Agost: vacan­ces, des­cans, des­con­nexió i temps per badar. Temps per pen­sar i per fixar-te en coses que amb el bro­git del dia a dia no hi pres­tes prou atenció. Deia Schum­pe­ter que l'eco­no­mia era sen­tit comú estruc­tu­rat. Doncs bé, tres coses que m'han pas­sat o he vist aquest agost i que em fan pen­sar que alguna cosa estruc­tu­ral­ment dife­rent li està pas­sant al com­por­ta­ment econòmic i social de les per­so­nes. No s'espan­tin. Són coses del dia a dia. Experiències comu­nes de la glo­ba­lit­zació.

Pri­mera: Pokémon. A casa hi ha tres nens. Els grans són bes­sons i aviat faran 15 anys. El petit en té 13. Una de les seves prin­ci­pals dis­trac­ci­ons de l'estiu ha estat caçar Pokémons. Jo del joc no en sé gaire, però és tota una experiència veure com molts nens i nenes bus­quen Poke­pa­ra­des i cacen emba­da­lits amb el seus mòbils per tots els pobles i ciu­tats del país. Del Japó al poble més petit de l'Empordà jugant amb una apli­cació de telèfon mòbil. No sóc un expert i no en tinc ni idea de les reper­cus­si­ons futu­res que tindrà aquest nou com­por­ta­ment. D'entrada, jo que sóc de pagès i que vinc de la tra­dició de l'esco­peta de balins, em fa molta gràcia veure que hem subs­tituït l'esco­peta pel mòbil, i els par­dals i les tórto­res per Pikac­hus. Si els ocells pogues­sin par­lar segur que farien un home­natge a l'inven­tor del Pokémon Go. Però ja no sé si el joc va tan bé per a la capa­ci­tat de fixar-se en l'entorn, el pai­satge i la natura més enllà del pam de nas dels mòbils. Deia Her­bert Simon que la riquesa d'infor­mació genera pobresa d'atenció. I jo hi afe­geixo que la riquesa de comu­ni­cació genera pobresa de curi­o­si­tat sobre l'entorn. És tot un espec­ta­cle anar per qual­se­vol ciu­tat o poble i veure com els nens et dema­nen que pas­sis per aquí o per allí, no per veure-ho, no per curi­o­si­tat, sinó per, s'ho ima­gi­nen?..., bus­car Pokémons.