Sis dels quinze mem­bres del secre­ta­riat naci­o­nal de la CUP van ple­gar ahir en bloc amb una carta adreçada a la militància en què denun­cien “acti­tuds sectàries i maquiavèl·liques” a l'hora de pren­dre deci­si­ons com ara en la inves­ti­dura del gener o pel que fa al man­te­ni­ment de l'esmena a la tota­li­tat al pres­su­post. Els sis dimis­si­o­na­ris obser­ven “greus dis­fun­ci­ons democràtiques” en la for­mació assem­bleària, cri­ti­quen que “la bata­lla pel con­trol de l'orga­nit­zació” hagi con­di­ci­o­nat els seus debats polítics i que s'hagi difi­cul­tat la par­ti­ci­pació de la militància en la presa de deci­si­ons.

Les sis bai­xes són les d'Ester Roca­bayera, Joel Jové, Roger Cas­te­lla­nos, Guim Pros, Omar Diatta i Tomàs Sayes, con­si­de­rats pròxims a Poble Lliure, cor­rent enfron­tat de manera soter­rada a Enda­vant OSAN, però que es va des­vin­cu­lar ahir de les dimis­si­ons. Sigui com sigui, la tensió s'ha agreu­jat en un moment en què la CUP va acor­dar que dilluns vinent s'ini­ci­a­rien els tràmits jus­ta­ment per reno­var el con­junt del secre­ta­riat, esco­llit fa un any. Els sis rebels rebut­ja­ven, però, que tots els mem­bres ple­gues­sin de cop, ja que con­si­de­ren que s'hau­ria donat “una imatge errònia i cínica de la situ­ació real de l'orga­nit­zació”.

Diver­ses fonts de la CUP con­sul­ta­des per aquest diari tro­ben pre­ci­pi­tat i equi­vo­cat el cop de porta d'ahir. “No treu cap a res”, afir­men. Des de l'altre extrem cen­su­ren “enro­ca­ments” i “intran­sigència en un àmbit per­so­nal”. També hi ha posi­ci­ons més equi­dis­tants que enqua­dren els fets en “visi­ons estratègiques con­tra­po­sa­des per arri­bar al mateix horitzó”. I què hi ha a l'horitzó? Una qüestió de con­fiança plan­te­jada per Car­les Puig­de­mont. Mem­bres de la ter­ri­to­rial de Ponent afins a Poble Lliure des­car­ten, però, que la decisió d'ahir tin­gui res a veure amb la votació al pre­si­dent. “Si es com­pleix el full de ruta, Puig­de­mont serà con­fir­mat, la votació del Par­la­ment és con­jun­tu­ral”, sos­te­nen.Sec­tors de l'òrbita d'Enda­vant OSAN també con­si­de­ren que l'ori­gen de l'enfron­ta­ment “és més com­plex” que la decisió de donar la con­fiança a Puig­de­mont al setem­bre. “Es tracta de si anem a remolc o de si pre­nem la ini­ci­a­tiva”, expli­quen. “La CUP ha renun­ciat a molts prin­ci­pis pro­pis”, abun­den, en referència als seus plan­te­ja­ments econòmics o les seves posi­ci­ons en relació amb la Unió Euro­pea.

El motiu de fons de les dimis­si­ons res­pon­dria més a la “falta de democràcia interna”. “S'ha ocul­tat infor­mació, s'han acti­vat meca­nis­mes de votació a con­veniència i quan ha interes­sat s'han pres deci­si­ons amb el GAP [grup d'acció par­la­mentària] per decan­tar la balança i des­fer empats”, denun­cien. A part d'Enda­vant OSAN i Poble Lliure, el GAP està inte­grat per orga­nit­za­ci­ons com ara Arran, Cons­ti­tu­ents per la Rup­tura, Coor­di­na­dora Obrera Sin­di­cal (COS), Crida Cons­ti­tu­ent, En Lluita, Lluita Inter­na­ci­o­na­lista (LI) i el Sin­di­cat d'Estu­di­ants dels Països Cata­lans (SEPC).

En la votació del pres­su­post van tenir un paper deci­siu per tom­bar l'aixe­ca­ment del vet als comp­tes, i no cal dir que en el rebuig a fer pre­si­dent Artur Mas els vots del GAP també van ser deter­mi­nants. En la carta, els dimis­si­o­na­ris sos­te­nen que “s'ha jugat amb els meca­nis­mes de presa de decisió per bene­fi­ciar posi­ci­ons con­cre­tes”.

En qual­se­vol cas, el secre­ta­riat naci­o­nal de la CUP va lamen­tar ahir les dimis­si­ons en un comu­ni­cat i va defen­sar que tots els pro­ces­sos de debat i decisió de la for­mació “s'han fet amb totes les garan­ties democràtiques pos­si­bles” i que els encara mem­bres de l'òrgan de direcció “tenen la consciència tran­quil·la d'haver tre­ba­llat en tot moment per faci­li­tar aques­tes garan­ties”.

Davant el fan­tasma d'una escissió, crítics amb el gest d'ahir recor­den que la for­mació ha vis­cut molts altres moments d'aquest tipus, ja des de la decisió de superar el muni­ci­pa­lisme per pre­sen­tar-se a unes elec­ci­ons al Par­la­ment: “També va anar de pocs vots”.