Decepció pel BCE
Les mesures adoptades pel BCE no complauen els inversors i les borses acusen la decepció. L'Íbex 35 salva els 10.000 punts però recula un 2,25% setmanal i torna a números vermells en l'exercici.
Tants dies esperant l'aparició de Mario Draghi en escena, i quan compareix el president del Banc Central Europeu (BCE) deixa els inversors sense arguments per mantenir l'aposta per la renda variable. Feia setmanes, des que Draghi va prometre als mercats fer tot el que calgués per estimular el creixement econòmic, que els inversors especulaven amb les mesures que posaria en marxa el banc emissor. I com que el president del BCE no només no els havia decebut en anteriors ocasions sinó que a sobre els havia donat més del que esperaven, els inversors ja es fregaven les mans amb els nous incentius que veurien la llum a partir de dijous passat. Per això la decepció ha estat majúscula entre els inversors, i en el mateix moment que Daghi anava anunciant les seves mesures, els principals índexs europeus dibuixaven la mateixa línia vertical cap avall. La injecció de liquiditat ha resultat ser menor del que s'esperava i un dels pocs arguments que posaven benzina en el motor erràtic de les borses -l'actuació del BCE- ha quedat sense efecte. A part d'això, la Reserva Federal (FED) continua avisant els inversors de les seves intencions: apujar els tipus d'interès aquest desembre després de nou anys sense modificar a l'alça el preu del diner malgrat que les dades macroeconòmiques no mostren una millora contundent de l'economia.
Amb el daltabaix que ha suposat el programa del BCE, els inversors no s'han parat a fer una segona lectura més positiva: si Draghi no posa en marxa mesures més radicals deu ser que la situació econòmica és menys negativa del que es pensa. D'igual manera es pot llegir l'imminent canvi en la política monetària nord-americana. Però aquesta setmana els inversors, després d'arrossegar al novembre una apatia i una falta de tendència generalitzades, han optat per la insatisfacció i les vendes que han situat en terreny negatiu la pràctica totalitat d'índexs europeus.
El selectiu Íbex 35 ha posat a prova els 10.000 punts aquesta setmana, i finalment ha aconseguit tancar divendres per sobre d'aquest nivell, tot i recular un 2,25%. La davallada registrada en la setmana (només dijous, el dia de la reunió mensual del BCE, l'Íbex 35 va caure un 2,41%) ha tornat a situar l'índex amb pèrdues anuals (-1,95%). Tot i que el valor més baixista en la setmana ha estat el grup metal·lúrgic Mittal Steel (que ha patit una davallada que supera el 13% en cinc sessions i que ha situat les seves accions en mínims històrics), bona part de les pèrdues que arrossega l'índex és pel llast dels grans valors. Santander, Telefónica, BBVA i Repsol registren retrocessos que van del 3% al 6,5% en la setmana.
Fre a la sagnia.
La setmana que ve es reuneix el Comitè Assessor Tècnic (CAT) de l'Íbex, i ja es comença a especular amb quins valors podrien omplir el forat que ha deixat Abengoa en l'índex. Els principals candidats en les travesses són la socimi Merlin i Cellnex.