El magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix el cas de la consulta del 9-N ha citat a declarar el pròxim divendres 4 de març el diputat de Democràcia i Llibertat i exconseller de la Presidència, Francesc Homs. Es tracta d'una declaració voluntària que farà per la seva condició d'aforat, una possibilitat emparada per al llei. Després de les explicacions que Homs doni al TSJC, el magistrat podria prendre una decisió sobre si eleva o no aquesta causa al Tribunal Suprem (TS).

El passat 2 de febrer la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar al TSJC que s'investigui Homs perquè veu indicis de delicte en el paper de l'exconseller de la Presidència en la contractació del sistema informàtic utilitzat a la consulta.

Abans de remetre el cas al Suprem, el magistrat, en una iniciativa amb escassos precedents a l'Estat, ha ofert a Homs la possibilitat de sol·licitar al TSJC les diligències d'investigació que cregui oportunes en relació amb el cas, inclosa la seva declaració voluntària.

Encara que Homs no ha estat formalment citat a declarar com investigat, atès que això correspondria al Suprem per ser diputat del Congrés des de les últimes eleccions generals, l'exconseller declararà amb els drets d'un imputat i, per tant, amb advocat.

En principi, l'exportaveu del govern acudirà a declarar assistit per Xavier Melero, el mateix advocat que representa l'expresident català Artur Mas en la causa del 9N, segons fonts jurídiques.

Els fiscals que porten el cas, Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres, basen la seva petició d'investigació en la suposada acció penal d'Homs en el marc dels contractes informàtics que van servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis electorals. Segons els ells, l'exconseller va tenir un comportament “conscient i intencionat d'indubtable transcendència” perquè tots els preparatius seguissin endavant malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) dictada el 4 de novembre.

En les últimes setmanes s'ha aportat a la causa unes cartes intercanviades entre T-Systems i la Generalitat en les quals el mateix dia 4 de novembre l'empresa informàtica pregunta al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregat de la part informàtica del procés si han de seguir endavant amb el contracte. El 6 de novembre, dos dies després de la suspensió de la consulta per part del TC, el govern respon li respon mitjançant una carta signada per Homs, com a màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, on es confirma a l'empresa que segueixi endavant, perquè la resolució del TC no l'afecta, i es diu que han pres la decisió després d'informes jurídics interns i externs. A més, alerta l'empresa de les possibles conseqüències legals si incompleix el contracte.

El magistrat instructor del cas va requerir a la Generalitat que els reenviés aquests informes jurídics, però el govern no els ha aportat. Per tot això, considera que Homs hauria de ser objecte d'investigació.

Després de la declaració de l'exconseller, el TSJC hauria de fer un informe raonat i, si veu que hi ha indicis, hauria de traslladar-lo al Tribunal Suprem (TS), juntament amb aquesta part de la causa, o tota sencera, ja que el TS és l'encarregat d'enjudiciar els casos relacionats amb aforats per ser diputats al Congrés.

En la causa segueixen imputats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau.