Política

Què quedarà per fer?

La pròrroga obliga a destinar automàticament els ingressos extraordinaris del 2016 a eixugar el dèficit públic

Els departaments repassaven ahir tots els projectes que mantindran i els que hauran de quedar aturats

S'atura la reducció de les llistes d'espera

Totes queden enlaire, excepte les de professors de FP

Pror­ro­gar els pres­su­pos­tos del 2015 per al que queda d'aquest any com­por­tarà un “exce­dent” d'ingres­sos, pro­vi­nents de la millora econòmica i, sobre­tot, de l'estalvi en els interes­sos del deute que ha com­por­tat la rebaixa en els tipus cre­di­ti­cis i que ha reduït aquesta obli­gació a la mei­tat (863 mili­ons). El total dels diners extra que no figu­ra­ven en la pre­visió dels comp­tes de l'any pas­sat i que s'han quan­ti­fi­cat en uns 1.100 mili­ons d'euros pas­sa­ran automàtica­ment i sense més alter­na­tiva a eixu­gar dèficit públic.

I és que ni es poden posar a la guar­di­ola a l'espera de temps de menys dis­crepàncies polítiques ni tam­poc es poden pror­ra­te­jar en els diver­sos depar­ta­ments o ser emprats en la cre­ació de noves con­se­lle­ries, com ara la des­ti­nada a les rela­ci­ons exte­ri­ors que havia de pilo­tar Raül Romeva. El doble tall de la llei d'esta­bi­li­tat pres­su­postària obliga a des­ti­nar aquests diners a la con­so­li­dació pres­su­postària, que anys enrere havia estat font de molts mal­de­caps per als res­pon­sa­bles d'ela­bo­rar i exe­cu­tar els pres­su­pos­tos i que enguany podria ser para­do­xal­ment sen­zi­lla. El minis­tre d'Hisenda, Cristóbal Mon­toro, no podrà apro­fi­tar l'avi­nen­tesa, com ha fet en altres oca­si­ons, per car­re­gar con­tra la Gene­ra­li­tat, perquè molt pro­ba­ble­ment Cata­lu­nya com­plirà amb escreix el 0,7% de dèficit pre­vist a final de desem­bre, un com­promís que, fet i fet, ja estava pre­vist aca­tar en els pres­su­pos­tos fallits.

D'aquesta situ­ació xocant s'excla­mava ahir el secre­tari d'Eco­no­mia, Pere Ara­gonès, que va lamen­tar que el blo­queig als pres­su­pos­tos reté l'exe­cu­tiu català en un con­text d'aus­te­ri­tat, perquè no per­met incre­men­tar el topall de des­pesa, i deixa el país “des­pro­te­git davant les deci­si­ons que pugui pren­dre el Minis­teri d'Hisenda”. No obs­tant això, el govern “no tira la tova­llola per tor­nar a l'auto­no­misme” i començarà a tre­ba­llar en els pres­su­pos­tos del 2017 d'aquí a poques set­ma­nes. Ara­gonès des­car­tava la pos­si­bi­li­tat d'ela­bo­rar-ne uns de nous per a l'exer­cici en curs, perquè “arri­ba­rien al Par­la­ment a mit­jan octu­bre”, cosa que no els faria ope­ra­tius.

Altres aspec­tes que no con­tem­plava el pres­su­post però que s'havien de dis­cu­tir durant el tràmit par­la­men­tari i que que­da­ran al tin­ter del debat eren –va recor­dar Ara­gonès– el retorn d'una part de la paga extra del 2012 als fun­ci­o­na­ris. El secre­tari d'Eco­no­mia va recor­dar que ja no serà fac­ti­ble “per aquesta via”, però que se n'assa­ja­ran d'altres, “perquè la nego­ci­ació amb els sin­di­cats avança més bé que la que hi ha hagut amb la CUP”.

Els depar­ta­ments del govern feien ahir una pri­mera ava­lu­ació dels pro­jec­tes i plans a con­ge­lar. Ense­nya­ment man­tindrà les pri­me­res opo­si­ci­ons en més de 5 anys per a 300 pro­fes­sors de FP, perquè com­pu­ten a la des­pesa del 2015. La con­vo­catòria següent ja queda en l'aire, i més encara la reforma dels cri­te­ris per donar beques men­ja­dor, o la reforma de l'escola inclu­siva. El pla de xoc social pre­veia ampliar els 48 mili­ons des­ti­nats aquest curs a beques men­ja­dor, ampli­ant els 80.000 infants que avui se'n bene­fi­cien.

