El patrimoni dels clients ha evolucionat molt bé, cada trimestre hem tingut captació neta de clients. Però el compte de resultats s'ha vist afectat per la caiguda intensa dels volums d'intermediació en els actius financers, una de les nostres activitats, juntament amb la gestió. Les comissions de gestió estan creixent un 40%, però les d'intermediació no. Amb tot, creiem que el compte de resultats anirà millorant al llarg de l'any senzillament perquè anem tenint més patrimoni en gestió.

Aquesta notícia no té fonaments reals. Hem fet compres en el passat i no hi tenim res en contra de créixer per aquesta via. Al contrari, ens agrada. Però no trobem res que sigui objecte de la nostra atenció.

Creiem que tindrem un gran creixement a Llatinoamèrica, però encara estem en fase d'introducció. Amb un escenari de tipus d'interès baixos, que preveiem que s'allargui, veiem un potencial de creixement important en els 950.000 milions d'euros de famílies i empreses espanyoles que encara estan col·locats en dipòsits i comptes corrents a la vista. L'estalviador espanyol està començant a veure que pot canalitzar els seus estalvis a través d'altres productes com ara accions, fons d'inversió o SICAV, com es fa majoritàriament a altres països. Però encara queda molt camí per recórrer.

Els tipus negatius són una anomalia i crec que no duraran gaire. Però no sembla que tinguem un escenari de tipus alts els pròxims anys. Per altra banda, invertir en actius financers no és només una qüestió de rendibilitat. També hi ha un punt de qualitat ciutadana. Qui inverteix vol aconseguir rendibilitat, però també participar activament en l'economia, per estar connectat a aquesta a través de la inversió financera.

Hem notat un creixement constant en els darrers mesos, però no major que en altres èpoques. Jo crec que l'estalviador espanyol encara no és conscient de la gravetat de la situació del sistema públic de pensions. S'hauria de fer més pedagogia perquè el ciutadà espanyol ha d'entendre que ha de completar l'estalvi per a la seva jubilació amb instruments privats i que els fons de pensions són molt bona opció.

Hi ha un debat molt viu entre la inversió activa i la passiva, però jo crec que és un debat fals. És cert que la inversió passiva ha guanyat terreny i que és molt bona per a determinats segments d'inversors. Però, en general, un inversor pren una posició activa quan inverteix. Al final, la inversió passiva acaba esdevenint un instrument de la inversió passiva. A més, s'ha d'anar amb compte i no donar la sensació que hi ha productes màgics. S'ha d'advertir l'estalviador que, quan inverteix en un actiu financer, ha de saber en què inverteix, ser conscient dels riscos i gestionar-los.

Estan fent que el sector canviï molt, però el fons del negoci continua sent el mateix. S'ha de treballar amb els riscos, amb la utilitat d'allò en què inverteixes, fer bé els números... A Renta 4 tenim un concepte de slow finance, fem les coses amb tranquil·litat. És cert que ara qualsevol pot invertir a l'altra punta del món a cop de ratolí, és cert que hi ha programes automatitzats que poden ajudar, però jo crec que l'essència no canvia.

És un fenomen molt recent. Tots volem dir que tenim el nostre sistema automatitzat. També Renta 4 -a la nostra web hi ha carteres model, que no deixen de ser models automatitzats-. Els que hi ha avui dia són molt simples, es limiten a tècniques de gestió molt senzilles i funcionen amb instruments molt limitats, bàsicament ETF. Jo crec que són un producte molt novedós, però encara s'ha de veure com funciona en una època de volatilitat. És fàcil que funcioni bé en èpoques amb una tendència clara, però més complicat que ho faci quan aquesta no hi és. Jo recordo que els robo advisors nord-americans van tenir problemes al mes de gener, quan el mercat anava a la baixa. Així és que els considero una novetat tecnològica sobre la qual s'ha de treballar. I hi haurà un segment d'inversors als qui els agradi. Ara bé, el nostre model automatitzat sempre tindrà el telèfon al costat per poder trucar a un assessor personal.

Els models automatitzats i d'inversió passiva tenen l'avantatge del baix cost. Van dirigit a un públic amb menys capacitat adquisitiva. Pot fer que un client més jove s'interessi per la inversió, amplia el públic potencial. Ara bé, s'ha d'anar amb compte i no vendre la idea que és una cosa màgica. Això és una frivolitat.

Parlar d'alternativa a Londres és equivocat perquè la capital britànica té una sèrie de característiques que no posseeixen ni Frankfurt, ni París, ni Berlín, ni Madrid, ni Barcelona. Per tant, cap d'elles no pot ser una alternativa. S'ha convertit en un hub tant en el terreny bancari com assegurador irreproduïble en altres ciutats perquè s'ha trigat segles a desenvolupar-lo. Això no desapareixerà amb el Brexit. És cert, però, que algunes companyies de banca d'inversió han anat traslladant els seus equips d'anàlisi a Madrid, que és una ciutat més barata i molt ben comunicada. Per tant, ja s'ha produït certa descentralització. Malgrat això, la meva opinió és que Londres és insubstituïble com a capital financera d'Europa.