‘Merlí' salva la filosofia?
El filòsof que està darrere els continguts de Merlí, la popular sèrie de TV3, afirma que “la filosofia ha perdut la distància amb la realitat”. I ho explica: “O bé l'hem convertit en una activitat purament acadèmica, en un llenguatge abstrús; o bé l'hem convertit en literatura d'autoajuda.” I segurament té raó. Ara bé, això no explica per què els qui fan els currículums la volen ofegar en els plans d'estudi de secundària, o reduir-la a una “maria” o a una “optativa” col·lateral. La filosofia no és només un camí cap a la felicitat sinó allò que ens permet “una certa distància crítica envers la realitat”. En això estic d'acord amb en Nemrod Carrasco. La filosofia no necessita ser salvada, en ella mateixa, sinó reconeguda com cal en els plans d'estudis. Si Merlí hi ajudés, seria un bon pas endavant. Però no ens confonguem, Merlí és ficció: a les classes dels nostres instituts s'aprèn molt més que a transgredir normes i expressar els propis camins amb sinceritat. S'hi aprèn a ser madurs de debò, profunds, cultes. La filosofia la salvem entre tots quan, dia rere dia, mirem amb ulls no superficials el que ens envolta. I per això, legisladors, blindeu-nos-la com a assignatura troncal en l'educació preuniversitària.
Girona
Fe D'errades
A la presentació de la Història del periodisme de Catalunya hi va participar el catedràtic de periodisme de la UPF Josep M. Casasús, i no Casadesus com es deia per error en la crònica de l'edició d'ahir.