Molts fac­tors. El pri­mer, el de l'esta­bi­li­tat política. El 2015 van tenir lloc dues cites elec­to­rals molt impor­tants a Nigèria i per pri­mer cop un pre­si­dent cristià ha cedit el poder a un pre­si­dent musulmà sense dis­pu­tes. El mateix podríem dir de Costa d'Ivori i de Sene­gal, en aquest últim país mai no hi ha hagut cops d'estat. Després hi ha un fac­tor demogràfic, la classe mit­jana a l'Àfrica són 300 mili­ons de per­so­nes i crei­xent. Empre­ses como Car­re­four o Bur­guer King són només una mos­tra de les mol­tes empre­ses estran­ge­res que s'estan ins­tal·lant a la regió.

Sí, ràpida­ment, i la tec­no­lo­gia hi ajuda. L'ús del telèfon mòbil per fer paga­ments i transac­ci­ons ajuda en uns països on els nivells de ban­ca­rit­zació són molt bai­xos: a Costa de Mar­fil és del 16% i a Nigèria, del 36%. Amb la faci­li­tat que es car­rega un mòbil es tras­passa diners d'una per­sona a una altra.

Exacte, la tec­no­lo­gia entronca molt bé amb la cul­tura afri­cana, que és molt solidària. Inter­net i les noves eines agi­li­ten aquesta soli­da­ri­tat, de manera que es poden pres­tar més diners a més per­so­nes i en menys temps, i que les transac­ci­ons dei­xin ras­tre. Això està donant noves ales a l'empre­ne­do­ria.

Cal pen­sar que fins ara el 90% dels empre­ne­dors ho era per neces­si­tat i no tant per opor­tu­ni­tat. Era gent que mun­tava petits nego­cis amb els pocs recur­sos fami­li­ars que podia ajun­tar. Però això ja ha començat a can­viar. Els governs, per exem­ple, estan con­ce­dint patents, que fan aflo­rar quant fac­tu­ren les empre­ses i això aug­menta la pos­si­bi­li­tat de finançament extern. També hi ha més ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res no con­ven­ci­o­nals sinó basa­des en el microcrèdit, que con­ce­dei­xen préstecs sense haver de donar tan­tes garan­ties. En aquests moments el que neces­si­tem és la impli­cació de la inversió estran­gera.

No és bona idea subs­ti­tuir una per l'altra sinó que cal afa­vo­rir les dues. Perquè el que està pas­sant és que els xine­sos prac­ti­quen una coo­pe­ració interes­sada i fins i tot de domini. S'estan duent a terme pràcti­ques mono­po­lis­tes que no aju­den al desen­vo­lu­pa­ment dels països sinó que són una nova forma de colo­ni­a­lisme.

Ja l'ha tro­bat. L'enfor­ti­ment dels empre­ne­dors locals, del tei­xit indus­trial i del sec­tor pri­vat s'està fent pos­si­ble gràcies a la cre­ació de pro­duc­tes i ser­veis pura­ment afri­cans. El pri­mer cotxe pen­sat per al mer­cat local s'està fabri­cant a Nigèria; és un cotxe resis­tent basat en un ter­reny on no hi ha tan­tes car­re­te­res asfal­ta­des com a Europa i a un preu asse­qui­ble per a la but­xaca local. D'altra banda, Nollywood és la meca del cinema africà i ja s'hi fan més pel·lícules que a Hollywood. Aquesta indústria és el segon ocu­pa­dor després de l'agri­cul­tura. Des d'una idea de valo­rar la pròpia cul­tura, es crea feina, riquesa i con­sum.

Seria fatal. Cal cre­mar les eta­pes. Ens calen més indústries i més conei­xe­ment per afron­tar bé la nova fase.

Àfrica, en gene­ral i aquests països en par­ti­cu­lar, són expor­ta­dors de matèries pri­me­res. Es dóna la para­doxa que Nigèria exporta cru i importa gaso­lina; Sene­gal exporta peix i n'adqui­reix els deri­vats; i Costa de Mar­fil ven tot el cacau que pro­du­eix en brut i com­pra xoco­lata. No és que no puguem fer xoco­lata, però tenim una gran carència d'empre­ses de trans­for­mació i de model. Com que hi ha poques empre­ses hi ha poca com­petència i lla­vors els pro­duc­tes són molt bàsics. A Europa la xoco­lata és molt sofis­ti­cada i el seu con­sum s'ha con­ver­tit més aviat en una mena d'experiència que no en el con­sum d'un ali­ment. És la com­petència la que fa que les empre­ses entrin en una fase de cre­a­ti­vi­tat i inno­vació i de ven­dre més. Nosal­tres neces­si­tem apor­tar valor a allò que produïm.

He escrit aquest lli­bre per com­ba­tre aquesta visió esbi­ai­xada. Malau­ra­da­ment hi ha ter­ro­risme a Nigèria, però el ter­ro­risme és un feno­men mun­dial i hi ha mesu­res en marxa per com­ba­tre un pro­blema que no alte­rarà la marxa pel desen­vo­lu­pa­ment de la regió. L'incon­ve­ni­ent és que recur­sos públics que podrien anar a l'edu­cació van a com­ba­tre el ter­ro­risme.

Hi ha mol­tes opor­tu­ni­tats sobre­tot en la cons­trucció, perquè hi ha grans pro­gra­mes per reduir el dèficit d'habi­tatge. Calen empre­ne­dors amb idees per fer habi­tat­ges de qua­li­tat, baix preu i ràpida exe­cució. També en els camps de l'elec­tri­ci­tat i del vi, que estan crei­xent molt.