L'escàndol de corrupció que protagonitza la filla del rei emèrit Joan Carles I i germana del rei en actiu Felip VI, el cas Nóos, serà jutjat, des d'avui, a Palma en un procés que compromet l'honor de la Corona, un pilar de la monarquia parlamentària i “moderador” de la vida política espanyola, i que posa a prova l'adagi segons què la justícia és igual per a tothom. En l'epicentre de l'huracà judicial hi ha la infanta Cristina, per a qui el sindicat Manos Limpias demana 8 anys de presó com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals, i el seu marit Iñaki Urdangarin, per a qui la fiscalia demana 19 anys i mig de presó per desviar 6,2 milions d'euros en contractes a dit a través de l'Institut Nóos. La defensa de la infanta, que abanderen Miquel Roca i Jesús María Silva, confia que la germana de Felip VI obtingui avui mateix la seva exculpació gràcies a la doctrina Botín, mentre que l'estratègia de l'antic soci Diego Torres passa per presentar La Zarzuela com a supervisora i aval de totes les pràctiques.

L'Audiència de les Balears jutja, a partir d'avui, el fil que va començar a estirar un 16 de febrer del 2006 el diputat socialista balear Antoni Diéguez, que va denunciar “un cas de pèssima administració de recursos públics”: el pagament d'1,2 milions per part d'una fundació del govern balear a l'Institut Nóos per un acte –Illes Balears Forum– de dos dies. “L'hora surt a 75.000 euros, una xifra que no rep ni Ronaldinho!”, va etzibar.

Sobre aquella pedra que va aixecar Diéguez sense sospitar quina era la magnitud del forat, el jutge José Castro –primer, de la mà del fiscal Pedro Horrach i després, en oberta disputa amb ell– aconseguiria que, a partir d'avui, desfilin divuit imputats que s'enfronten a penes que sumen més de 100 anys. La major petició fiscal –19 anys i mig– és per a Urdangarin, però entre els imputats destaca també l'expresident balear Jaume Matas, que ja ha ofert el seu palauet de Palma per “reparar el dany causat”, obrint així la porta a un pacte amb el fiscal. El tribunal, de fet, dóna de temps fins al 9 de febrer per acceptar confessions.

Com a símptoma de la incomoditat amb què La Zarzuela assisteix al cas, en l'últim discurs nadalenc, Felip VI no va dedicar ni un mot al reprovament de la corrupció més enllà de recordar genèricament “les demandes de rigor, rectitud i integritat que exigeixen els ciutadans per a la vida pública”. Molt lluny de la contundència de Joan Carles I quan, el 24 de desembre del 2011 i en ple escàndol de la filla i el gendre, va etzibar que “la justícia és igual per a tothom” i que “qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada d'acord amb la llei”.

En una mostra de fins a quin punt l'escàndol remou els ciments de l'Estat espanyol, tant Urdangarin com Torres van confirmar en la vista oral sobre els correus electrònics que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) accedia regularment als arxius informàtics de l'Institut Nóos. Sovint, a més, les seus en què es negociaven els contractes sota sospita eren residències oficials, com ara la balear de Marivent o La Zarzuela, a Madrid.

La doctrina Botín –dita així perquè el primer beneficiari va ser el difunt president del Santander, Emilio Botín– dicta que una acusació popular –aquí de Manos Limpias– no és suficient per portar un delicte fiscal a judici si no ho demana la fiscalia i l'advocacia de l'Estat. El problema és que, tot i tractar-se del desviament de 6,2 milions de diner públic, la hisenda espanyola no se sent perjudicada i no ha actuat.

Jugant amb el calendari judicial i editorial, l'imputat Diego Torres envia avui a les llibreries La verdad sobre el caso Nóos, en què revela correus electrònics per evidenciar que l'institut que en teoria no tenia ànim de lucre es guiava amb el vistiplau de La Zarzuela i l'aval de Carlos García Revenga, secretari de les infantes. “És que ells estaven revisant el que nosaltres fèiem i deien «doncs està molt ben fet, ens sembla estupend, endavant»”, avisa Torres. “Hi ha alguna cosa incorrecta en el comportament de la Casa Reial, del cap de la Casa Reial o de García Revenga? No, sempre sostindré que no, que han actuat bé”, afirmava, ahir, a La Sexta.

Com si oferís una dada innocent, Torres llançava una velada amenaça: “Tinc discos durs que deuen tenir uns altres 500.000 documents que no he pogut ni llegir [...] És clar que hi pot haver més coses de les que se saben.” En l'estratègia de defensa, Torres, fins i tot, es presenta amb una moral superior a la del seu exsoci: “En cap de les meves empreses s'han trobat factures de classes de salsa, ni han trobat viatges a Roma per veure partits de futbol, ni hi ha safaris a l'Àfrica...”