La corrupció és un dels pitjors mals de la democràcia i de qualsevol societat democràtica com la nostra. És per això que va néixer l'Oficina Antifrau a Catalunya, una institució pionera a l'Estat i que havia de ser exemplar, per lluitar contra la corrupció, per fer de Catalunya una democràcia de primera qualitat. Aquesta era la intenció, una sana i fins i tot elogiosa intenció. Però com en tota la vida, la qualitat humana de les persones és determinant. Tot projecte, per ben intencionat que sigui, pot esdevenir estèril si les persones que l'han de representar no es regeixen per un codi ètic i moral que respongui a la decència, a la rectitud, exigible a tots aquells als quals confiem una responsabilitat. Més encara, si al capdavant hi situem persones sense escrúpols, pervertim al límit el sentit originari que justificava aquesta o aquella bona causa.

És justament això el que ara constatem que ha succeït amb l'Oficina Antifrau de Catalunya. Aquell ens que va néixer contra la corrupció, per vetllar alhora per una democràcia de qualitat i, com a conseqüència també, per una societat més justa i digna, ha esdevingut un ens que afebleix la democràcia quan es posa al servei de la més miserable de les causes: la perversió del sistema democràtic, esperonada des del mateix nucli central de poder a l'Estat espanyol.

Quan és el mateix ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, des del mateix cor del pretès estat de dret, qui impulsa una operació per desprestigiar o destruir persones amb finalitats polítiques sense cap mena de pudor, disposant de tots els aparells d'estat, actuant sabent que té al seu abast totes les complicitats d'aquests i alhora amb la col·laboració entusiasta de grans grups de comunicació per orquestrar muntatges contra persones que l'únic delicte que han comès és defensar un anhel democràtic al servei de la societat catalana, és que aquest estat de dret no és tal.

La magnitud del que constatem avui és de tal abast que escapa a la responsabilitat d'un únic partit polític, és un problema d'estat majúscul, d'un estat que no ha fet mai net d'un passat tenebrós i en el qual les grans forces polítiques que l'han gestionat han assentat unes pràctiques malaltisses amb una connivència que ha pervertit l'essència democràtica d'un estat que treballa ferotgement contra Catalunya. Ho hem dit i repetit en nombroses ocasions, els catalans no és que no tinguem estat; és infinitament pitjor, és que en patim un en contra que actua sistemàticament i deliberada contra les institucions catalanes i contra el conjunt de la nostra societat.

I permeteu-me també que em senti orgullós de tota la bona gent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Els deu resultar xocant, als responsables de les clavegueres de l'Estat, l'enorme dificultat per fabricar escàndols contra els homes i dones d'ERC. Fa 85 anys que hi som i mai hem fallat a la nostra societat i no fallarem com tampoc callarem. Tossudament alçats, que diria l'amic i company Lluís Llach, davant un estat que no dubta a sembrar totes les malvestats possibles per impedir que la societat catalana pugui escollir el seu futur democràticament.

Ells, els gestors de l'Estat espanyol, no tenen remei. La corrupció viu a les mateixes entranyes de l'Estat, l'han enquistat. Però nosaltres com a societat tenim un camí d'esperança i d'il·lusió per recórrer, tenim la força i l'empenta d'una societat amb fam de justícia i set de llibertat, tenim la ferma voluntat de construir una República Catalana d'homes i dones lliures, més justa i més lliure. I no hi renunciarem mai, tampoc davant d'aquells que pretenen subordinar l'esperança de tanta gent a un hipotètic canvi de majories a Espanya, com si les aliances alternatives possibles no compartissin la responsabilitat d'haver fet un estat a mida d'uns pocs i viciat des de l'origen. Que ens ajudin a construir la República Catalana! Ells també hi són convidats.

I si algú encara creu que l'Estat espanyol pot ser garant de drets i llibertats, si algú de debò vol que els catalans votem per decidir el nostre futur en un referèndum, que no en tingui cap dubte, només serà possible si l'independentisme es fa més fort, només la nostra fortalesa pot provocar, de retruc, un canvi a l'Estat espanyol i guanyar la celebració d'un referèndum. L'únic canvi possible vindrà precisament del triomf de la democràcia a Catalunya, del triomf d'aquells que no demanarem permís per ser lliures i que mai subordinarem la llibertat de la nostra gent, de Catalunya, a les decisions arbitràries del govern espanyol de torn. I serà aquest triomf el que tal vegada també els permetrà regenerar un estat condemnat en defecte a fossilitzar-se sense remei tal com és. Ens trobarem sempre amb la mà oberta i fraternal per viure i conviure com a bons veïns, com dos estats que compartiran interessos comuns, la República Catalana i la Monarquia (o República) Espanyola. I aquesta és una responsabilitat que assumim col·lectivament, tots, exercint la nostra sobirania cada dia, sense desaprofitar cap oportunitat per empènyer cap endavant, amb pas ferm, sense dubtes ni vacil·lacions.

Guanyarem! I serà la victòria de molts, la de tots.