Els ajuntaments es passen a l'acció directa

Refe­rents.

Bar­ce­lona té pre­vist, seguint l'estela de grans ciu­tats euro­pees com Berlín o París, man­te­nir sota gestió directa ser­veis fona­men­tals, l'aigua i la llum. En el cas de l'aigua, en espera que el Tri­bu­nal Suprem es pro­nunciï sobre la legi­ti­mi­tat del lliu­ra­ment sense con­curs a Agbar del sub­mi­nis­tra­ment d'aigua a Bar­ce­lona, l'Ajun­ta­ment avança amb passa deci­dida cap a la gestió directa, després del tret de sor­tida que es va donar en el ple­nari muni­ci­pal del 25 de novem­bre del 2016. L'Ajun­ta­ment ja ha fet la seva anàlisi de cos­tos, que revela com amb gestió directa hi hau­ria un estalvi de 38,7 mili­ons d'euros sobre un cost anual de 385 mili­ons. D'aquest estalvi, 29 mili­ons cor­res­pon­drien al volum que es dedica a divi­dends, men­tre que els 9,7 mili­ons res­tants, l'empresa els cobra en con­cepte de conei­xe­ment. Un estalvi que, amb aquests càlculs, li supo­sa­ran a cada abo­nat del ser­vei un estalvi anual al rebut de 25 euros. Badia creu que “hi haurà més recor­re­gut, perquè les sub­con­trac­ta­ci­ons que feia l'empresa pri­vada, les podrem ajus­tar i obte­nir així encara més marge”.

Aquests dies s'inii­cia a Bar­ce­lona la remu­ni­ci­pa­lit­zació d'altres dos ser­veis, ener­gia i ser­veis fune­ra­ris. El propòsit és, com diu Badia, “tot cre­ant un ser­vei públic que opera en mer­cat libe­ra­lit­zat, arri­bar a fixar un preu més asse­qui­ble, tot ele­vant el llistó de la qua­li­tat”. Amb la cons­ti­tució d'una comer­ci­a­lit­za­dora d'ener­gia, amb la qual es pro­posa un estalvi ini­cial de 500.000 euros en la com­pra d'ener­gia, a més de ges­ti­o­nar l'ener­gia reno­va­ble de les llars i els seus exce­dents. La comer­ci­a­lit­za­dora muni­ci­pal aco­llirà els pro­duc­tors d'ener­gia verda, per tal de, com diu Badia, “demo­cra­tit­zar” la pro­ducció d'ener­gia. Pel que fa als ser­veis fune­ra­ris, la cre­ació d'una funerària 100% muni­ci­pal hau­ria d'asso­lir, segons l'estudi econòmic, una rebaixa del 30%.

“La gestió directa aporta més con­trol del ser­vei diari”, comenta Albert Boada, regi­dor de Nova Eco­no­mia i Ser­veis Cen­trals de l'Ajun­ta­ment de Saba­dell. Insis­teix a des­men­tir certs mites sobre què costa l'empresa pública: “Hom ha dit que el cost labo­ral és més alt, però no diu que els de gestió o de gerència són molt més alts a l'àmbit pri­vat, fins tres vega­des més.” Els números són difícil­ment reba­ti­bles: Saba­dell ha vol­gut dur a la gestió directa el ser­vei de grua muni­ci­pal després que l'estudi de cos­tos informés que el ser­vei pot sor­tir per 469.000 euros si se'n fa càrrec el muni­cipi, quan el con­tracte amb el pri­vat s'ele­vava als 596.000 euros. Pel que fa a la gestió de la zona blava, torna a gua­nyar la gestió directa, amb un cost pre­vist de 594.000 euros, ver­sus els 769.000 euros a què pujava el con­tracte amb el pri­vat. Amb la remu­ni­ci­pa­lit­zació, com observa Boada, es poden evi­tar alguns efec­tes per­ver­sos: “En el ser­vei de la grua, en la gestió exter­na­lit­zada s'exi­gia un nom­bre mínim de ser­veis, i hi havia hagut quei­xes dels usu­a­ris per casos de doble sanció, men­tre que amb la gestió directa l'únic objec­tiu a asso­lir serà la millora de la mobi­li­tat.” Per a Boada, altres argu­ments de pes indis­cu­ti­ble són l'estalvi en IVA de què gau­dirà la hisenda muni­ci­pal en no haver de con­trac­tar el ser­vei a un pri­vat i el fet de gua­nyar-se per a si el marge de bene­fici indus­trial, de fins al 6%. Saba­dell vol abas­tar més camps, i ja ha sotmès a estu­dis de cos­tos les esco­les bres­sol, que podrien ser remu­ni­ci­pa­lit­za­des l'any vinent; la gestió de la reco­llida de resi­dus i la neteja d'equi­pa­ments muni­ci­pals. Com asse­gura, “de moment, els estu­dis pre­li­mi­nars estan sent posi­tius”.

