“A l'inversor el mou participar en l'economia”

El patri­moni dels cli­ents ha evo­lu­ci­o­nat molt bé, cada tri­mes­tre hem tin­gut cap­tació neta de cli­ents. Però el compte de resul­tats s'ha vist afec­tat per la cai­guda intensa dels volums d'inter­me­di­ació en els actius finan­cers, una de les nos­tres acti­vi­tats, jun­ta­ment amb la gestió. Les comis­si­ons de gestió estan crei­xent un 40%, però les d'inter­me­di­ació no. Amb tot, cre­iem que el compte de resul­tats anirà millo­rant al llarg de l'any sen­zi­lla­ment perquè anem tenint més patri­moni en gestió.

Aquesta notícia no té fona­ments reals. Hem fet com­pres en el pas­sat i no hi tenim res en con­tra de créixer per aquesta via. Al con­trari, ens agrada. Però no tro­bem res que sigui objecte de la nos­tra atenció.

Cre­iem que tin­drem un gran crei­xe­ment a Lla­ti­noamèrica, però encara estem en fase d'intro­ducció. Amb un esce­nari de tipus d'interès bai­xos, que pre­ve­iem que s'allar­gui, veiem un poten­cial de crei­xe­ment impor­tant en els 950.000 mili­ons d'euros de famílies i empre­ses espa­nyo­les que encara estan col·locats en dipòsits i comp­tes cor­rents a la vista. L'estal­vi­a­dor espa­nyol està començant a veure que pot cana­lit­zar els seus estal­vis a través d'altres pro­duc­tes com ara acci­ons, fons d'inversió o SICAV, com es fa majo­ritària­ment a altres països. Però encara queda molt camí per recórrer.

Els tipus nega­tius són una ano­ma­lia i crec que no dura­ran gaire. Però no sem­bla que tin­guem un esce­nari de tipus alts els pròxims anys. Per altra banda, inver­tir en actius finan­cers no és només una qüestió de ren­di­bi­li­tat. També hi ha un punt de qua­li­tat ciu­ta­dana. Qui inver­teix vol acon­se­guir ren­di­bi­li­tat, però també par­ti­ci­par acti­va­ment en l'eco­no­mia, per estar con­nec­tat a aquesta a través de la inversió finan­cera.

Hem notat un crei­xe­ment cons­tant en els dar­rers mesos, però no major que en altres èpoques. Jo crec que l'estal­vi­a­dor espa­nyol encara no és cons­ci­ent de la gra­ve­tat de la situ­ació del sis­tema públic de pen­si­ons. S'hau­ria de fer més peda­go­gia perquè el ciu­tadà espa­nyol ha d'enten­dre que ha de com­ple­tar l'estalvi per a la seva jubi­lació amb ins­tru­ments pri­vats i que els fons de pen­si­ons són molt bona opció.

Hi ha un debat molt viu entre la inversió activa i la pas­siva, però jo crec que és un debat fals. És cert que la inversió pas­siva ha gua­nyat ter­reny i que és molt bona per a deter­mi­nats seg­ments d'inver­sors. Però, en gene­ral, un inver­sor pren una posició activa quan inver­teix. Al final, la inversió pas­siva acaba esde­ve­nint un ins­tru­ment de la inversió pas­siva. A més, s'ha d'anar amb compte i no donar la sen­sació que hi ha pro­duc­tes màgics. S'ha d'adver­tir l'estal­vi­a­dor que, quan inver­teix en un actiu finan­cer, ha de saber en què inver­teix, ser cons­ci­ent dels ris­cos i ges­ti­o­nar-los.

Estan fent que el sec­tor canviï molt, però el fons del negoci con­ti­nua sent el mateix. S'ha de tre­ba­llar amb els ris­cos, amb la uti­li­tat d'allò en què inver­tei­xes, fer bé els números... A Renta 4 tenim un con­cepte de slow finance, fem les coses amb tran­quil·litat. És cert que ara qual­se­vol pot inver­tir a l'altra punta del món a cop de ratolí, és cert que hi ha pro­gra­mes auto­ma­tit­zats que poden aju­dar, però jo crec que l'essència no can­via.

És un feno­men molt recent. Tots volem dir que tenim el nos­tre sis­tema auto­ma­tit­zat. També Renta 4 -a la nos­tra web hi ha car­te­res model, que no dei­xen de ser models auto­ma­tit­zats-. Els que hi ha avui dia són molt sim­ples, es limi­ten a tècni­ques de gestió molt sen­zi­lles i fun­ci­o­nen amb ins­tru­ments molt limi­tats, bàsica­ment ETF. Jo crec que són un pro­ducte molt novedós, però encara s'ha de veure com fun­ci­ona en una època de vola­ti­li­tat. És fàcil que fun­ci­oni bé en èpoques amb una tendència clara, però més com­pli­cat que ho faci quan aquesta no hi és. Jo recordo que els robo advi­sors nord-ame­ri­cans van tenir pro­ble­mes al mes de gener, quan el mer­cat anava a la baixa. Així és que els con­si­dero una nove­tat tec­nològica sobre la qual s'ha de tre­ba­llar. I hi haurà un seg­ment d'inver­sors als qui els agradi. Ara bé, el nos­tre model auto­ma­tit­zat sem­pre tindrà el telèfon al cos­tat per poder tru­car a un asses­sor per­so­nal.

Els models auto­ma­tit­zats i d'inversió pas­siva tenen l'avan­tatge del baix cost. Van diri­git a un públic amb menys capa­ci­tat adqui­si­tiva. Pot fer que un cli­ent més jove s'interessi per la inversió, amplia el públic poten­cial. Ara bé, s'ha d'anar amb compte i no ven­dre la idea que és una cosa màgica. Això és una fri­vo­li­tat.

Par­lar d'alter­na­tiva a Lon­dres és equi­vo­cat perquè la capi­tal britànica té una sèrie de carac­terísti­ques que no pos­se­ei­xen ni Frank­furt, ni París, ni Berlín, ni Madrid, ni Bar­ce­lona. Per tant, cap d'elles no pot ser una alter­na­tiva. S'ha con­ver­tit en un hub tant en el ter­reny ban­cari com asse­gu­ra­dor irre­produïble en altres ciu­tats perquè s'ha tri­gat segles a desen­vo­lu­par-lo. Això no des­a­pa­rei­xerà amb el Bre­xit. És cert, però, que algu­nes com­pa­nyies de banca d'inversió han anat tras­lla­dant els seus equips d'anàlisi a Madrid, que és una ciu­tat més barata i molt ben comu­ni­cada. Per tant, ja s'ha produït certa des­cen­tra­lit­zació. Mal­grat això, la meva opinió és que Lon­dres és insubs­tituïble com a capi­tal finan­cera d'Europa.