Aquesta setmana, un insidiós ha propagat les propietats que usufructua el diputat de la CUP Benet Salellas: locals, cases, finques rústiques. No es tracta d'un assalt a la intimitat sinó el resultat de la lectura dels béns que el mateix Salellas va preceptivament declarar abans de rebre l'acta de diputat. Alguns d'aquests immobles, diu la declaració, són el resultat d'una herència. Deu provenir del seu pare. El pare, l'advocat i homenot gironí Sebastià Salellas, un dia que vaig publicar al diari una cosa que no va ser del seu gust va demanar a la direcció la meva destitució. Només m'ha passat un cas semblant amb una senyora de la Confraria de les Santes de Mataró, que va sol·licitar el meu silenci perquè un any vaig dir que la interpretació musical de la missa de la festa major no m'havia acabat d'agradar.

¿Es poden acumular propietats i al mateix temps estar en contra de la propietat privada que propugna l'ideari de la CUP? Els que pensen que no s'han escandalitzat. Jo m'he quedat impassible. Tinc amics comunistes, d'un comunisme assentat i més o
menys constitucional, vull dir dintre de l'ordre, que viuen amb una gran confortabilitat, que no s'estan de res i que van a les manifestacions que el seu partit o els sindicats convoquen amb uns cotxarros que no poden girar en segons quines cantonades. No creguin vostès que deixen el cotxe tres carrers més amunt per amagar-se'n i que arribin a peu al lloc de la concentració. Els seus companys més austers són molt comprensius mentre paguin la quota, facin esforços pecuniaris suplementaris en favor del partit i, com és el cas, siguin un referent intel·lectual de la seva política. També deu ser el cas de Benet Salellas. Ho apunto. Salellas no és un qualsevol dins de la CUP sinó que aporta vots i ideologia, i això val totes les pessetes. Una companya seva ha dit, també aquesta setmana, que l'ocupació de segones residències podria ser considerada. Els meus amics comunistes segur que no compartirien el cotxe. Potser la CUP funciona diferent i les finques rurals de Salellas, guanyades pel treball honrat de la família, com ell remarca bé, tindrien una obertura de portes més acollidora.

Ara: també és cert que els partits més favorables a la propietat privada compten amb molts militants, molts votants i fins i tot càrrecs que viuen en pisos de lloguer i no arriben a fi de mes. No se'ls hauria d'exigir una posició i, almenys, un immoble en propietat, per ser conseqüents i emular els dirigents d'aquests partits? No hi arriben, és clar. Llavors perquè hi militen i els voten? Pel manteniment de l'ordre, per la pau social, perquè tot segueixi igual... Els que volen el contrari, doncs, poden votar el propietari de cases i finques, si els garanteix l'ideal.