Les cau­ses de l'auge de la remu­ni­ci­pa­lit­zació, Boada també les va a tro­bar en “el moment de sen­si­bi­li­tat ciu­ta­dana con­tra la cor­rupció”. Posa d'exem­ple el cas Mer­curi, l'afer de cor­rupció que impli­cava l'ante­rior admi­nis­tració soci­a­lista a Saba­dell, en què hi ha una peça sobre irre­gu­la­ri­tats en la con­cessió del ser­vei públic de resi­dus a Smatsa.

Usura.

Més ben pre­pa­rats.

L'alcal­dessa de Sant Cugat no creu que aquesta tendència a la remu­ni­ci­pa­lit­zació vin­gui d'una des­con­fiança gene­rada per la gestió que han dut a terme els con­ces­si­o­na­ris pri­vats. “No crec que hi hagi d'haver recels res­pecte del que han fet les empre­ses pri­va­des. Si un ajun­ta­ment ha fet la feina, és a dir, no s'ha desentès del ser­vei, no ha d'haver-hi cap pro­blema.” Conesa rei­vin­dica que “l'ajun­ta­ment, quan es tracta d'un ser­vei muni­ci­pal, ha d'exer­cir sem­pre un paper de tutela, si no l'empresa pri­vada podria pren­dre deci­si­ons aleatòries”. Aquest estar alerta, Sant Cugat l'exem­pli­fica amb la con­ces­sionària de neteja viària: és l'ajun­ta­ment qui emet la fac­tura. Sant Cugat també ha fet con­ver­si­ons cap a la gestió directa, com és el cas de la zona blava, “en què després de l'anàlisi econòmica, vam veure que amb gestió directa podríem tenir un retorn de bene­fi­cis”. Així mateix, manté una xarxa de vuit esco­les bres­sol muni­ci­pals, tot man­te­nint uns estàndards alts de qua­li­tat. A propòsit de si de vega­des el con­ces­si­o­nari opta per la pre­ca­rit­zació labo­ral per man­te­nir mar­ges, Conesa creu que “per evi­tar aquesta cir­cumstància, l'ajun­ta­ment ha d'inter­ve­nir en el plec perquè es man­tin­guin unes con­di­ci­ons labo­rals dig­nes”. El ser­vei d'abas­ta­ment d'aigua també hi és, sobre la taula, per si s'escau que sigui el mateix ajun­ta­ment qui en porti les reg­nes: “Estem estu­di­ant totes les opci­ons, però el cas de l'aigua és deli­cat, perquè hi calen inver­si­ons. S'ha de dir, però, que en aquest ser­vei sem­pre hem fet una tutela rigo­rosa de la con­ces­sionària, Sorea, amb qui en el seu moment ja vam tenir el seu con­tenciós per les con­di­ci­ons de la pres­tació del ser­vei.” Sant Cugat està dis­po­sat a ana­lit­zar, en tots els ser­veis que clo­uen la con­cessió, si convé la remu­ni­ci­pa­lit­zació. Això sí, “cal obser­var que si assu­mim un ser­vei que al ges­tor pri­vat ja no li interessa con­ti­nuar, hi ha risc de pèrdues, d'impacte nega­tiu al pres­su­post.”

