Fomentar l'autoocupació és una de les mesures més utilitzades pels governs de diversos països amb l'objectiu de resoldre el problema de l'atur. Ara bé, segons l'últim informe del Global Entrepreneurship Monitor, hi ha diferències molt importants entre països pel que fa a la capacitació de la seva població a l'hora d'afrontar amb èxit el repte de començar un negoci. De fet, amb les dificultats relacionades amb l'accés al finançament, l'altra barrera més important és la manca de formació en aquest àmbit. A la majoria dels països europeus gairebé dos terços de la població adulta creuen que no tindrien les habilitats adequades per convertir-se en empresari. Per aquesta raó, les polítiques educatives intenten desenvolupar l'adquisició d'aquelles competències més rellevants per poder afrontar amb èxit aquesta possibilitat.

Ara bé, quines són les habilitats que cal promoure? Quines competències cal desenvolupar? Una de les contribucions més influents en aquest context ha estat la de Lazear (2004), que sosté que els individus amb un conjunt equilibrat i divers d'habilitats en diferents disciplines tenen més probabilitats d'èxit com a emprenedors que aquells que no disposen d'aquest conjunt tan equilibrat d'habilitats. Per contra, els assalariats es beneficien de ser especialistes en una determinada àrea dins el mercat de treball. De fet, la idea és que el coneixement bàsic dels empresaris és complementari als coneixements dels seus empleats, la qual cosa permet que l'empresari gestioni el negoci de manera adequada.

El 8 de novembre, amb la professora Sandra Nieto de la UOC, vam presentar a la Tercera Conferència Internacional sobre el Programa per a l'Avaluació Internacional de Competències dels Adults (PIAAC, en les seves sigles angleses) un estudi en què, a partir de dades de més de 30 països, caracteritzàvem els empresaris en relació amb els assalariats en termes de les competències que fan servir en diversos aspectes de la vida, en el treball i en relació amb les estratègies d'aprenentatge.

Un primer resultat del nostre treball és que el tipus de competències utilitzades pels empresaris és molt diferent del que fan servir els assalariats, i que aquestes diferències són molt semblants als diferents països considerats. No obstant això, hi ha una clara diferència entre els emprenedors sense treballadors a càrrec (autònoms) i els que gestionen una empresa més gran. Si bé els primers tenen una varietat d'habilitats molt semblants als dels empleats (concentrats en algunes poques dimensions), els segons, en canvi, hi presenten més variabilitat i avalen, per tant, la teoria de Lazear.