Eines

Es pot assolir la felicitat a la feina?

Està demostrat que empleats més feliços fan empreses més competitives

Tot i que les vacan­ces és el moment que s'asso­cia més a la feli­ci­tat, aquest estat d'ànim també té cabuda i molt en l'empresa. Ser feliç men­tre es tre­ba­lla és pos­si­ble. I, atenció, a més a més, con­tri­bu­eix a la com­pe­ti­ti­vi­tat de les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als. Així ho revela un estudi rea­lit­zat per la Uni­ver­si­tat de Wis­con­sin que demos­tra que una ment posi­tiva és més pro­duc­tiva que una de nega­tiva o estres­sada, però també més que una de neu­tral. Per això mateix la con­sul­tora Pri­cewa­ter­hou­se­Co­o­pers ha fet un informe sobre la importància que té per a les empre­ses poder mesu­rar la feli­ci­tat dels seus emple­ats. L'informe reco­mana fer ser­vir aques­tes anàlisis de clima labo­ral per millo­rar la gestió dels recur­sos humans i asso­lir avan­tat­ges com­pe­ti­tius.

Est­her Casa­de­mont, direc­tora gene­ral de Huni­vers Peo­ple Hub, una con­sul­tora de per­so­nes que tre­ba­lla per un canvi de les rela­ci­ons a les empre­ses, explica que amb el nou entorn labo­ral els emple­ats més moti­vats ja no ente­nen la feina com una obli­gació sinó com un diver­ti­ment, i que és ales­ho­res quan les empre­ses gua­nyen en com­pe­ti­ti­vi­tat i flu­eix el tre­ball en equip. Així que, per afa­vo­rir que els emple­ats gau­dei­xin de la seva jor­nada labo­ral, caldrà tenir en compte alguns aspec­tes i afa­vo­rir-los.

Tot i no voler entrar en l'etern debat de si els diners són els únics res­pon­sa­bles de la feli­ci­tat, és obvi que abans que res les orga­nit­za­ci­ons han de garan­tir uns ingres­sos mínims als emple­ats. I, mal­grat la satis­facció que genera, una puja de salari no és l'únic pun­tal sobre el qual es recolza la feli­ci­tat. Fa més d'una dècada es va quan­ti­fi­car el preu de la feli­ci­tat i es va con­si­de­rar que una per­sona neces­sita un incre­ment sala­rial del 8.000.000% per aug­men­tar un punt el seu nivell de feli­ci­tat en una escala del 0 al 10, cosa que con­firma el dèbil impacte dels ingres­sos en la feli­ci­tat. Segons explica Ada Fer­rer, inves­ti­ga­dora de l'Ins­ti­tut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC), un cop acre­di­tats uns sous en con­cor­dança amb el mer­cat, hi ha un ven­tall de con­di­ci­ons que han de garan­tir-se a les empre­ses per afa­vo­rir la feli­ci­tat. Una de les prin­ci­pals és l'entorn on es desen­vo­lupa la feina: “No només és impor­tant tenir un bon cap i uns bons com­panys, sinó també que par­ti­ci­pem acti­va­ment en la con­vivència harmònica”, explica.

Pel que fa a l'àmbit de les tas­ques, a mesura que es faci­liti més auto­no­mia per desen­vo­lu­par la feina, més s'influirà en la feli­ci­tat. “Cada cop tenim més clar que nosal­tres també volem deci­dir en tots els apar­tats de la nos­tra vida”, explica Casa­de­mont. A més a més, l'empresa ha de garan­tir que els seus tre­ba­lla­dors tin­guin nous rep­tes per asso­lir i que al mateix temps els per­meti apren­dre coses noves.

Ara bé, tot ple­gat ha de tenir un ele­ment bàsic: la trans­parència i la clare­dat, que es pacti abans què és el que per­se­gueix la com­pa­nyia i què s'espera de cadas­cun dels seus emple­ats. Per això mateix, es con­si­dera indis­pen­sa­ble que es valori la feina ben feta i s'informi els emple­ats quan ho estan fent mala­ment, de manera cons­truc­tiva, per saber com s'ha de millo­rar.

Hi ha altres ele­ments que donen l'opti­misme a les empre­ses. Curi­o­sa­ment, qui triga menys de 15 minuts per anar de la feina a casa és més feliç, o qui tre­ba­lla en grup està més ale­gre que qui desen­vo­lupa la seva feina sol. Però també una jor­nada labo­ral en locals tan­cats té tre­ba­lla­dors més feliços que fent la feina a l'aire lliure.

Començar des de l'escola

a.p

Carles Cros tenia trenta anys, una bona feina en una consultora internacional i un futur prometedor en el món corporatiu, però va posar fre a la seva fulgurant trajectòria professional en les grans organitzacions perquè no se sentia feliç. No es va resignar a fer el que tothom esperava d'ell i ho va deixar tot, i es va embarcar en un projecte empresarial nou amb un objectiu tan ambiciós com és: “inspirar les persones a fer el que vulguin i que trobin sentit a la vida”. Cros es va sumar a l'empresa que Carlos Piera havia posat en marxa feia un any: Delivering Hapiness, una consultora dedicada a ajudar a introduir elements de felicitat a les empreses i generar una cultura basada en els valors.

Després de conèixer Piera i explicar-li el seu projecte, Cros va prendre la decisió de convertir-se en emprenedor a través de Delivering Hapiness i van engegar una nova línia de negoci, Delivering Hapiness at School, dedicada a ajudar a fer escoles més felices basant-se en la ciència de la felicitat. I es van convertir així en l'única consultora dedicada a aquesta tasca.

La firma dóna serveis de coach consulting a les escoles que volen millorar l'ambient i la implicació de la comunitat . La seva manera d'operar és la seguent: primer fan un diagnòstic de l'escola a alumnes, professors i famílies i, un cop analitzat, preparen un pla d'accions amb tallers formatius, d'implementació ide mentoria. La companyia també dóna recursos al professorat per reforçar l'acció tutorial i, a més, distribueix un segell d'Aenor que certifica les escoles amb intel·ligència emocional.

Cros explica que en a penes tres anys de vida han tirat endavant 20 projectes en escoles i centres com ara Virolai de Barcelona, Àgora de Sant Cugat i Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts. “Implementar programes com aquests ajuda a crear comunitats educatives amb identitat, alineades i amb un propòsit comú. D'aquesta manera es millora el funcionament del centre i la implicació.”. Tot un repte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.