En l'entorn econòmic postcrisi, en què l'endeutament bancari no ha permès mantenir l'oferta de crèdit, han proliferat altres iniciatives privades que pretenen suplir el paper de la banca tradicional per brindar finançament. Aquest sector creditici paral·lel es coneix com a shadow banking i engloba des de bancs d'inversió fins a fons de capital risc, companyies d'assegurança, plataformes de crowdfunding i àngels inversors.Si bé aquest sector aporta crèdit a l'economia, finançant projectes empresarials que no haurien pogut tirar endavant depenent exclusivament del crèdit bancari, també és cert que, en tenir un pes econòmic tan important, la seva regulació i supervisió pública esdevé clau. No obstant això, es dóna la paradoxal situació que la nota més característica d'aquest sector és la manca de regulació. Així, des de la crisi financera del 2008, la UE ha treballat en l'àmbit regulador del sistema financer per tal de garantir la seva estabilitat i el seu correcte funcionament i evitar riscos sistèmics que se'n poguessin derivar. Concretament, des del 2012, amb la publicació del llibre verd sobre Shadowbanking, s'ha anat avançant fins a arribar al nou reglament europeu 2015/2365, publicat el novembre passat, que introdueix una sèrie d'obligacions i requisits de transparència en aquest sector, destinats a reportar certes operacions a un registre central per tal de proporcionar als inversors informació més fiable sobre l'origen i el destí dels capitals. Alhora, alguns estats europeus han començat a fer la seva, establint certa regulació sobre aquest sector.L'any passat Espanya va aprovar la llei 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial, que estableix certa cobertura a les “plataformes de finançament col·lectiu” (crowdfunding).

Aquesta situació planteja un debat en què, d'una banda, la UE –en coordinació amb el G-20- pretén avançar en la regulació del sistema financer per tal de prevenir possibles riscos sistèmics o macroeconòmics; i, a l'últim, el mateix sector financer –la banca a l'ombra-, a qui li interessa la manca de regulació, ja que fonamenta el seu model de negoci. Es tracta de tres posicions aparentment irreconciliables, però al cap i a la fi condemnades a entendre's.