Borsa

L'inversor esdevé activista

La inversió responsable ha generat un interès creixent en els darrers anys entre accionistes cada cop més preocupats per criteris socials i ambientals, així com per minimitzar-ne el risc.

Aquesta forma d'inversió no ha parat de créixer a l'Estat espanyol des de 2002, és a dir, que ho ha fet tant en moments d'expansió com de crisi. Ja gestiona uns 170.000 milions
Molts accionistes busquen influir la societat amb el seu patrimoni
L'estratègia més estesa és l'exclusió de determinades companyies
La ISR encara és cosa d'inversors institucionals, més sensibilitzats

El passat mes de novembre, HBSC feia públic que destinaria 1.850 milions de lliures dels estalvis per a pensions dels seus empleats en un nou fons respectuós amb el medi ambient. No és l'única institució que pren una decisió d'aquest estil. Cada cop són més les empreses, entitats, fundacions i administracions públiques que aposten per criteris responsables, siguin relacionats amb la sostenibilitat ambiental o amb una altra causa, a l'hora de gestionar els fons de pensions dels seus treballadors.

És el que s'anomena inversió socialment responsable, coneguda en el sector financer per la sigla ISR. El concepte es refereix, a grans trets, a les inversions que es fan seguint criteris no només financers, sinó també ambientals, socials i de govern corporatiu. No obstant això, aquesta definició àmplia es concreta amb estratègies molt diferents. Des de la més senzilla i estesa, la primera que es va utilitzar i que consisteix a excloure de la cartera les inversions en companyies que contradiuen algun dels criteris socials amb els quals un inversor s'identifica o aquelles que no compleixen determinades normes internacionals, fins a la inversió d'impacte social, que busca finançar empreses i projectes que tenen integrats en el seu model de negoci o entre els seus objectius aquests criteris (vegeu peça).

Passant per altres com ara la selecció d'aquelles empreses que tenen millors pràctiques ambientals, socials i de bon govern dintre del seu sector o univers (best in class); la inversió temàtica, és a dir, fons dedicats a un àmbit determinat, per exemple, a la lluita contra el canvi climàtic, a la gestió responsable de l'aigua, a la gestió agrícola o forestal responsable i a les energies renovables; o l'activisme accionarial, que consisteix que els accionistes traslladin a la companyia en la qual inverteixen les seves inquietuds socials, sigui a través del seu vot o les preguntes que fan incloure en l'ordre del dia de les juntes d'accionistes.

La inversió socialment responsable ha tingut un creixent desenvolupament en els darrers anys als països occidentals. També a l'Estat espanyol, on el sector de la ISR ha eclosionat sobretot a partir de l'any 2010. Des de Spainsif, fòrum d'inversió socialment responsable, es valora que aquesta metodologia d'inversió no ha parat de créixer des de 2002 i, per tant, ho ha fet tant en moments d'expansió del mercat d'actius com en cicles de recessió. Les dades més recents de què disposa l'organització, recollides en el seu Estudi Spainsif 2016 sobre la inversió socialment responsable a l'Estat espanyol, situa en gairebé 170.000 milions d'euros els que mou aquest sector.

Aquesta expansió ha vingut acompanyada d'una major normativització. En aquest sentit, una de les fites importants va ser la publicació, al 2014, de la circular sobre ISR d'Inverco, l'Associació d'Institucions d'Inversió col·lectiva i Fons de Pensions. Segons aquest text, tal i com recorda el director d'estudis de l'Observatori Inverco, José Luis Manrique, un fons té una política d'inversió socialment responsable quan els valors en cartera o la majoria d'ells compleixen amb criteris mediambientals, socials i de govern corporatiu, i exclouen les inversions en empreses els ingressos o beneficis de les quals, en part o en la seva totalitat, provinguin d'activitats que entren en contradicció amb l'ideari ISR del fons.

Manrique destaca també que aquest tipus de fons han d'informar sobre la qüestió als seus partícips, a més de comunicar-los els criteris d'inversió socialment responsables aplicats a l'hora de fer la selecció d'actius, explicar-los els mètodes d'anàlisi i la possible existència de comitès externs d'avaluació d'aquestes inversions.

El creixement de la ISR en els darrers anys es deu a l'interès que ha despertat entre un nombre cada cop més gran d'inversors. I què és el que els atreu? Segons Lisa Hehenberger, professora del Departament de Direcció General i Estratègia d'Esade i experta en temes de filantropia empresarial i d'inversió d'impacte social, hi ha dos factors que són clau. Per un costat, la constatació que la inversió socialment responsable, com que contempla criteris extrafinancers, implica un menor risc. Per altra banda, hi ha inversors que són activistes, és a dir, que volen influir en la societat d'alguna manera a través de la gestió del seu patrimoni.

Més demanda i més oferta.

Des de Tressis, firma dedicada a la gestió de patrimonis i l'assessorament financer, poden parlar de primera mà aquest interès creixent. Així ho constata Enrique Garrido, responsable del servei de gestió de carteres. Segons explica, Tressis va començar a oferir als seus clients fons socialment responsables fa més de quinze anys perquè tenia un col·lectiu de clients que ho sol·licitava. Amb el temps, la companyia ha apostat per aquest sector i té un servei d'assessorament en gestió d'inversió a través de fons ISR.

Segons Garrido, amb la ISR no es busca que les inversions siguin més rendibles que si no es tenen en compte aquests criteris, però sí que no ho siguin menys que altres. Si a més permet evitar episodis de volatilitat, es converteix en un instrument molt útil per a molts clients.

Els inversors socialment responsables són, fonamentalment, institucionals (fons de pensions o d'inversió, fundacions...) Garrido afirma que el client minorista encara coneix poc aquesta metodologia d'inversió “i no se sol preocupar tant pels criteris responsables”.

Amb tot, al mercat espanyol encara li queda terreny per recórrer per situar-se al nivell del d'altres països. I, segons l'opinió de Hehenberger, l'administració podria ajudar a la consolidació del sector amb una tasca de sensibilització i educació en la matèria o la creació de programes que fomentin la inversió socialment responsable. A més, comenta que països de l'entorn com ara França o Portugal han aconseguit impulsar un ecosistema d'ISR mitjançant mesures que les autoritats espanyoles podrien contemplar.

Bons responsables per a capital privat

Paula Mateu

Dintre de la ISR, la inversió amb impacte social és una de les estratègies aparegudes més recentment i que, per tant, encara estan per consolidar. En aquest cas, els accionistes no són tan institucions d'inversió col·lectiva com capital privat, especialment de fundacions.

En alguns països, a més, les administracions també han jugat un paper important, a través de la inversió o la creació d'instruments que contribueixen a consolidar un ecosistema adient. Entre les experiències més innovadores, hi ha l'emissió de bons responsables o verds. Seguint l'exemple del mercat del deute públic, una administració emet bons, que són adquirits per inversors privats i que comporten un retorn. Els diners que es capten serveixen per tirar endavant projectes que pretenen donar resposta a un desafiament social. Si els resultats són positius, el projecte es pot escalar amb fons públics. Segons la professora d'Esade Lisa Hehenberger, aquesta fórmula s'ha provat ja en uns 35 països del món, però encara no a l'Estat espanyol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a