“L'AP-7 i les radials de Madrid no tenen solució conjunta”

En el tan­ca­ment de l'exer­cici del 2015 està al vol­tant del 1.200 mili­ons d'euros. Ara els trànsits són crei­xents i seran supe­ri­ors als que pre­veu el con­veni, però atès que la bretxa que tenim és supe­rior, la pre­visió és que enguany la quan­ti­tat recla­mada a l'Estat aug­menti una mica.

La bretxa s'anirà miti­gant els pròxims anys, depe­nent de com siguin aquests crei­xe­ments. En tot cas la xifra recla­mada no es reduirà.

Des­co­nei­xem com afec­tarà, perquè no s'ha par­lat d'aquest tema amb l'admi­nis­tració. En tot cas el con­veni diu que l'admi­nis­tració ho ha de fer efec­tiu el 2021.

Es diri­mirà als tri­bu­nals. L'any pas­sat ja vam ini­ciar un procés judi­cial per aquest assumpte. D'altra banda, hem apro­vi­si­o­nat una par­tida de capi­tal per aquest tema.

La com­pa­nyia viu la fi de la con­cessió amb nor­ma­li­tat. Nosal­tres tenim uns actius amb una vida finita i, per això, el que fa el grup per­ma­nent­ment és anar incor­po­rant nous actius a la seva car­tera, jus­ta­ment per miti­gar els efec­tes de la cadu­ci­tat dels més antics; ho fem a Espa­nya i als països on som. Ara a Espa­nya el clima res­pecte dels peat­ges és el que tot­hom sap, però Aber­tis aposta pel paga­ment per ús, perquè real­ment cre­iem que es la millor manera d'afron­tar la situ­ació actual. Estem en un país en què el dèficit en man­te­ni­ment de les infra­es­truc­tu­res és bru­tal, i quan una infra­es­truc­tura no la man­tens, el dèficit creix expo­nen­ci­al­ment. I d'aquí vénen les estadísti­ques de sinis­tra­li­tat.

Actu­al­ment des de la Jon­quera fins a Ala­cant, que és el que seria la part d'Acesa i la part d'Aumar, estem al vol­tant dels 220.000 euros per km en gestió, que és tota la des­pesa i la inversió que fem en aquesta infra­es­truc­tura. Si aquesta xifra la com­pa­res amb la mit­jana de 40.000-50.000, sent gene­ro­sos, que gasta l'Estat a les seves auto­pis­tes, estem molt lluny.

Uns 150.000 euros, però par­lem d'una auto­pista amb uns estàndards de qua­li­tat i de ser­vei, i subrat­llo ser­veis, que no té una infra­es­truc­tura d'alta capa­ci­tat que manté una admi­nis­tració pública.

Cer­ta­ment, estem davant d'un moment que l'admi­nis­tració té al damunt de la taula el repte de com ha d'afron­tar el tema de les infra­es­truc­tu­res però nosal­tres som un player més que, com sem­pre, estem a dis­po­sició de l'admi­nis­tració si ho con­si­dera oportú.

No veig quina solució con­junta hi pot haver, ni ens ho plan­te­gem, ni hi ha interès, ni volun­tat. Ata­car un pro­blema amb un altre que n'està aïllat no té sen­tit. Són pro­ble­mes d'orígens dife­rents i s'han de resol­dre de manera dife­rent.

A dia d'avui és el 15% dels ingres­sos; però cal posar en relació aquesta dada amb el moment de madu­resa de la infra­es­truc­tura. Cada con­cessió té un recor­re­gut ja pre­vist i, en funció d'això, cons­truïm la nos­tra car­tera.

Penso que no ha estat tant el model sinó la desi­gual­tat geogràfica. Al final al ciu­tadà li pots expli­car el que vols i quan ha con­vin­gut dir que calia fer auto­pis­tes amb peatge explícit s'ha fet i han estat ben rebu­des. Ales­ho­res es va posar l'èmfasi en la gene­ració de riquesa que va sig­ni­fi­car per a Cata­lu­nya. Però en trenta anys el pano­rama ha can­viat cap una situ­ació de greuge com­pa­ra­tiu, que és el que més mal ha fet, més que els anys d'allar­ga­ment de les con­ces­si­ons o les rene­go­ci­a­ci­ons. Fins i tot la ciu­ta­da­nia entén que el paga­ment ha de ser per ús i tard o d'hora, si hi ha volun­tat política, tam­poc no serà difícil apli­car-lo.

Més que un pro­blema d'imatge diria que el nos­tre pro­ducte no és el que més atreu la ciu­ta­da­nia. Però el que més ens pena­litza és el greuge entre ter­ri­to­ris.