Aquest mes de març ja seran 71 els establiments Macson a l'Estat i la previsió és que arribi al centenar d'aquí a tres anys. Però aquest no és l'únic aspecte de l'estratègia de creixement de la firma de moda catalana. Macson també vol donar un impuls a la seva internacionalització, amb un objectiu clar: “Emplaçaments a l'hemisferi sud que ens permetin plena vigència a les nostres col·leccions, perquè quan aquí acaba la campanya d'hivern puguem portar les col·leccions cap a altres països on comencen els mesos freds”, explica Domingo Obradors, conseller delegat i copropietari de Macson, juntament amb el seu germà Manuel. També estan estudiant una nova localització a Algèria, on ja disposen d'una botiga, i estrenar-se a França. “Tenim clar que volem obrir a Tolosa, per proximitat i perquè molts francesos són clients de la nostra botiga de Vielha”, assegura el conseller delegat.

Domingo i Manuel Obradors, propietaris de la firma de moda Macson, tenen l'ofici ben après. “Amb 13 anys, el meu pare ja ens enviava els estius a la fàbrica de Tona, a cosir camises; amb 14 anys fèiem de venedors de joguines durant la campanya de Nadal a la botiga que teníem al barri de Gràcia, de Barcelona; i amb 16 anys, ja treballàvem tots els dissabtes per guanyar-nos la setmanada a la botiga de Pedralbes”, explica Domingo, un any més gran que Manuel, la quarta generació de la nissaga empresarial de Macson.

El besavi dels actuals propietaris va fundar Obradors SL. “Després de reproduir una teixidora que va veure en un viatge a Alemanya, va començar a fer teixits. El creixement del negoci va fer que aviat traslladés la producció a Prats de Lluçanès, a una fàbrica en la qual va col·laborar econòmicament tot el poble, un fet que la va salvar de ser cremada durant la Guerra Civil”, explica Domingo Obradors. Allà, ja van coincidir dues generacions al capdavant de l'empresa.