Aquesta assumpció de la res­pon­sa­bi­li­tat plena per part de les admi­nis­tra­ci­ons locals res­pecte dels ser­veis que lliu­ren al ciu­tadà prové també del des­a­com­ple­xa­ment. Als anys vui­tanta, en pro­mul­gar-se la Llei de Bases de Règim Local, s'obre la pos­si­bi­li­tat que els ser­veis públics els pugui pres­tar un con­ces­si­o­nari pri­vat. Els ajun­ta­ments, ales­ho­res infra­fi­nançats, cosa que els obli­gava a ofe­rir ser­veis sense la mínima qua­li­tat exi­gi­ble, es van esti­mar més cedir-ne la gestió als pri­vats, en lloc de fer el salt enda­vant i crear empre­ses públi­ques per pres­tar-los, com sí van fer, per posar uns exem­ples, Ter­rassa, Sant Boi o Bar­ce­lona. Maria Petra Sáiz, inter­ven­tora de l'Ajun­ta­ment de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat i pre­si­denta del Col·legi de Secre­ta­ris, Inter­ven­tors i Tre­so­rers de l'Admi­nis­tració Local (CSI­TAL) de Cata­lu­nya, recorda aquells temps en què “es va ins­tal·lar un pen­sa­ment únic pro­ce­dent de les esco­les de nego­cis, que ins­tava els ajun­ta­ments a exter­na­lit­zar-ho tot, perquè deien que la gestió pri­vada era millor”. Amb el pas del temps i la forta empremta dei­xada per la crisi econòmica, hom va poder com­pro­var que aquesta ide­o­lo­gia no era prou sòlida. S'ha evi­den­ciat, com diu Sáiz, que, d'una banda, “el con­trol dels con­trac­tes con­ces­si­o­nals per part de les admi­nis­tra­ci­ons no ha estat tan efi­ci­ent com cal­dria” i, de l'altra, “amb la crisi, als ges­tors pri­vats de deter­mi­nats ser­veis els han cai­gut els ingres­sos, el marge, i si a això hi sumem que pot­ser havien de fer inver­si­ons per man­te­nir el llistó de qua­li­tat del ser­vei, el ser­vei retor­narà a la gestió directa”. Sáiz creu que els ajun­ta­ments, a l'hora d'assu­mir la nova forma de gestió, han d'acon­se­guir que “sigui efi­ci­ent i sos­te­ni­ble, tot com­plint amb els prin­ci­pis de la Llei Orgànica d'Esta­bi­li­tat Pres­su­postària i Sos­te­ni­bi­li­tat Fi nan­cera, perquè si no és així caldrà apro­var el cor­res­po­nent Pla Econòmic i Finan­cer.” Per a Petra Maria Sáiz la clau de volta és reforçar el con­trol intern: “S'ha d'impul­sar el con­trol intern i dotar-lo de mit­jans i ins­tru­ments per poder millo­rar-lo, atès que és un ins­tru­ment indis­pen­sa­ble per a la presa de deci­si­ons.”

Per a Eli­senda Mala­ret, catedràtica en Dret Admi­nis­tra­tiu a la UB, és fona­men­tal tenir molta cura dels ins­tru­ments de gestió, ja siguin en gestió directa o indi­recta: “Durant molts anys els plecs de con­di­ci­ons han estat poc sofis­ti­cats, i cal­dria fer-los amb equips inter­dis­ci­pli­na­ris. En el cas de la gestió directa, si es fa un con­tracte pro­grama, els indi­ca­dors han d'estar ben posats.” En el capítol dels recur­sos humans, Mala­ret creu que els ajun­ta­ments “han de llui­tar con­tra la pre­ca­ri­e­tat amb l'ela­bo­ració de plecs de con­di­ci­ons que exi­gei­xin el res­pecte a les con­di­ci­ons esta­bler­tes en els con­ve­nis col·lec­tius i garan­tei­xin la for­mació”. També creu que en deter­mi­nats entorns geogràfics “la gestió directa de diver­sos muni­ci­pis és millor agru­par-la” perquè pugui reei­xir.

No es pot per­dre de vista que el debat de la remu­ni­ci­pa­lit­zació, si ha aga­fat aquesta embran­zida, és perquè s'està par­lant d'un gran pastís econòmic. Segons ha infor­mat el Minis­teri d'Hisenda i Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, dels 65.000 mili­ons d'euros que es ges­ti­o­nen a través de les enti­tats locals a tot l'Estat, fins a un 60%, uns 37.000 mili­ons d'euros, podrien ser ges­ti­o­nats de forma pri­vada. Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM), creu que la remu­ni­ci­pa­lit­zació “no es pot fer una moda, perquè en poden sor­tir molt per­ju­di­cats els veïns.” Buch pensa que hi ha d'haver una pro­funda medi­tació abans d'esco­me­tre una remu­ni­ci­pa­lit­zació. En el cas, per exem­ple, del ser­vei de reco­llida d'escom­bra­ries, cal tenir en compte que caldrà una inversió prèvia en cami­ons i con­te­ni­dors, cosa que pot obli­gar l'ajun­ta­ment a tirar d'endeu­ta­ment, i si això és així, “pot­ser li convé anar a la sub­con­trac­tació”. Al seu enten­dre, la col·labo­ració entre públic i pri­vat no és dolenta, i quan no ha fun­ci­o­nat és perquè algú, l'admi­nis­tració, no ha fet la tasca de con­tro­ller.“És un símptoma de madu­resa dels ajun­ta­ments”, con­clou Juan Igna­cio Soto, secre­tari gene­ral de la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya (FMC). “Abans els estu­dis de cos­tos no eren una cons­tant obli­gada, i ara hi són, van arre­lant. Que es faci un replan­te­ja­ment sobre el tipus de gestió és posi­tiu, per se.”