Tradicionalment, els dipòsit bancaris han estat el producte estrella al mercat espanyol. Estalviadors i inversors confiaven en una fórmula que els garantia una certa rendibilitat sense comprometre la seguretat. Aquesta preferència pels dipòsits bancaris està relacionada amb el perfil de l'inversor espanyol, més aviat conservador. A això es va sumar fa uns anys una guerra dels bancs per aconseguir captar diners. L'escassedat de liquiditat durant els pitjors moments de la crisi empenyia les entitats financeres a oferir rendibilitats elevades als estalviadors i inversors que hi dipositessin els seus diners.

Però fa un temps que l'escenari ha canviat per complet. Les autoritats monetàries, especialment l'europea, han obert l'aixeta del crèdit per a les entitats financeres. Facilitats per accedir a finançament i tipus d'interès a un nivell molt baix. El preu del diner és baix i les rendibilitats que els bancs ofereixen pels dipòsits ha davallat estrepitosament.

Precisament en aquest context de tipus d'interès baixos i rendibilitats dels dipòsits molt reduïda, el patrimoni dels fons d'inversió ha marcat un nivell que no s'assolia des de 2008. No és casual. Els inversors han buscat una alternativa que els ofereixi més rendibilitat.

Segons Inverco, l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensió, el volum d'actius dels fons d'inversió mobiliària se situava al mes d'agost en els 225.136 milions d'euros, una xifra a la qual no s'arribava des de febrer de fa vuit anys. Després de marcar un mínim de patrimoni al desembre de 2012, els fons d'inversió espanyols han crescut un 84%.

No s'acaben aquí les dades positives per al sector. Els fons han registrat subscripcions netes durant sis mesos consecutius i els partícips continuen a l'alça. Entre desembre de 2012 i agost d'aquest any, el nombre de partícips ha augmentat més d'un 77%.

El director d'estudis de l'Observatori Inverco, José Luis Manrique, veu una vinculació entre l'escenari de tipus baixos i la remuntada del sector dels fons. L'inversor que busca rendibilitat no té gaire més opció, diu. Més enllà d'això, creu que els espanyols coneixen cada cop més el producte i que el mercat ofereix un ampli ventall.“Els fons són molt versàtils. Permeten tot tipus de llindars de risc, en funció de l'edat, el patrimoni o l'aversió a aquest", declara. En aquest sentit, comenta que tant els inversors més conservadors com els més dinàmics poden trobar un producte que s'adigui amb el seu perfil.

Segons Manrique, els inversos han acudit als fons buscant rendibilitat i s'han trobat amb altres avantatges que, segons ell, tenen les institucions d'inversió col·lectiva. "El que més valoren els espanyols a l'hora d'invertir és la seguretat, la rendibilitat i la confiança, i els fons ho donen tot", afirma. A més, ressalta el valor de la gestió professional, la diversificació i la supervisió que, al seu parer, ofereix el producte.

Però segurament la característica que distingeix més els fons respecte d'altres productes d'inversió és el seu tractament fiscal. Un inversor no ha de pagar impostos fins que decideix reemborsar la seva inversió i pot traspassar diners d'un fons a un altre sense cost fiscal.

Tot plegat ha tornat a situar els fons entre les preferències dels inversors. Manrique remarca que aquests han continuat captant patrimoni malgrat l'elevada volatilitat a les borses. "Abans notaven quan els mercats anaven malament perquè els inversors reemborsaven. Ara, no. Simplement canvien de fons."