Aquest és el títol ori­gi­nal de la novel·la, publi­cada l'any 68 en què es va basar la pel·lícula Blade Run­ner del 1982, on es dis­cu­tei­xen els límits de la huma­ni­tat i de la intel·ligència arti­fi­cial, així com el paper dels robots. El tema és per­ma­nent actu­a­li­tat, ara més que mai, ja que aca­bem de viure el Mobile World Con­gress i hem estat immer­sos en les dar­re­res notícies sobre superor­di­na­dors quàntics que vin­dran aviat. El cas és que no deixa de ser interes­sant les apli­ca­ci­ons que ima­gi­nem per a aquests pro­di­gis de la tec­no­lo­gia de potència de càlcul des­co­mu­nal: des de jugar al pòquer a cui­dar les iaies o escriure con­tes i poe­mes. Con­si­de­rant la quan­ti­tat de pro­ble­mes molt més greus que tenim i que no sabem solu­ci­o­nar, que dema­nem segons què als superor­di­na­dors sem­bla una broma molt pròpia de la nos­tra intel·ligència humana. Per exem­ple podríem apli­car la intel·ligència arti­fi­cial a fer una pre­dicció acu­rada de l'abast, evo­lució i efec­tes de l'escal­fa­ment glo­bal, de tal manera que no haguéssim de dei­xar la inter­pre­tació d'un feno­men natu­ral a polítics infa­mes que amb prou fei­nes poden triar de quin color s'han de tenyir els cabells. Fet això també podríem inten­tar que la màquina donés solu­ci­ons via­bles que per­me­tes­sin un bon con­trol de les emis­si­ons sense afec­tar greu­ment el progrés de les dife­rents eco­no­mies dels països. Segui­da­ment li podríem dema­nar a l'ordi­na­dor que pro­posés solu­ci­ons rao­na­bles a tants pro­ble­mes que per a nosal­tres van més enllà de la raó: des de tots els con­flic­tes armats que patei­xen tan­tes per­so­nes del pla­neta com la millor dis­tri­bució dels béns que per­me­tin eli­mi­nar l'exclusió social sense eli­mi­nar de manera irre­pa­ra­ble els incen­tius de millora que moti­ven les per­so­nes i al final reper­cu­tei­xen en l'avenç de la soci­e­tat. En un ter­reny més pro­per, podríem pujar al cotxe (o al metro o al bus) al matí i con­fiar que el sis­tema guiés cada un dels vehi­cles fins arri­bar a la seva des­ti­nació, en el temps més rao­na­ble pos­si­ble i amb les mínimes emis­si­ons. I en defi­ni­tiva, la intel·ligència arti­fi­cial podria fer-nos el sopar men­tre nosal­tres ens dedi­quem a coses infi­ni­ta­ment més tri­vi­als i per a nosal­tres més interes­sants, com seria cui­dar les nos­tres àvies, escriure poe­mes a les nos­tres pare­lles i jugar al pòquer amb els amics.