Borsa

JOSÉ POLO I FRANCISCO LÓPEZ

INVERSORS I AUTORS DEL LLIBRE ‘30 ACCIONES PARA INVERTIR EN BOLSA EN 2017'

“La borsa estarà positiva fins a mitjans de 2017”

Un inversor particular no ha d'estar cada dia mirant l'evolució de les borses
Amb una petita dedicació i un mínim interès, qualsevol pot crear la seva cartera
L'inversor s'ha de marcar límits de pèrdues i guanys, i respectar-los

Molt sovint es té una imatge de la borsa com una cosa per a professionals, però aquests dos inversors estan convençuts que no és així. I el seu llibre vol ser un reflex d'aquesta idea.

Per què és interessant per a un inversor construir i gestionar la seva pròpia cartera?
FL: Ningú no hauria d'estar al marge de la borsa quan gestiona els seus estalvis. Molta gent té fons d'inversió o de pensions que inverteixen a borsa i, de vegades, ni tan sols n'és conscient. I creiem que és pitjor invertir en borsa sense saber que ho estàs fent i amb intermediaris que no pas fer-ho conscientment i directament.
Quins avantatges té aquesta fórmula en comparació a la inversió a través de fons o d'un banc d'inversió?
JP: Es poden combinar les dues coses. Per exemple, si vols invertir a la borsa índia, el més fàcil és fer-ho a través d'un ETF que repliqui un índex d'aquest mercat. En essència, el més important és desenvolupar criteris que et poden ajudar a tenir una mica més d'independència financera. La banca ha millorat molt, però els grans especialistes de les entitats no solen atendre els clients, sinó que dissenyen les línies mestres i l'estratègia d'uns productes que després les entitats intenten col·locar. FL: Amb una petita dedicació de temps i un mínim interès, una persona normal pot crear la seva pròpia cartera, més adequada al seu perfil, d'entre vuit i quinze accions. El més normal és que, si ho fa amb prudència, acabi l'any amb uns resultats millors dels que li dóna un dipòsit o un fons d'inversió. D'entrada, els fons tenen una contrapartida: has de pagar a l'intermediari. També s'ha de pensar que fer la teva pròpia cartera suposa assumir més responsabilitat.
A quin perfil d'inversor li va més bé aquesta manera de gestionar els estalvis?
JP: El més bàsic és que tingui intenció d'estalviar, de progressar. Per al 60% de la població espanyola que ho vol fer, aquesta és una bona opció. FL: El retrat robot seria el d'una persona que tingui uns estalvis d'uns 100.000 euros i que els divideixi entre dipòsits, fons monetaris i renda variable. Amb això, qualsevol podria crear la seva pròpia cartera. També hi influeix l'educació financera, que a Catalunya i l'Estat espanyol és pobra. Si les escoles apostessin per explicar als estudiants com gestionar els estalvis i gestionessin una cartera simulada, seria una activitat divertida per als nens i ajudaria a crear una cultura que podria redundar en la millora de l'economia del país, perquè hi ha estudis que deixen clara la correlació entre el desenvolupament de la borsa d'un país i de la seva economia.
Quina quantitat hauria de dedicar un inversor particular a la creació de la seva pròpia cartera?
FL: S'han de tenir uns 30.000 euros per crear una cartera. Per sota d'aquesta quantitat, o et concentres massa en una acció o no et surt a compte. Hi ha una dimensió mínima per poder-ho fer, problema de mínima dimensió.
Per què és interessant mantenir la cartera un any?
FL: S'ha de seguir una metodologia prudent, entrar només quan una acció està en preu i marcar-se uns límits de pèrdua i de guany a partir dels quals vendre. Marcar-se'ls i després respectar-los. Perquè els particulars no es tornin bojos, cal que no estiguin entrant i sortint contínuament. Jo em puc passar mesos sense vendre ni comprar valors de la meva cartera. JP: No s'ha de ser esclau del que es guanya o es perd cada dia. Convé tenir una actitud tranquil·la i freda. No s'ha de mirar cada dia l'evolució.
Què s'ha de tenir en compte per fixar els límits a partir dels quals vendre?
FL: Al llibre diem als inversors a quin preu han d'entrar i a quin han de sortir de cada valor proposat. I això ho combinem amb la fixació d'uns límits de guanys i pèrdues a partir dels quals cal vendre. Això és molt personal i s'ha d'adaptar a les característiques de cada inversor. Jo, per exemple, em moc al voltant d'entre el 15% i el 25% de pèrdua i el 30% o 40% de guany. Cadascú s'ho ha d'adaptar a ell mateix i sobretot respectar-los sempre.
Què ha de tenir en compte un inversor a l'hora de construir la seva cartera?
FL: És molt important que estigui diversificada per sectors, mercats i també tipus de companyia. Al llibre expliquem que s'han de combinar algunes accions més arriscades i amb possibilitats de creixement amb altres més conservadores, que aporten guanys regulars i dividends. I, quan la cartera és petita, el millor és evitar l'especulació, fugir dels valors amb poca capitalització que exageren molt cada moviment. JP: També s'han d'evitar aquells sectors molt punters però que poden acabar molt malament. Per exemple, és el que ha passat amb el fracking. Amb aquest tipus de negoci, s'ha de garbellar molt.
Quins criteris heu seguit a l'hora de fer la selecció que proposeu al llibre?
FL: Hem escollit empreses que veiem amb potencial de creixement, que estan en un sector en creixement, que tenen un equip gestor que ens sembla excel·lent, que paguen dividends que considerem sostenibles o que poden ser atractives perquè una altra les compri. Al final, és una barreja de diferents criteris.
En l'anterior edició del llibre, escrita a finals de 2015, dèieu que les borses estaven sobrevalorades. Encara ho estan?
JP: Ara hi ha sectors molt infravalorats, com el bancari, com també ho estan algunes empreses de telecomunicacions clàssiques. En canvi, hi ha altres sectors, com el tecnològic, molt sobrevalorats. Sobretot algunes companyies. Per exemple, crec que els inversors que van entrar al primer semestre a Apple quan va marcar màxims, difícilment aconseguiran grans plusvàlues a curt termini.
Quines perspectives veieu per a la borsa amb vista a 2017?
Independentment que ara hi pugui haver una retallada, jo crec que la borsa estarà positiva fins a mitjans de 2017. Per tant, s'ha d'aconseguir un benefici o, si més no, intentar-ho, en sis o set mesos.
Quins sectors o companyies poden ser més interessants?
Sectors que hagin estat molt castigats i que ara es poden posar al dia. Seria el cas del bancari. A més d'aquest, i depenent de com pugen els tipus d'interès, el sector de les utilities, que paga dividends alts. I companyies siderúrgiques com Arcelor Mittal o Acerinox.

Una proposta per començar a invertir

Paula Mateu

Francisco López i José Poal van decidir escriure un llibre a quatre mans que seguís un model comú als EUA: una primera part d'anàlisi i explicació més teòrica sobre per què és interessant construir una cartera pròpia i què s'ha de tenir en compte per fer-ho, i una segona part eminentment pràctica, que proposi valors concrets als quals entrar a preus determinats. Així ho van fer a la primera edició, escrita a finals de l'any passat i que proposava 30 accions en les quals invertir durant el 2016. Ara arriba la segona edició, que vol guiar els inversors particulars amb vista a 2017. Entre un i altre, els autors han mantingut el contacte amb els lectors a través d'un blog en el qual van publicant articles interessants i on es pot accedir a una simulació de la cartera que proposen, veure'n els moviments i comprovar els guanys que genera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a