0
Opinió
professor de la UOC - 14 maig 2017 2.00 h

Els camins del coneixement

L'economia del coneixement és l'economia del saber. Però de tots els tipus de sabers, no només els científics i tecnològics, sinó també les habilitats, competències i destreses de les persones en la seva activitat econòmica
- professor de la UOC

Pas­sada la festa i les tra­di­ci­o­nals rei­vin­di­ca­ci­ons del Pri­mer de Maig, si en una cosa podem estar d'acord tots ple­gats és que l'eco­no­mia cata­lana neces­sita trans­for­mar el seu procés de gene­ració de valor cap a unes acti­vi­tats i un tre­ball més inten­siu en conei­xe­ment. És l'única manera perquè les empre­ses siguin més com­pe­ti­ti­ves a l'eco­no­mia glo­bal a través de la inno­vació i perquè els tre­ba­lla­dors puguin recu­pe­rar el poder adqui­si­tiu per­dut durant la crisi a través d'un tre­ball de més qua­li­tat. Però quins són els camins del conei­xe­ment?

Abans, però, algu­nes defi­ni­ci­ons impor­tants. Epis­te­mològica­ment, conèixer és el procés humà i dinàmic de jus­ti­fi­cació d'una creença per­so­nal cap a una cer­tesa. Aquesta defi­nició és útil per a l'eco­no­mia perquè tot procés humà i dinàmic de gene­ració de saber es pot arti­cu­lar a través d'una funció de pro­ducció. Hi ha qua­tre tipus de sabers impor­tants per a l'eco­no­mia d'avui. El saber què (infor­mació) i el saber per què (ciència i tec­no­lo­gia) són fàcil­ment digi­ta­lit­za­bles, con­ver­ti­bles en zeros i uns, i con­fe­rei­xen el conei­xe­ment obser­va­ble. El saber com i el saber qui són conei­xe­ments molt asso­ci­ats a les per­so­nes, són difícil­ment digi­ta­lit­za­bles i con­fe­rei­xen el conei­xe­ment tàcit. L'eco­no­mia del conei­xe­ment és l'eco­no­mia del saber. Però, de tots els tipus de sabers, no només els científics i tec­nològics, sinó també les habi­li­tats, com­petències i des­tre­ses de les per­so­nes en la seva acti­vi­tat econòmica. L'apli­cació mas­siva i inten­ci­o­nada del conei­xe­ment a l'eco­no­mia deter­mina la inno­vació perquè a través d'aquest conei­xe­ment es poden gene­rar nous pro­duc­tes o millo­rar els pro­ces­sos o les orga­nit­za­ci­ons.

Així doncs, les empre­ses inten­si­ves en conei­xe­ment són aque­lles que inver­tei­xen i apli­quen inten­ci­o­na­da­ment i mas­si­va­ment el saber per desen­vo­lu­par la seva acti­vi­tat. En aquest con­text, la inves­ti­gació recent sobre l'eco­no­mia del conei­xe­ment ha fet alguns avenços impor­tants, que totes les orga­nit­za­ci­ons o empre­ses (espero que no en falli cap) que vul­guin incor­po­rar més conei­xe­ment han de tenir pre­sents.

Recurs intan­gi­ble.

Pri­mer, el conei­xe­ment no pesa, però s'arros­sega. El conei­xe­ment és un recurs intan­gi­ble, és a dir que no és pot pesar ni mesu­rar en uni­tats físiques o volums. Pot sem­blar una obvi­e­tat, però les difi­cul­tats de la seva mètrica són impor­tantíssi­mes. Al no poder cal­cu­lar les tones o els litres de conei­xe­ment, les anàlisis d'eficiència i pro­duc­ti­vi­tat del conei­xe­ment es com­pli­quen molt. I això té efec­tes molt impor­tants, no només en indi­ca­dors agre­gats com el PIB o el VAB, sinó també en els indi­ca­dors de segui­ment de l'acti­vi­tat empre­sa­rial. Quan una empresa deci­deix apos­tar pel conei­xe­ment ha d'optar també per un canvi estratègic en la forma del negoci i en la mesura i el segui­ment de la seva acti­vi­tat. I, encara més, quan el conei­xe­ment es dis­se­mina per l'empresa s'arros­sega per tots els seus canals i és difícil de fre­nar. Les exter­na­li­tats del conei­xe­ment són molt freqüents i, sovint, s'acaba uti­lit­zant per coses molt dife­rents de les que havíem pen­sat ini­ci­al­ment. Les empre­ses del conei­xe­ment no poden ser for­dis­tes, tay­lo­ris­tes o toyo­tis­tes, s'han d'arti­cu­lar per pro­jec­tes o pro­ces­sos i s'ha d'ava­luar el tre­ball con­junt pel seu ren­di­ment. El con­tracte social del conei­xe­ment és el de com­pe­ti­ti­vi­tat per gestió col·labo­ra­tiva. El con­tracte social antic de pro­duc­ti­vi­tat per sala­ris esta­bles s'arti­cu­lava en base al tre­ball homo­geni i indi­vi­dual. I això a les empre­ses del conei­xe­ment ja no fun­ci­ona. Més orga­nit­zació i menys rela­ci­ons labo­rals.

Algu­nes tram­pes.

Segon, el conei­xe­ment té gra­ve­tat i la gra­ve­tat genera tram­pes. Les empre­ses del conei­xe­ment, sobre­tot les que són capa­ces d'expli­ci­tar tot el conei­xe­ment tàcit que neces­si­ten (ei!, aquesta és la lluita de clas­ses del segle XXI!) poden tenir la temp­tació de sub­con­trac­tar tot el tre­ball vin­cu­lat amb el conei­xe­ment tàcit, el de les per­so­nes. L'argu­ment és sim­ple. Com que ja tenim expli­ci­tat tot el conei­xe­ment que neces­si­tem, el que no neces­si­tem el sub­con­trac­tem i així ens surt més barat. Doncs bé, inves­ti­ga­ci­ons recents ens posen de relleu dues con­clu­si­ons impor­tants. En pri­mer lloc, que el conei­xe­ment té gra­ve­tat. És a dir, que quant més allu­nyem el conei­xe­ment tàcit vin­cu­lat a les per­so­nes de l'estratègia i el nucli de l'acti­vi­tat, més pro­ble­mes a llarg ter­mini tindrà l'orga­nit­zació.

I, en segon lloc, i vin­cu­lat amb l'ante­rior, quan les orga­nit­za­ci­ons deci­dei­xen donar més importància a la gestió que a la cre­ació del conei­xe­ment, entren en trampa, és a dir, limi­ten molt seri­o­sa­ment el seu poten­cial de crei­xe­ment a llarg ter­mini.

Exem­ples d'aquests jo en veig i en visc cada dia. Al con­trari dels del Senyor, els camins del conei­xe­ment no hau­rien de ser ines­cru­ta­bles. Tenim feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Torrent Sellens
Altres articles de l'autor

Publicat a