D'ençà de les revolucions liberals i democràtiques del segle XIX, tots els països industrials avançats han anat creant, seguint, itineraris ben diversos, tot tipus de museus. Per exemple, els museus d'història natural, com ara l'American Museum of Natural History (1877) de Nova York. A Catalunya, la primera iniciativa fou la d'un emprenedor singular: Francesc Martorell i Peña (Barcelona, 1822-1878).

Martorell va desenvolupar tota una tasca de recol·lecció sistemàtica de fòssils i espècimens naturals, comptant únicament amb els seus propis recursos. A la seva mort, en testament, va deixar l'encàrrec a l'Ajuntament de Barcelona (que, en aquell moment, feia part de les funcions d'un aleshores inexistent estat català) de construir un museu de ciències naturals. Aquest museu, inaugurat el 1882, es localitzaria al nou parc de la Ciutadella de Barcelona, parc central de l'Eixample de la ciutat, i, alhora, parc científic. Seria el primer museu de la ciutat situat en un edifici pensat per instal·lar-hi un museu. Martorell, a més de finançar la construcció del nou museu, va deixar una suma important, 125.000 pessetes, el 1880 (uns 450.000 euros el 2014), per a la conservació i l'ampliació de les col·leccions. I un premi de 20.000 pessetes cada cinc anys per a projectes de recerca.

A partir de 1906, l'altre espai municipal barcelonès d'història natural s'instal·laria just al costat, al Castell dels Tres Dragons, el cafè restaurant de l'Exposició Universal de 1888, que el 1924 esdevindria Museu de Biologia i el 1934, Museu de Zoologia. D'aleshores ençà, han estat escasses les possibilitats per fer el museu d'història natural que demana una societat industrial avançada com la catalana. De fet, l'única realització que responia a aquesta necessitat ha estat CosmoCaixa (2004), una iniciativa d'una entitat financera molt especial, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Barcelona, que redefiniria una antiga residència per a invidents, l'Empar de Santa Llúcia (1904), situat a la falda de la serra de Collserola.

Però, finalment, en un dels espais generats pel Fòrum de les Cultures, i gràcies a un consorci Ajuntament-Generalitat de 2010, es va obrir al públic, el 2013, el nou/vell museu d'història natural amb el nom de Museu Blau. Amb aquest museu Barcelona i Catalunya disposen, per fi, d'un equipament de gran nivell, destinat a conservar, estudiar i presentar de forma pedagògica a tots els públics tota mena d'espècimens extrets del món natural més proper, i més allunyat. L'objectiu és el coneixement dels mecanismes de descoberta de les diverses formes de funcionament del planeta Terra i, a partir d'aquí, saber quines són les línies roges que no es poden trepitjar. I quines han estat en el passat, i quines poden ser en el futur, les possibilitats d'aprofitament integral (i reciclat) de tots els recursos naturals. Conèixer la biografia de la Terra, la biografia que potser ens ha d'interessar més.

Com succeí amb el Museu de Zoologia creat en un espai de l'Exposició Universal de 1888, una altra iniciativa forassenyada de l'Ajuntament de Barcelona, el Fòrum de les Cultures de 2002, ha servit per localitzar-hi un museu científic, perfectament comparable als museus del mateix tipus d'Europa i Amèrica.