treball
(Mai s’és) massa vell a la feina
Tres de cada cinc aturats majors de 45 anys tarden més de dos anys a trobar feina
Un 22,6% dels desocupats fa més de quatre anys que estan a l’atur
Les dones, més afectades que els homes
La crisi ens va regalar una “perla” de la qual no ens està sent fàcil desfer-nos. L’atur de llarga durada, que ataca especialment els treballadors majors de 45 i 50 anys, va començar sent un fenomen conjuntural per esdevenir estructural. Actualment, a Catalunya, un 22,6% dels aturats fa més de quatre anys que busquen feina, una xifra per sota de la mitjana estatal, que és del 24,1%, però encara per sobre de territoris com ara Aragó (19,5%), Navarra (18,5%) o les Balears (16,1%), segons dades del servei d’estudis del BBVA. La recerca afecta especialment els treballadors més grans, i es calcula que a Catalunya un 73,9% de les persones aturades de 45 a 64 anys fa més d’un any que busquen feina (atur de llarga durada) i que un 57,5% es poden qualificar com a aturats de molt llarga durada, perquè en fa més de dos que la cerquen, segons un recent estudi publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc).
Malgrat que els vells rockers deien que mai s’és vell per al rock’n’roll, sembla que el factor de l’edat pesa en altres coses, com ara a l’hora de trobar feina, en què sovint es considera un entrebanc. “És evident que tenim problemes d’excessiva durada de l’atur”, es lamenta Xavier Segura, economista i vocal de la comissió gestora del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “El problema no és ja estrictament conjuntural, sinó de fons de l’economia espanyola i catalana”, es queixa, i lamenta que “és una molt mala notícia”.
Romina Garcia Inglés, responsable de mercat de treball i polítiques d’ocupació de CCOO, explica que el nivell d’ocupabilitat d’aquests treballadors és sovint baix. “Es tracta de persones que han treballat molt de temps en la mateixa empresa, amb un nivell formatiu baix i càrregues familiars i sovint de gènere femení”, explica. No s’ho inventa, sinó que ho recull de les estadístiques que hi ha al respecte. Però na María Hilda López, presidenta de l’Associació de Persones Aturades de més de 45 anys de l’Hospitalet (Assat50), reconeix que a les entitats, hi van més homes que dones, “que busquen feina en l’economia submergida” o tiren la tovallola abans.
En l’estudi del Ctesc La població de 45 a 64 anys en situació d’atur de llarga durada, en què han participat els agents socials d’acord amb les dades de l’enquesta de població activa (EPA) de l’any 2016, s’indica que l’atur de llarga durada afecta més la població d’entre 55 i 59 anys, de sexe femení, de nacionalitat estrangera, de nivells educatius més baixos i que constitueixen llars unipersonals o monoparentals.
Més enllà dels problemes que això pugui comportar en el mercat de treball que està excloent l’experiència en benefici d’altres tipus de perfils, el Ctesc recorda que un 21,4% de les persones de 45 a 64 anys estaven l’any 2015 en situació de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya i que el percentatge s’incrementava fins al 47,0% i el 53,8% quan les persones d’aquest tram d’edat estaven respectivament a l’atur i a l’atur de llarga durada. A més, recorda que 130.000 menors de 20 anys conviuen amb persones en situació d’atur de llarga durada de 45 a 64 anys. “Cal garantir una atenció immediata a aquestes persones quan estan a l’atur”, demana Romina Garcia. “Necessiten una atenció immediata, constant, integral i personalitzada per poder sortir d’aquesta situació”, diu. També la Laura Pelay, vicesecretària general d’àrea externa i portaveu de la UGT de Catalunya, considera que s’han d’augmentar els recursos que Madrid atorga en polítiques d’ocupació al Departament de Treball per poder fer front a situacions com ara la que viuen els aturats majors de 45 anys. “Sovint són gent resignada que difícilment es reinserirà en el mercat de treball si no se l’ajuda, i cal que els garantim el present però també el futur, perquè aquests treballadors perdran entre un 60% i un 80% del seu poder adquisitiu a l’hora de jubilar-se, amb el doble risc de pobresa que això comporta”, avisa. Pelay demana que es retorni a complementar subsidis per a aquests aturats però també que es reactivin eines com ara el certificat de competències que donin més valor a l’experiència dels més grans.
LES FRASES
El valor de la diversitat, inexistent
En altres cultures, el valor de la diversitat a l’empresa no només es respecta i s’entén, sinó que es promou. Ho explica Laura Pelay, vicesecretària general d’àrea externa i portaveu de la UGT de Catalunya. “A casa nostra la diversitat a l’empresa és inexistent”, es queixa “i és una pena perquè, si es tractés, incrementaria el prestigi de les companyies i serien un plus afegit”, diu.
En altres cultures, com pot ser la nòrdica o fins i tot als Estats Units, les companyies, a través de la responsabilitat social corporativa, es cuiden prou d’incloure la diversitat de gènere, els països de procedència, la funcional, la generacional i la LGBT. “En comptes de valorar la seva experiència, aquí als majors de 50 anys de seguida se’ls diu que estan obsolets”, lamenta Pelay. “És un tema que hem de tractar, perquè ja anem tard, i, si no proposem canvis avui, ens costarà molt poder-ho canviar”, assegura. Així, advoca per recuperar figures com ara les del contracte relleu, en què un sènior tutela un jove.