Focus

Llars sense la temperatura adequada

Unes 700.000 persones pateixen de pobresa energètica a Catalunya

Arreu del món hi ha operatives polítiques contra la pobresa energètica

El dete­ri­o­ra­ment de les con­di­ci­ons de vida, que se suma a la pujada contínua del preu de l'ener­gia, ha donat volum al feno­men de la pobresa energètica, és a dir, la impos­si­bi­li­tat de pagar el rebut de la llum cada mes i man­te­nir la llar a la tem­pe­ra­tura ade­quada, que a Cata­lu­nya es quan­ti­fica en 700.000 per­so­nes, en dades de l'Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Estadística (INE).

A aquesta xifra, ja prou estre­mi­dora, podríem afe­gir-hi que més de tres mili­ons de cata­lans i cata­la­nes no poden cobrir des­pe­ses impre­vis­tes, com ara un rebut de la llum ines­pe­ra­da­ment alt, la repa­ració d'un elec­tro­domèstic que s'ha espat­llat o la reno­vació dels elec­tro­domèstics per uns altres de més efi­ci­ents.

Ara mateix, una per­sona que hagi cai­gut en aquesta situ­ació d'extrema vul­ne­ra­bi­li­tat ha de fer tot un seguit de pas­ses: sol·lici­tar un ajor­na­ment del paga­ment del rebut, si la seva renda és infe­rior als 11.951,59 euros anu­als; dema­nar un informe de vul­ne­ra­bi­li­tat al cen­tre de ser­veis soci­als més pròxim i adreçar-lo a la com­pa­nyia sub­mi­nis­tra­dora; nego­ciar amb la sub­mi­nis­tra­dora una con­do­nació del deute en rebuts i evi­tar així el tall del sub­mi­nis­tra­ment, o anar a l'ajun­ta­ment, si s'escau que és ope­ra­tiu en l'auxili dels qui patei­xen pobresa energètica. Val a dir que són casos en què cal estar inclòs en el bo social -un 25% de des­compte en la fac­tura-, adreçat a con­su­mi­dors que for­men part d'una família en què tots els mem­bres estan a l'atur; llars mono­pa­ren­tals; famílies nom­bro­ses, o pen­si­o­nis­tes, que tin­guin una potència igual o menor a 3 kW.

Malau­ra­da­ment, la pobresa energètica ha estat víctima del con­flicte polític espuri: el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha atu­rat les mesu­res que es volien empren­dre a Cata­lu­nya con­tra la pobresa energètica, en posar en dubte la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat del Codi de Con­sum Català i la ILP d'hàbitat con­tra els des­no­na­ments i la pobresa energètica, apro­vada pel Par­la­ment al juliol. En con­cret, s'han qüesti­o­nat totes les mesu­res con­tra el tall de sub­mi­nis­tra­ments.

Val a dir que arreu del món s'habi­li­ten mesu­res per llui­tar con­tra la pobresa energètica: al Regne Unit, els més grans de 65 anys tenen un xec d'entre 100 i 300 lliu­res per pagar el rebut de la llum, el Win­ter Fuel Pay­ment; la Chèque Énérgie de França és una bossa de diners per pagar el rebut de la llar amb bai­xos ingres­sos; la tarifa social de Flan­des con­sis­teix a donar 100 kWh d'elec­tri­ci­tat i gas per família i cada mem­bre; a Grècia, a les per­so­nes vul­ne­ra­bles se'ls per­met frac­ci­o­nar el paga­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.