El pas­sat mes de novem­bre, HBSC feia públic que des­ti­na­ria 1.850 mili­ons de lliu­res dels estal­vis per a pen­si­ons dels seus emple­ats en un nou fons res­pectuós amb el medi ambi­ent. No és l'única ins­ti­tució que pren una decisió d'aquest estil. Cada cop són més les empre­ses, enti­tats, fun­da­ci­ons i admi­nis­tra­ci­ons públi­ques que apos­ten per cri­te­ris res­pon­sa­bles, siguin rela­ci­o­nats amb la sos­te­ni­bi­li­tat ambi­en­tal o amb una altra causa, a l'hora de ges­ti­o­nar els fons de pen­si­ons dels seus tre­ba­lla­dors.

És el que s'ano­mena inversió soci­al­ment res­pon­sa­ble, cone­guda en el sec­tor finan­cer per la sigla ISR. El con­cepte es refe­reix, a grans trets, a les inver­si­ons que es fan seguint cri­te­ris no només finan­cers, sinó també ambi­en­tals, soci­als i de govern cor­po­ra­tiu. No obs­tant això, aquesta defi­nició àmplia es con­creta amb estratègies molt dife­rents. Des de la més sen­zi­lla i estesa, la pri­mera que es va uti­lit­zar i que con­sis­teix a excloure de la car­tera les inver­si­ons en com­pa­nyies que con­tra­di­uen algun dels cri­te­ris soci­als amb els quals un inver­sor s'iden­ti­fica o aque­lles que no com­plei­xen deter­mi­na­des nor­mes inter­na­ci­o­nals, fins a la inversió d'impacte social, que busca finançar empre­ses i pro­jec­tes que tenen inte­grats en el seu model de negoci o entre els seus objec­tius aquests cri­te­ris (vegeu peça).

Pas­sant per altres com ara la selecció d'aque­lles empre­ses que tenen millors pràcti­ques ambi­en­tals, soci­als i de bon govern din­tre del seu sec­tor o uni­vers (best in class); la inversió temàtica, és a dir, fons dedi­cats a un àmbit deter­mi­nat, per exem­ple, a la lluita con­tra el canvi climàtic, a la gestió res­pon­sa­ble de l'aigua, a la gestió agrícola o fores­tal res­pon­sa­ble i a les ener­gies reno­va­bles; o l'acti­visme acci­o­na­rial, que con­sis­teix que els acci­o­nis­tes tras­lla­din a la com­pa­nyia en la qual inver­tei­xen les seves inqui­e­tuds soci­als, sigui a través del seu vot o les pre­gun­tes que fan incloure en l'ordre del dia de les jun­tes d'acci­o­nis­tes.

La inversió soci­al­ment res­pon­sa­ble ha tin­gut un crei­xent desen­vo­lu­pa­ment en els dar­rers anys als països occi­den­tals. També a l'Estat espa­nyol, on el sec­tor de la ISR ha eclo­si­o­nat sobre­tot a par­tir de l'any 2010. Des de Spain­sif, fòrum d'inversió soci­al­ment res­pon­sa­ble, es valora que aquesta meto­do­lo­gia d'inversió no ha parat de créixer des de 2002 i, per tant, ho ha fet tant en moments d'expansió del mer­cat d'actius com en cicles de recessió. Les dades més recents de què dis­posa l'orga­nit­zació, reco­lli­des en el seu Estudi Spain­sif 2016 sobre la inversió soci­al­ment res­pon­sa­ble a l'Estat espa­nyol, situa en gai­rebé 170.000 mili­ons d'euros els que mou aquest sec­tor.

Aquesta expansió ha vin­gut acom­pa­nyada d'una major nor­ma­ti­vit­zació. En aquest sen­tit, una de les fites impor­tants va ser la publi­cació, al 2014, de la cir­cu­lar sobre ISR d'Inverco, l'Asso­ci­ació d'Ins­ti­tu­ci­ons d'Inversió col·lec­tiva i Fons de Pen­si­ons. Segons aquest text, tal i com recorda el direc­tor d'estu­dis de l'Obser­va­tori Inverco, José Luis Man­ri­que, un fons té una política d'inversió soci­al­ment res­pon­sa­ble quan els valors en car­tera o la majo­ria d'ells com­plei­xen amb cri­te­ris medi­am­bi­en­tals, soci­als i de govern cor­po­ra­tiu, i exclo­uen les inver­si­ons en empre­ses els ingres­sos o bene­fi­cis de les quals, en part o en la seva tota­li­tat, pro­vin­guin d'acti­vi­tats que entren en con­tra­dicció amb l'ide­ari ISR del fons.

Man­ri­que des­taca també que aquest tipus de fons han d'infor­mar sobre la qüestió als seus partícips, a més de comu­ni­car-los els cri­te­ris d'inversió soci­al­ment res­pon­sa­bles apli­cats a l'hora de fer la selecció d'actius, expli­car-los els mètodes d'anàlisi i la pos­si­ble existència de comitès externs d'ava­lu­ació d'aques­tes inver­si­ons.

El crei­xe­ment de la ISR en els dar­rers anys es deu a l'interès que ha des­per­tat entre un nom­bre cada cop més gran d'inver­sors. I què és el que els atreu? Segons Lisa Hehen­ber­ger, pro­fes­sora del Depar­ta­ment de Direcció Gene­ral i Estratègia d'Esade i experta en temes de filan­tro­pia empre­sa­rial i d'inversió d'impacte social, hi ha dos fac­tors que són clau. Per un cos­tat, la cons­ta­tació que la inversió soci­al­ment res­pon­sa­ble, com que con­tem­pla cri­te­ris extra­fi­nan­cers, implica un menor risc. Per altra banda, hi ha inver­sors que són acti­vis­tes, és a dir, que volen influir en la soci­e­tat d'alguna manera a través de la gestió del seu patri­moni.