El Parlament és a un pas de registrar un fet inèdit, la revocació, per primera vegada, d'un càrrec públic. La compareixença, ahir, del director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, per donar explicacions sobre les seves converses amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, lluny de temperar els ànims dels diputats, va dinamitar tots els ponts d'entesa i confiança de la institució en ell. Tots els grups, amb l'única excepció del PP, van aprovar traslladar el cas al ple perquè la setmana que ve en segelli el cessament. Tant va enutjar-los la intervenció del director que, després d'escoltar-lo, els diputats també van aprovar enviar el contingut de la declaració a la fiscalia per què avaluï si poden haver-hi indicis de delicte. Mentre compareixia al Parlament, es va donar a conèixer un nou capítol de les converses, en què De Alfonso proposa substituir Artur Mas per Germà Gordó al capdavant de CDC perquè aquesta abandoni el rumb independentista.

Provocador i desafiant, el director d'Antifrau es va presentar a la comissió d'Afers Institucionals per renyar els parlamentaris, mostrar-se com a víctima i erigir-se com el gran salvador i defensor de la lluita contra la corrupció. “No apartin de l'oficina l'únic home que està fent alguna cosa contra la corrupció en aquest país”, va arribar a sentenciar. De Alfonso va iniciar la seva intervenció amb un elogi a la “dignitat”, “honradesa” i “serietat” amb què ha obrat al llarg dels anys i al capdavant de l'oficina, malgrat els “intents fallits de tòrcer” la seva “voluntat”. En cap moment va entrar en el detall de les converses, tal com li havien reclamat amb anterioritat els diputats. Al contrari, el director es va aferrar a la veracitat de la trobada amb el ministre per assegurar que no era l'única i que ho havia fet amb molts d'altres dirigents de partits que estaven representats ahir a la cambra. Com havia fet abans-d'ahir el ministre, De Alfonso també es va mostrar irritat perquè unes converses privades sortissin a la llum pública i va recriminar als diputats que es mostressin “indiferents” davant d'una “vulneració de drets fonamentals”. “Vostès m'estan fent un judici sumaríssim”, va retreure'ls. I també, com va fer el ministre, va assegurar que les converses gravades estan fora de context.

De Alfonso va deixar amb la boca oberta molts diputats quan va vanagloriar-se de ser la persona “idònia” per dirigir l'OAC i d'haver rebut el suport dels seus treballadors. Tot i així, un grup d'empleats van fer una nota on van desmentir haver donat suport al seu cap. El responsable d'Antifrau va remarcar que el to de trobades com la que va tenir amb Fernández Díaz obeïa a la voluntat de “generar empatia” amb l'interlocutor. Només es va referir al contingut concret d'aquestes converses per decretar-ne la nul·litat judicial, pel fet d'haver obtingut les gravacions “de manera il·legal”. “Aquelles cintes són nul·les”, repetia sense necessitat tampoc de negar ni matissar l'objectiu de les trobades ni un sol cop.

La seva condició de víctima la va redoblar quan, a més de presentar-se com l'objecte de gravacions il·lícites, va afegir que havia estat perseguit per dos grups parlamentaris, amenaçat, empaitat i que fins i tot el dia abans havien intentat entrar a casa seva. De Alfonso va rebutjar que es titllés la seva manera d'actuar de “manca d'ètica”. “Ho hauria estat si m'hagués deixat influir però, en canvi, cap expedient dels que se citen en les converses va tirar endavant”, va certificar el director.