Opinió

Rànquings i escoles de negoci

Algunes universitats ‘compren' firmes per poder escalar posicions en els rànquings. Trobem investigadors europeus amb doble filiació. Per exemple, una filiació en universitats d'Aràbia o Àfrica i l'altra en les seves universitats europees o americanes. És una bona inversió disposar de bons equips de màrqueting i d'especialistes en xarxes socials

Fer rànquings i clas­si­fi­ca­ci­ons forma part de la cul­tura actual i, ens agradi o no, ho hem d'assu­mir. Pre­gun­tem opi­ni­ons, bus­quem i com­bi­nem dades, apli­quem indi­ca­dors i amb dis­cu­ti­ble objec­ti­vi­tat deci­dim què es millor, qui és el pre­fe­rit o què vol la gent.

Fa ja anys les esco­les de nego­cis van començar a clas­si­fi­car-se en rànquings. Ara tenen llis­tes per a tots els gus­tos. Més recent­ment, al 2003 via el pio­ner rànquing de Xan­gai (Aca­de­mic Ranking of World Uni­ver­si­ties – ARWU), les uni­ver­si­tats van entrar en aquesta dinàmica. El negoci de l'edu­cació supe­rior del qual els prin­ci­pals bene­fi­ci­a­ris eren les uni­ver­si­tats d'Estats Units, el Regne Unit, Irlanda, Canadà, Nova Zelanda i Austràlia va poten­ciar-los. La cap­tació d'estu­di­ants asiàtics i de països de l'antiga Com­monwe­alth era un objec­tiu. Els gover­nants xine­sos i les uni­ver­si­tats japo­ne­ses van entrar més tard a com­pe­tir per l'hege­mo­nia de l'àrea Àsia–Pacífic.

Hi ha ara diver­sos rànquings que clas­si­fi­quen les uni­ver­si­tats. Alguns que estan basats en indi­ca­dors obtin­guts a par­tir de dades objec­ti­ves, altres es basen en opi­ni­ons, i n'hi ha que bar­re­gen indi­ca­dors i opi­ni­ons. Segu­ra­ment, si pre­gun­tem qui­nes són les millors uni­ver­si­tats del món, molta gent citarà les més famo­ses sense basar-se en cap indi­ca­dor. Tenen una alta repu­tació i, nor­mal­ment, a banda de figu­rar al davant en rànquings de repu­tació, també obte­nen punts en els altres rànquings, en part gràcies aquesta repu­tació.

Opor­tu­ni­tat.

Per a algu­nes uni­ver­si­tats estar en una o altra posició és, direc­ta­ment, opor­tu­ni­tat de negoci. Per a altres, com la majo­ria de les d'Europa con­ti­nen­tal, és pur pres­tigi. Tot i això, en alguns països d'Amèrica Lla­tina només con­ce­dei­xen beques per fer post­graus o la tesi doc­to­ral a les uni­ver­si­tats ben posi­ci­o­na­des en els rànquings. Per un o altre motiu ens convé estar entre els millors.

Esca­lar posi­ci­ons.

Algu­nes uni­ver­si­tats com­pren fir­mes per poder esca­lar posi­ci­ons en els rànquings. Tro­bem inves­ti­ga­dors euro­peus amb doble fili­ació. Per exem­ple, una fili­ació en uni­ver­si­tats d'Aràbia o Àfrica i l'altra en les seves uni­ver­si­tats euro­pees o ame­ri­ca­nes.

És una bona inversió dis­po­sar de bons equips de màrque­ting i d'espe­ci­a­lis­tes en xar­xes soci­als. Pot­ser algú de la comu­ni­tat uni­ver­sitària ho cri­ti­ca­ria per fer des­pe­ses inútils sense ado­nar-se que una bona repu­tació ajuda a obte­nir més recur­sos.

Mal­grat això, una bona cam­pa­nya sense res dar­rere que ho avali pot ser com unes boni­ques esto­va­lles de paper que només ser­vei­xen per a un sopar i després es llen­cen. És neces­sari que fem per millo­rar en els resul­tats docents, de recerca i trans­ferència.

A més de millo­rar en les posi­ci­ons dels rànquings, que és con­ve­ni­ent, ens hau­ria d'interes­sar ser bones uni­ver­si­tats, millo­rar en els indi­ca­dors que mesu­ren la qua­li­tat en recerca, també en tot el que té a veure amb la docència o l'apli­cació de conei­xe­ment a altres sec­tors.

La repu­tació depèn, en part, de fac­tors que no tenen a veure amb la qua­li­tat. Si com­pa­rem Cata­lu­nya amb dos països de peti­tes dimen­si­ons i amb llengües poc par­la­des al món, Dina­marca i Israel, veiem que en el rànquing de Xan­gai 2016, només basat en dades i sense opi­ni­ons, els tres països tenen tres uni­ver­si­tats entre les 500 millors del món.

La diferència és que Dina­marca i Israel en tenen dues cadas­cuna entre les 100 pri­me­res del món i nosal­tres no. Una altra diferència és que aques­tes uni­ver­si­tats tenen almenys qua­tre vega­des el nos­tre pres­su­post. Tan­ma­teix, si mirem les uni­ver­si­tats amb més repu­tació entre les 102 més ben con­si­de­ra­des del món no n'hi tro­bem cap dels tres països. La llen­gua hi influ­eix. És rela­ti­va­ment nor­mal que un estran­ger vul­gui fer una tesi doc­to­ral o un màster a Dina­marca o Israel, que farà en anglès, però no un grau que faria en danès o hebreu.

El nos­tre objec­tiu hau­ria de ser tenir una bona repu­tació i, en qua­li­tat, estar com aquests països, però neces­si­tem dis­po­sar dels pres­su­pos­tos ade­quats. Altra­ment és impos­si­ble millo­rar gaire.

Comparativa

L'any 2015 la Universitat de Copenhagen tenia 40.486 estudiants equivalents a temps complet i un pressupost aproximat 1.150 milions d'euros. L'any 2016 la Universitat de Barcelona, 46.979 estudiants equivalents a temps complet i un pressupost aproximat de 372 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.