En els darrers dies ens han arribat centenars d’imatges de la ciutat de Houston devastada per les inundacions del Harvey, tot just quan acabem de sortir d’un estiu excepcionalment calorós, que ens ha recordat diàriament l’existència del canvi climàtic. Per tant, quan ja no només els experts científics sinó també tots nosaltres hem pogut comprovar en primera persona els efectes de l’escalfament global, ja no tindria cap sentit que alguns personatges insisteixin a negar-lo ni que altres creguin que realment no ens afectarà. Aleshores, per què no fem més? És difícil de concretar les causes, però una d’elles és el fet que tots tenim molta més informació de la que podem gestionar i també una certa sensació d’impotència: més enllà d’estalviar l’energia que puguem en certa mesura, poc hi podem fer perquè a escala global es compleixin almenys els (modestos) acords de París i es comenci a reduir l’excés d’emissions de gasos de l’efecte hivernacle. La bona notícia és que avui tenim coneixements i tecnologia disponibles per ajudar a solucionar alguns dels grans problemes del nostre temps: des de formes d’obtenció d’energia amb menys emissions fins a sistemes d’emmagatzematge i estalvi més eficaços i econòmics . La no tan bona és que en molts casos tant a individus com a organitzacions (des de les empreses fins als estats) ens costa discernir el que realment és creïble i verídic en cada cas i poder fer les eleccions adequades que ens estalviïn conseqüències nefastes com les dels fenòmens climàtics extrems, que cada dia viurem amb més freqüència. A més, també és cert que, en alguns casos, cal escometre grans inversions per substituir estructures obsoletes que de fet ningú vol assumir: des de canviar el cotxe o electrodomèstics particulars per alguns que generin menys emissions fins a canviar grans infraestructures de gestió energètica. El tema té difícil solució però com sempre hem d’insistir en la importància de l’educació, tant científica com humana, per preparar les generacions futures per afrontar aquest problema. Cal que siguin persones amb criteris independents per jutjar la informació que reben i amb valors per poder treballar pel bé comú... quin gran repte!! En fi, que tinguem tots un bon inici de curs!!