Política

memòria històrica

Localitzen 123 fosses de la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre i el Priorat

La xifra de fosses ubicades al mapa ja és de prop de mig miler

El govern amplia en mig milió d'euros la dotació del pla d'actuacions per cobrir els danys que les excavacions puguin causar en finques privades

La Generalitat ha localitzat un total de 123 fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a les quatre comarques de les Terres de l'Ebre i al Priorat.

El conseller d'Afers Estrangers i Relacions Institucionals, Raül Romeva, ha presentat aquest divendres a la Fatarella (Terra Alta) els resultats de les primeres prospeccions geofísiques, realitzades per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), que ha permès ubicar sobre el terreny 69 fosses confirmades i 54 provables, és a dir, amb indicis de la seva existència. Per comarques, se n'han detectat 51 al Priorat (29 confirmades, 22 probables); 5 al Baix Ebre (1 confirmada, 4 probables); 2 al Montsià (totes dues confirmades); 41 a la Ribera d'Ebre (25 confirmades, 16 probables), i 24 a la Terra Alta (12 confirmades, 12 probables).

De manera “estranya” fins ara només constaven al mapa de fosses i de la repressió de Catalunya 11 fosses a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat, tot i ser un dels punts més cruents del conflicte. L'estudi elaborat per la URV ha permès incorporar-ne 112 més i amplia fins a 495 el nombre de fosses localitzades a tot el país.

El procés de localització s'ha basat i iniciat en la informació contrastada que han ofert alguns testimonis. Un cop localitzades, se n'ha fet una fixa amb les coordenades UTM, la ubicació en cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un recull fotogràfics, un resum històric i d'antecedents, i les fonts de documentals i/ orals consultades per trobar-les. El Mapa especifica si es tracta d'una fossa plenament confirmada, si és de soldats (i del bàndol en què lluitaven) o de civils, i el nombre probable (ja que és molt difícil d'acotar) de persona inhumades que hi ha i la relació dels òbits, si n'hi ha.

El catedràtic d'Història de la URV i responsable de l'estudi, Josep Sánchez i Cervelló, ha explicat que han topat amb dificultats com la falta de memòria dels testimonis; l'oposició d'alguns Jutjats de Pau municipals a facilitar dades dels morts sota l'argument de confidencialitat, i la reticència d'alguns propietaris de finques privades amb por que no se'ls reparin els desperfectes si s'exhumen i s'obren fosses comunes als seus terrenys.

“Aquestes són les que hem trobat, però no són totes les que hi ha. Si el projecte segueix, en trobarem més”, ha augurat Sánchez Cervelló.

En aquest sentit, el conseller Romeva ha anunciat una ampliació del Pla d'actuacions 2017, que passarà a ser bianual amb possibilitat de pròrroga per dos anys més. La dotació pressupostària també s'ha ampliat de 300.000 euros a 800.000 euros. Aquest finançament ha de cobrir els danys que puguin ocasionar les excavacions i exhumacions en propietats privades. “La dimensió del que estem trobant ens fa ser molt més ambiciosos, per això redoblem el compromís”, ha destacat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.