Gran angular

Mapatge del teixit productiu

La Diputació de Barcelona llista i classifica l'estructura empresarial de les seves dotze comarques i identifica les principals empreses de la demarcació

Més del 50% de la facturació total es concentra en 10 dels 38 sectors
Destaca el pes de les activitats que tenen relació amb la construcció

Un estudi exhaustiu elaborat per la Diputació de Barcelona amb el suport de l'Ajuntament de Manresa confirma que el teixit empresarial català està format bàsicament per petites i mitjanes empreses, i que el nivell d'emprenedoria a Catalunya segueix sent superior a la mitjana espanyola. L'informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona fa per primera vegada una radiografia de l'estructura productiva de les comarques de la demarcació, dividint-la en 38 sectors econòmics, a partir dels comptes anuals que les empreses presenten al Registre Mercantil.

L'informe es divideix en tres apartats. En el primer s'analitzen les principals magnituds dels teixit empresarial de la demarcació de Barcelona; en el segon es recullen les dades organitzades per comarques, i en el tercer es detalla la informació dels sectors econòmics. Una de les xifres que s'extreuen de l'estudi és que la demarcació de Barcelona concentra al voltant de 90.000 empreses mercantils, que van facturar el 2014 prop de 266 milions d'euros, el 83,8% del total de la xifra generada a Catalunya. Aquestes empreses van ocupar el 81,3% dels empleats de les empreses mercantils amb seu al país, un percentatge que equival a la xifra d'1.214.684 treballadors.

Una altra de les dades que ofereix l'informe és la referida a l'edat de les empreses. A Barcelona, el 82% de les companyies analitzades tenen menys de 25 anys –el 34,5% van ser creades entre el 2005 i el 2014, i el 47,8% ho van ser entre el 1990 i el 2004–, i el 80% d'aquestes firmes facturen menys d'un milió d'euros –entre les que comptabilitzen més d'un milió d'euros, tan sols el 3,5% superen els 10 milions anuals–. Aquestes xifres confirmen que “continuem sent un país de mitjana i petita empresa”, va apuntar Sònia Recasens, diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, que va presentar el document el febrer passat acompanyada dels tècnics de l'Ajuntament de Manresa responsables de l'elaboració de l'anàlisi.

Facturació i ocupació.

Des del punt de vista de la xifra de negoci, són les empreses químiques i les farmacèutiques les que ocupen el primer lloc, amb un 7,3%, seguides de les d'altres tipus de comerç a l'engròs, amb el 6,5%. En tercer lloc se situen els vehicles de motor i altres materials de transport, amb el 6%. En canvi, si el focus apunta a l'ocupació, el sector químic i farmacèutic baixen fins a la vuitena posició, amb el 4%, i se situa al capdavant el sector serveis, amb el 10,1%, seguit d'activitats professionals i tècniques, amb el 7%.

La classificació dels sectors segons el nombre d'empreses conclou que les activitats relacionades amb el de la construcció tenen un pes molt important a la demarcació de Barcelona. Així, les activitats immobiliàries concentren el 10% de les companyies; la construcció d'immobles i d'obres d'enginyeria civil agrupen el 6,1%, i les activitats especialitzades en la construcció, el 5,4%.

L'informe, que tindrà periodicitat anual, també analitza els 38 sectors econòmics des del punt de vista dels beneficis. En aquest àmbit, les activitats financeres i d'assegurances lideren el rànquing, amb uns resultats d'explotació relatius superiors al 40%, seguides de les activitats professionals, científiques i tècniques (19,5%); les de transport i emmagatzematge (17,2%), i energia, aigua, sanejament i gestió de residus (12,2%). Segons Recasens, aquests resultats indiquen que “els sectors amb més facturació no són necessàriament aquells que tenen els resultats més beneficiosos”.

Dades comarcals.

En l'anàlisi comarcal, l'informe assenyala el Barcelonès com la comarca que concentra gairebé la meitat de la facturació empresarial de la demarcació, seguida del Baix Llobregat, amb el 18,3%; el Vallès Occidental, amb el 15,3%, i el Vallès Oriental, amb el 5,8%. Tot i el lideratge del Barcelonès en aquest apartat, aquesta comarca no és capdavantera pel que fa a la xifra de negoci per càpita, que se situa en 59.021 euros per habitant, i es veu superada per l'obtinguda pel Baix Llobregat, amb 60.209 euros per habitant.

Cada comarca ofereix un tipus de característica única segons les seus socials de les empreses que hi estan instal·lades. Així, el Barcelonès es podria qualificar com una comarca on lideren les empreses de serveis; Osona basa la seva economia en la indústria alimentària; al Bages la protagonista és la indústria extractiva; l'Alt Penedès concentra la major quantitat de societats anònimes de la demarcació; l'Anoia és la comarca més industrial de totes; el Garraf aglutina en la seva capital, Vilanova i la Geltrú, gairebé el 44% de les empreses, i el Moianès té l'ocupació més baixa de la demarcació però és la primera en societats limitades. Les peculiaritats de la resta de comarques estan descrites a l'última columna d'aquest article.

L'informe també presenta un llistat detallat i la ubicació de les 250 primeres empreses per volum de facturació de la demarcació de Barcelona, unes dades que inclouen el 0,3% de les societats mercantils, que concentren el 45,1% de la facturació total. Les primeres posicions d'aquest rànquing corresponen a Seat, Volkswagen, Nestlé i Vueling (Baix Llobregat); Gas Natural, Endesa i Nissan (Barcelonès), i Lidl (Vallès Occidental). Fins al lloc 29è no hi figuren empreses no adscrites a aquestes comarques líders. Es tracta de Bon Preu i Casa Tarradellas, ubicades a Osona.

Domina la presència de negocis joves

El 85,6% de les 5.862 empreses que estan domiciliades a la comarca es van fundar amb posterioritat a l'any 1990.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.