L'anun­ci­ada, però encara no con­cre­tada, con­vo­catòria d'una nova pro­moció dels Mos­sos d'Esqua­dra que­darà ara més que mai enlaire. Amb l'arri­bada de la crisi econòmica, l'ampli­ació de la plan­ti­lla de la poli­cia de la Gene­ra­li­tat ha que­dat con­ge­lada, i la nova pro­moció havia apa­re­gut com un dels pri­mers símpto­mes d'apa­rent retorn a la nor­ma­li­tat, i també un dels pro­jec­tes estre­lla del con­se­ller Jordi Jané. Una sort dife­rent hau­ria de tenir la con­vo­catòria de 153 noves pla­ces per al cos de Bom­bers de la Gene­ra­li­tat, que el mateix Jané va expli­car que ja havia sig­nat. El dubte torna a a aparèixer per la con­vo­catòria, també anun­ci­ada pel con­se­ller, de 350 noves pla­ces de bom­bers volun­ta­ris per abans de l'estiu.

En el ter­reny de l'obra pública, la pre­ca­ri­e­tat pres­su­postària ha dei­xat molt tocada la capa­ci­tat de mani­o­bra del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, a qui el fiasco pres­su­pos­tari no com­pro­met cap gran obra. Des de la presa de pos­sessió del con­se­ller Josep Rull, com a pro­jecte d'enver­ga­dura s'ha anun­ciat la represa de les obres de la línia 10 del metro cap a la Zona Franca. Aquest pro­jecte, però, té la par­ti­ci­pació econòmica clau de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona

Menys recerca, inno­vació i met­ges

Al Depar­ta­ment de Salut, el pro­jecte que queda més tocat és el pla de reducció de llis­tes d'espera, pres­su­pos­tat amb 96 mili­ons d'euros i pac­tat en el pla de xoc entre Junts pel Sí i la CUP. El pla pre­veia reduir a la mei­tat el temps d'espera per a pro­ves diagnòsti­ques i per a pri­me­res visi­tes a espe­ci­a­lis­tes, a banda de 20.000 inter­ven­ci­ons quirúrgi­ques, 30.000 pro­ves diagnòsti­ques i 300.000 visi­tes a con­sul­tes exter­nes més. Amb els pres­su­pos­tos pror­ro­gats, l'únic com­promís del depar­ta­ment és man­te­nir l'actual nom­bre de llis­tes d'espera. La pròrroga dels pres­su­pos­tos implica també per­dre els 31,5 mili­ons d'ajuts a la recerca i inno­vació en salut i 32 mili­ons des­ti­nats a la millora de ser­veis i equi­pa­ments tec­nològics. També es per­dran les 49 pla­ces noves per al MIR anun­ci­a­des.

Un gran inter­ro­gant hi ha ara en la pla­ni­fi­cació de Tre­ball, Afers Soci­als i Famílies, tot i que la res­posta del depar­ta­ment va ser ahir curta: “S'ha de mirar aquests dies què es podrà fer amb el que tenim.” Entre les ini­ci­a­ti­ves que s'ha dit que esta­ven vin­cu­la­des a nous pres­su­pos­tos hi ha, per exem­ple, la recu­pe­ració de la renda mínima d'inserció (RMI) com a dret sub­jec­tiu. Tam­poc es podrà com­plir l'incre­ment de 1.470 pla­ces resi­den­ci­als d'atenció a la gent gran i a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat ni tam­poc l'aug­ment de l'atenció domi­ciliària a 6.500 per­so­nes amb dependència.

El Depar­ta­ment de Justícia també ha d'apli­car la tisora en inver­si­ons pre­vis­tes. S'informa que pro­vo­carà l'alen­ti­ment del procés de digi­ta­lit­zació dels jut­jats, i hi haurà menys inver­si­ons en millo­res d'equi­pa­ments judi­ci­als i peni­ten­ci­a­ris –mal­grat que l'ope­ració per tan­car la Model depèn en gran part del suport econòmic del con­sis­tori de Bar­ce­lona— i tam­poc es podran ampliar plan­ti­lles.

No s'obriran més CAP
Moltes de les partides del Departament de Salut que es veuran afectades per la no aprovació dels pressupostos estaven incloses en el pla de xoc entre Justs pel Sí i la CUP. Entre les damnificades, destaquen la reobertura d'alguns CAP, la garantia de tractament farmacològic de forma universal o garantir la igualtat d'accés de dones lesbianes o sense parella.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.