Mediterrani, mar d’Itàlia

Itàlia se sent sola davant la crisi huma­nitària dels refu­gi­ats que arri­ben a Europa via mar. I real­ment ho està.

A mit­jan juliol, va tenir l’enèsima ocasió de cons­ta­tar-ho: a petició ita­li­ana, es va reu­nir a Varsòvia el con­sell de gestió del Fron­tex, l’agència euro­pea que con­trola les fron­te­res. Allà, Itàlia va inten­tar, en va, modi­fi­car l’ope­ració Tritó, la ine­fi­ci­ent solució al flux migra­tori que la UE va posar en marxa el novem­bre del 2014. Itàlia vol­dria que els altres països obris­sin els ports per aco­llir les per­so­nes res­ca­ta­des. Només Grècia dona suport a la petició. La res­posta de Fron­tex ha estat crear un grup de tre­ball per estu­diar-ho, que s’allar­garà almenys fins al setem­bre –un cop s’hagin cele­brat les elec­ci­ons ale­ma­nyes, el dia 24.

A diferència de la pre­ce­dent, l’ope­ració Mare Nos­trum, ela­bo­rada per Itàlia amb els seus recur­sos i des­ti­nada a sal­var vides, Tritó té la missió de pro­te­gir la fron­tera d’Europa de l’arri­bada d’immi­grants. Les seves patru­lles par­ti­ci­pen, de tant en tant, en ope­ra­ci­ons de socors, amb la con­dició que els res­ca­tats siguin duts a ports ita­li­ans. El mateix val per a la guàrdia de cos­tes. És a dir que, al Medi­ter­rani, les úniques embar­ca­ci­ons pre­sents amb la missió de socórrer són les de les ONG.

Itàlia, davant la pas­si­vi­tat euro­pea, amenaça periòdica­ment de tan­car els seus ports, el que com­por­ta­ria una matança: dei­xar a la deriva milers de per­so­nes. Europa se’n renta les mans. Fins i tot l’euro­pe­ista Emma­nuel Macron deixa de ser-ho quan es tracta de com­par­tir el Medi­ter­rani: per ell, les per­so­nes res­ca­ta­des en aigües inter­na­ci­o­nals s’han de que­dar a Itàlia. Diu que esta­ria dis­po­sat a aco­llir refu­gi­ats, però en cap cas “immi­grants econòmics”.

Sem­bla que la res­posta que la soci­al­de­mocràcia euro­pea per­fila davant l’auge de la xenofòbia és clas­si­fi­car els des­es­pe­rats: els qui arris­quen la vida perquè fugen de la guerra tenen dret a ser sal­vats i aco­llits; els qui ho fan perquè fugen de la misèria, no. Mat­teo Renzi com­pe­teix amb dos blocs polítics que flir­te­gen amb la xenofòbia –la dreta de Sil­vio Ber­lus­coni, la Lliga Nord i els neo­fei­xis­tes, d’una banda, i el Movi­ment 5 Estre­lles (M5E), de l’altra–, i ha començat a fer pro­cla­mes poc favo­ra­bles a l’aco­llida. Fa poc, la pàgina de Face­book del Par­tit Demòcrata va publi­car un extracte del nou lli­bre de Mat­teo Renzi, Avanti: “Vol­dria que ens alli­beréssim d’una espècie de sen­ti­ment de culpa. No tenim el deure moral d’aco­llir a Itàlia totes les per­so­nes que estan pit­jor que nosal­tres. El que tenim és el deure moral d’aju­dar-los. D’aju­dar-los a casa seva.” La frase ha cau­sat un gran enre­nou. L’M5E va repli­car: “Ens tit­llen de racis­tes i després ens copien.” La Lliga Nord i els neo­fei­xis­tes van feli­ci­tar Renzi. I l’esquerra, bona part del PD i els bis­bes van des­mar­car-se’n o el van tit­llar de dret de “leg­hista”. Renzi va defen­sar la frase, però va aco­mi­a­dar el res­pon­sa­ble de xar­xes soci­als.

L’M5E ha ini­ciat, des de fa mesos, una cro­ada con­tra les ONG, acu­sant-les d’afa­vo­rir les màfies, d’efecte crida i de gua­nyar-hi diners. El resul­tat ha estat que el govern hagi creat un codi de nor­mes per a les ONG: se’ls pro­hi­birà d’entrar a les aigües de Líbia excepte si hi ha “perill evi­dent per a la vida humana al mar”. Tam­poc podran tru­car o enviar senyals llu­mi­no­sos a les bar­ques d’immi­grants per indi­car-los la ruta més segura.

Per si fos poc, orga­nit­za­ci­ons d’ultra­dreta ita­li­a­nes, ale­ma­nyes i fran­ce­ses, que a Itàlia es fan dir Gene­ra­zi­one Iden­ti­ta­ria, han posat en marxa la tètrica ini­ci­a­tiva Defend Europe. Han reco­llit 76.000 euros en dona­ci­ons i han llo­gat una embar­cació de 40 metres d’eslora, la C-Star, que patru­lla pel mar per fer recu­lar els refu­gi­ats cap a Líbia. També volen inti­mi­dar i moles­tar les naus de les ONG.

Les joven­tuts de la Lliga Nord pro­mo­uen l’acció, per “atu­rar la invasió dels qui es repro­du­ei­xen com conills”. Ja el mes de maig, una barca amb mem­bres d’ultra­dreta va inten­tar difi­cul­tar les mani­o­bres de la nau Aqua­rius de SOS Medi­ter­rané prop de Catània.

Com si el Medi­ter­rani fos només el mar d’Itàlia, les vides de les per­so­nes que el tra­ves­sen des­es­pe­ra­des con­ti­nu­a­ran depe­nent dels esforços de les orga­nit­za­ci­ons huma­nitàries, cada dia amb els braços més lli­gats, i de la capa­ci­tat de resistència al popu­lisme xenòfob del govern italià. Europa, ni hi és, ni se l’espera.