“La borsa estarà positiva fins a mitjans de 2017”

FL: Ningú no hau­ria d'estar al marge de la borsa quan ges­ti­ona els seus estal­vis. Molta gent té fons d'inversió o de pen­si­ons que inver­tei­xen a borsa i, de vega­des, ni tan sols n'és cons­ci­ent. I cre­iem que és pit­jor inver­tir en borsa sense saber que ho estàs fent i amb inter­me­di­a­ris que no pas fer-ho cons­ci­ent­ment i direc­ta­ment.

JP: Es poden com­bi­nar les dues coses. Per exem­ple, si vols inver­tir a la borsa índia, el més fàcil és fer-ho a través d'un ETF que repli­qui un índex d'aquest mer­cat. En essència, el més impor­tant és desen­vo­lu­par cri­te­ris que et poden aju­dar a tenir una mica més d'inde­pendència finan­cera. La banca ha millo­rat molt, però els grans espe­ci­a­lis­tes de les enti­tats no solen aten­dre els cli­ents, sinó que dis­se­nyen les línies mes­tres i l'estratègia d'uns pro­duc­tes que després les enti­tats inten­ten col·locar. FL: Amb una petita dedi­cació de temps i un mínim interès, una per­sona nor­mal pot crear la seva pròpia car­tera, més ade­quada al seu per­fil, d'entre vuit i quinze acci­ons. El més nor­mal és que, si ho fa amb prudència, acabi l'any amb uns resul­tats millors dels que li dóna un dipòsit o un fons d'inversió. D'entrada, els fons tenen una con­tra­par­tida: has de pagar a l'inter­me­di­ari. També s'ha de pen­sar que fer la teva pròpia car­tera suposa assu­mir més res­pon­sa­bi­li­tat.

JP: El més bàsic és que tin­gui intenció d'estal­viar, de pro­gres­sar. Per al 60% de la població espa­nyola que ho vol fer, aquesta és una bona opció. FL: El retrat robot seria el d'una per­sona que tin­gui uns estal­vis d'uns 100.000 euros i que els divi­deixi entre dipòsits, fons mone­ta­ris i renda vari­a­ble. Amb això, qual­se­vol podria crear la seva pròpia car­tera. També hi influ­eix l'edu­cació finan­cera, que a Cata­lu­nya i l'Estat espa­nyol és pobra. Si les esco­les apos­tes­sin per expli­car als estu­di­ants com ges­ti­o­nar els estal­vis i ges­ti­o­nes­sin una car­tera simu­lada, seria una acti­vi­tat diver­tida per als nens i aju­da­ria a crear una cul­tura que podria redun­dar en la millora de l'eco­no­mia del país, perquè hi ha estu­dis que dei­xen clara la cor­re­lació entre el desen­vo­lu­pa­ment de la borsa d'un país i de la seva eco­no­mia.

FL: S'han de tenir uns 30.000 euros per crear una car­tera. Per sota d'aquesta quan­ti­tat, o et con­cen­tres massa en una acció o no et surt a compte. Hi ha una dimensió mínima per poder-ho fer, pro­blema de mínima dimensió.

FL: S'ha de seguir una meto­do­lo­gia pru­dent, entrar només quan una acció està en preu i mar­car-se uns límits de pèrdua i de guany a par­tir dels quals ven­dre. Mar­car-se'ls i després res­pec­tar-los. Perquè els par­ti­cu­lars no es tor­nin bojos, cal que no esti­guin entrant i sor­tint contínua­ment. Jo em puc pas­sar mesos sense ven­dre ni com­prar valors de la meva car­tera. JP: No s'ha de ser esclau del que es gua­nya o es perd cada dia. Convé tenir una acti­tud tran­quil·la i freda. No s'ha de mirar cada dia l'evo­lució.

FL: Al lli­bre diem als inver­sors a quin preu han d'entrar i a quin han de sor­tir de cada valor pro­po­sat. I això ho com­bi­nem amb la fixació d'uns límits de guanys i pèrdues a par­tir dels quals cal ven­dre. Això és molt per­so­nal i s'ha d'adap­tar a les carac­terísti­ques de cada inver­sor. Jo, per exem­ple, em moc al vol­tant d'entre el 15% i el 25% de pèrdua i el 30% o 40% de guany. Cadascú s'ho ha d'adap­tar a ell mateix i sobre­tot res­pec­tar-los sem­pre.

FL: És molt impor­tant que esti­gui diver­si­fi­cada per sec­tors, mer­cats i també tipus de com­pa­nyia. Al lli­bre expli­quem que s'han de com­bi­nar algu­nes acci­ons més arris­ca­des i amb pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment amb altres més con­ser­va­do­res, que apor­ten guanys regu­lars i divi­dends. I, quan la car­tera és petita, el millor és evi­tar l'espe­cu­lació, fugir dels valors amb poca capi­ta­lit­zació que exa­ge­ren molt cada movi­ment. JP: També s'han d'evi­tar aquells sec­tors molt pun­ters però que poden aca­bar molt mala­ment. Per exem­ple, és el que ha pas­sat amb el fracking. Amb aquest tipus de negoci, s'ha de gar­be­llar molt.

FL: Hem esco­llit empre­ses que veiem amb poten­cial de crei­xe­ment, que estan en un sec­tor en crei­xe­ment, que tenen un equip ges­tor que ens sem­bla excel·lent, que paguen divi­dends que con­si­de­rem sos­te­ni­bles o que poden ser atrac­ti­ves perquè una altra les com­pri. Al final, és una bar­reja de dife­rents cri­te­ris.

JP: Ara hi ha sec­tors molt infra­va­lo­rats, com el ban­cari, com també ho estan algu­nes empre­ses de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons clàssi­ques. En canvi, hi ha altres sec­tors, com el tec­nològic, molt sobre­va­lo­rats. Sobre­tot algu­nes com­pa­nyies. Per exem­ple, crec que els inver­sors que van entrar al pri­mer semes­tre a Apple quan va mar­car màxims, difícil­ment acon­se­gui­ran grans plusvàlues a curt ter­mini.

Inde­pen­dent­ment que ara hi pugui haver una reta­llada, jo crec que la borsa estarà posi­tiva fins a mit­jans de 2017. Per tant, s'ha d'acon­se­guir un bene­fici o, si més no, inten­tar-ho, en sis o set mesos.

Sec­tors que hagin estat molt cas­ti­gats i que ara es poden posar al dia. Seria el cas del ban­cari. A més d'aquest, i depe­nent de com pugen els tipus d'interès, el sec­tor de les uti­li­ties, que paga divi­dends alts. I com­pa­nyies siderúrgi­ques com Arce­lor Mit­tal o Ace­ri­nox.