En els dar­rers dies ens han arri­bat cen­te­nars d’imat­ges de la ciu­tat de Hous­ton devas­tada per les inun­da­ci­ons del Har­vey, tot just quan aca­bem de sor­tir d’un estiu excep­ci­o­nal­ment calorós, que ens ha recor­dat diària­ment l’existència del canvi climàtic. Per tant, quan ja no només els experts científics sinó també tots nosal­tres hem pogut com­pro­var en pri­mera per­sona els efec­tes de l’escal­fa­ment glo­bal, ja no tin­dria cap sen­tit que alguns per­so­nat­ges insis­tei­xin a negar-lo ni que altres cre­guin que real­ment no ens afec­tarà. Ales­ho­res, per què no fem més? És difícil de con­cre­tar les cau­ses, però una d’elles és el fet que tots tenim molta més infor­mació de la que podem ges­ti­o­nar i també una certa sen­sació d’impotència: més enllà d’estal­viar l’ener­gia que puguem en certa mesura, poc hi podem fer perquè a escala glo­bal es com­plei­xin almenys els (modes­tos) acords de París i es comenci a reduir l’excés d’emis­si­ons de gasos de l’efecte hiver­na­cle. La bona notícia és que avui tenim conei­xe­ments i tec­no­lo­gia dis­po­ni­bles per aju­dar a solu­ci­o­nar alguns dels grans pro­ble­mes del nos­tre temps: des de for­mes d’obtenció d’ener­gia amb menys emis­si­ons fins a sis­te­mes d’emma­gat­ze­matge i estalvi més eficaços i econòmics . La no tan bona és que en molts casos tant a indi­vi­dus com a orga­nit­za­ci­ons (des de les empre­ses fins als estats) ens costa dis­cer­nir el que real­ment és creïble i verídic en cada cas i poder fer les elec­ci­ons ade­qua­des que ens estalviïn con­seqüències nefas­tes com les dels fenòmens climàtics extrems, que cada dia viu­rem amb més freqüència. A més, també és cert que, en alguns casos, cal esco­me­tre grans inver­si­ons per subs­ti­tuir estruc­tu­res obso­le­tes que de fet ningú vol assu­mir: des de can­viar el cotxe o elec­tro­domèstics par­ti­cu­lars per alguns que gene­rin menys emis­si­ons fins a can­viar grans infra­es­truc­tu­res de gestió energètica. El tema té difícil solució però com sem­pre hem d’insis­tir en la importància de l’edu­cació, tant científica com humana, per pre­pa­rar les gene­ra­ci­ons futu­res per afron­tar aquest pro­blema. Cal que siguin per­so­nes amb cri­te­ris inde­pen­dents per jut­jar la infor­mació que reben i amb valors per poder tre­ba­llar pel bé comú... quin gran repte!! En fi, que tin­guem tots un bon inici de curs!!