Màxima pressió a Sánchez
Rajoy demana “sentit d'Estat” al PSOE per poder formar un govern “estable”
Iglesias alerta que sense un referèndum a Catalunya no hi haurà cap acord
Davant el panorama absolutament incert que ha deixat el 20-D, totes les mirades estaven fixades ahir en Pedro Sánchez. I el primer que aguaitava amb lupa el secretari general del PSOE era Mariano Rajoy, el qual apel·lava a la seva “responsabilitat” i al seu “sentit d'Estat” per evitar el caos que implicaria una amalgama de sigles d'esquerra. L'aspirant a revalidar la presidència espanyola situava els socialistes i Ciutadans en el focus del diàleg que encetarà els dies vinents per evitar que es produeixi “un període d'indefinició que trenqui els avenços” econòmics. La pressió sobre Sánchez és màxima, tant per part del PP com de Podem, com des de dins del seu partit, des d'on es contempla amb més recança un pacte amb Iglesias que el fet que Rajoy continuï governant.
Per si no en tenia prou, al setge socialista s'hi ha apuntat també Brussel·les, demanant un govern estable, i la patronal espanyola. Joan Rosell suggeria la formació d'una gran coalició. També Rivera reiterava que ell està disposat a deixar passar Rajoy amb una abstenció i avisava el PSOE que “Espanya no pot esperar” i que cal posar en marxa la legislatura de forma immediata.
És a les mans de Sánchez fer que amb la seva abstenció Rajoy pugui sortir investit –malgrat haver-lo titllat d'indecent– o que s'exigeixi un altre candidat del PP, però també que ell intenti conformar un govern alternatiu o, simplement, que no faci res i forci noves eleccions. Faci el que faci tindrà elevats costos interns i externs. Això sí, la possibilitat de tornar-se a enfrontar a les urnes podria suposar la tomba definitiva del socialisme. De moment, la resposta del secretari d'organització, César Luena, ha estat la proclama que votaran no a la investidura de Rajoy. I sobre la hipòtesi de futur, prefereixen deixar-ho per a més endavant, si bé l'entorn de Sánchez no descarta que si el candidat del PP fracassa faci l'intent de buscar una aliança alternativa. Difícil ho té perquè la seva mateixa direcció admetia que “ l'article 2 de la Constitució (la unitat d'Espanya), que és indiscutible”, mentre que per si no li quedava prou clar tant des d'Andalusia com des de Castella-la Manxa o Extremadura ja l'han alertat que en cap cas acceptaran pagar el preu que els exigeix Pablo Iglesias: la celebració d'un referèndum a Catalunya.
Exigència de consulta
Perquè el líder de Podem, davant els bons resultats obtinguts –que el situen gairebé frec a frec amb el PSOE pel que fa al percentatge de vots– també volia tirar cap a la seva banda i ahir reiterava que la consulta és una de les línies vermelles d'una eventual negociació amb Sánchez. I, en tot cas, incidia que si s'entesten a tancar la porta al dret a decidir el que faran és facilitar que segueixi governant el PP. “Ens ha faltat una setmana de campanya i un debat”, reblava Iglesias emprant una cita similar de Felipe González quan el 1996 va ser derrotat.
Rajoy aprofitava les exigències del de Podem per collar encara més el PSOE tot insistint que serà “generós” a l'hora de dialogar assegurant que les seves línies vermelles són, precisament, les que comparteix amb Sánchez: no discutir la unitat d'Espanya ni la “sobirania nacional”, apuntalar la recuperació i mantenir els compromisos adquirits com a socis de la UE.
Al vespre, doncs, el líder del PP intensificava l'envoltament que de bon matí havien iniciat destacats membres del seu partit recordant a Sánchez que els espanyols han votat majoritàriament partits que defensen l'ordre constitucional”. I, en aquest sentit, implícitament deixava entreveure que no trucarà els partits sobiranistes.
A banda de les dificultats per formar govern, Rajoy s'enfrontarà d'aquí a unes setmanes a un debat intern de conseqüències imprevistes. Ahir, un dels seus grans crítics, l'expresident José María Aznar, reapareixia a la seu del PP per avisar-lo que ja és hora que el partit celebri un “congrés obert” per tornar a fer connectar el partit i la societat. Rajoy, que precisament va ser escollit a dit per l'exlíder, li va replicar que serà ben aviat “perquè ja toca” una cita oberta “com tots els congressos”. I, en tot cas, li va deixar clar que pensa seguir plantejant batalla: aspirarà a la reelecció a la presidència del PP perquè se sent amb “forces i ànims”. Aznar, en tot cas, no es presentarà.
Tot i l'aparent calma d'ahir, dins el PSOE les aigües també baixen tèrboles, i la primera reacció de Sánchez va ser anunciar al seu equip que té intenció de presentar-se a la reelecció. El congrés se celebrarà aviat i serà llavors quan l'actual secretari general sabrà si tindrà competència; és a dir, si l'andalusa Susana Díaz descarta definitivament agafar aquest tren o bé hi envia un emissari per intentar tombar Sánchez.
