Sis mesos de nervis...
Els dubtes sobre l'economia xinesa, el preu del petroli i el referèndum del ‘Brexit' marquen un semestre de molta volatilitat.
Sembla un tòpic parlar d'un semestre mogut a les borses. Però aquest darrer ho ha estat sense cap mena de dubte. El final de l'any 2015 deixava moltes incògnites obertes en el terreny macroeconòmic i aquestes no es van resoldre en els primers compassos del nou any. I ja és ben sabut que als mercats no els agrada la incertesa. Hi responen amb volatilitat i, habitualment, es veuen arrossegats a la baixa.
Si bé just a la meitat es va produir una recuperació, ben aviat es van plantejar altres incògnites que van donar noves ales a la volatilitat i a les vendes. Aquest cop, però, el focus estava més posat a Europa. El referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE sortia a l'horitzó i posava nerviosos els inversors. I, com s'ha vist en les darreres setmanes, els que més por tenien no anaven desencaminats. La confirmació que els britànics volen sortir de les institucions europees ha donat l'estocada final als mercats. Si més no, a aquest costat de l'Atlàntic.
Els analistes coincideixen en assenyalar l'elevada volatilitat com l'aspecte més destacat del comportament dels mercats financers al llarg del primer semestre de 2016 i veuen en les múltiples incerteses la causa d'això. “Estàvem –i encara estem– davant un escenari d'una gran indefinició”, afirma Albert Grau, d'Argenta Patrimonios. “Quan pitjor es comporten els mercats és quan hi ha incerteses”, insisteix Susana Felpeto, d'Alt Capital.
Mínims al febrer.
Els dubtes no van deixar de créixer fins a mitjans de febrer, quan els principals índexs borsaris van marcar mínims. A partir de llavors, el petroli va començar un camí de recuperació pausada i, amb ell, les borses. “L'evolució del preu del petroli ha marcat el comportament dels mercats per a bé i per a mal: negativament quan les expectatives eren incertes i actuant com a catalitzador quan els dubtes es van esvair”, resumeix l'analista de Gaesco Paula Hausmann.
A partir d'aquest moment, el camí de les borses americanes i les europees podem dir que se separen. El professor d'Esade Pedro Aznar fa incidència en el comportament diferencial als dos costats de l'Atlàntic. Segons ell, els inversors han continuat molt atents a les dades macroeconòmiques i les referides als EUA dibuixaven unes perspectives més bones. “Els mercats anticipen que l'economia nord-americana s'ha anat normalitzant i també ho farà la política monetària, ja que s'espera que la Reserva Federal apugi els tipus d'interès”, declara.
En canvi, Europa ha continuat donant senyals d'una recuperació molt lenta i continguda. A això s'ha sumat la incertesa que ha generat en els darrers mesos el referèndum sobre el Brexit. Durant setmanes els mercats europeus s'han mogut molt planers en espera del resultat d'aquest i, tot i que en algun moment s'havien produït baixades davant enquestes que apuntaven la decisió dels britànics de sortir de la UE, el resultat final ha agafat els inversors -com a gairebé tothom, la veritat- per sorpresa.
Els mercats van caure en picat davant el pronunciament dels britànics a favor del Brexit en uns dies negres per als índexs europeus, especialment per al sector bancari i per als valors amb una forta exposició al Regne Unit. Després del primer impacte i a pesar que sembla que hi va haver una sobrereacció, les repercussions polítiques no han ajudat a calmar els nervis i fan preveure un segon semestre mogut. Falta saber si, en espera d'això, els inversors se'n poden anar de vacances amb una certa tranquil·litat o si la volatilitat no donarà treva durant l'estiu.