, que també és garant de la fidelitat de les dades subministrades. L'AQU exerceix com a agència avaluadora de la qualitat del sistema universitari català. És l'agència de qualitat pionera a Espanya. L'agència espanyola, l'ANECA, es va crear l'any 2002.

Tota aquesta enorme informació que ha recollit i preparat l'AQU ja s'ha convertit en coneixement sobre les nostres universitats. A Catalunya disposem del portal d'indicadors docents per al desenvolupament i anàlisi de les titulacions (WINDDAT).

També tenim els informes d'avaluació del nostre sistema universitari. En ells es poden veure tots els documents de conclusions que s'han generat sobre les titulacions que s'imparteixen. Alguns ja permeten extreure valuosa informació sobre llurs funcionament i qualitat, encara que, com deia abans, manca recollir més informació.

A més, AQU Catalunya ja ha fet cinc enquestes d'inserció laboral a la població graduada de les universitats catalanes. També cinc de titulats de màster i tres més de doctorats. Gràcies a aquesta feina, actualment Catalunya disposa de la base de dades d'inserció laboral més representativa d'Europa.

El conjunt de la informació, ben emprada per alumnes candidats a les universitats, graduats, pares, escoles, ocupadors..., permetria una millor gestió dels recursos invertits en universitats.

A Catalunya tenim encara un criteri de selecció de centres d'estudi massa basat en la proximitat i en la subjectivitat. No crec que ni un 1% de la població faci servir la informació que ha elaborar l'AQU.

A Catalunya s'haurien d'adoptar polítiques derivades de la qualitat. Es podria fer. Només una consideració, prèviament caldria deixar que les universitats fossin autònomes per prendre les seves decisions. La política ha de prendre partit actiu. Quantes vegades el Parlament ha preguntat a l'AQU?

Sobre l'AQU

L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (AQU Catalunya) es va crear al 1996 com a consorci. Al 2003, amb la Llei d'Universitats de Catalunya, es va convertit en entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, vinculada al departament competent en universitats, que ajusta la seva activitat al dret privat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.