Ara fa un any vaig escriure un arti­cle que es titu­lava Glo­ba­lit­zació de les coses. En aque­lla ocasió refle­xi­o­nava al vol­tant de com la glo­ba­lit­zació abraça tots els aspec­tes de les nos­tres vides i posava exem­ples quo­ti­di­ans. No sé si és el mes d’agost, però vol­dria insis­tir en el tema. Ho faig moti­vat per tot un con­junt de coses que han pas­sat les dar­re­res set­ma­nes i que es rela­ci­o­nen direc­ta­ment amb la glo­ba­lit­zació. Recor­din, acti­vi­tat econòmica a escala glo­bal i les 24 hores del dia. Pro­ble­mes a l’aero­port. Pin­ta­des, males­tar i pre­gons con­tra la pressió turística a Bar­ce­lona. Els taxis­tes mobi­lit­zats con­tra les pla­ta­for­mes digi­tals de ser­veis de trans­port entre pri­vats. Pisos turístics, legals i il·legals, i la seva reper­cussió en el parc d’habi­tat­ges català. Podria con­ti­nuar, però ja se’n fan a la idea, oi? La glo­ba­lit­zació és a tot arreu. Tant, que per molta gent té més cos­tos que bene­fi­cis. I aquests cos­tos comen­cen a ser visi­bles i ren­di­bles política­ment. La glo­ba­lit­zació genera males­tar i aquest males­tar es trans­forma en vots (en el millor dels casos) per opci­ons polítiques que es defi­nei­xen clara­ment con­tra la glo­ba­lit­zació. Algu­nes amb posi­ci­ons fàcils i popu­lis­tes, d’altres més ben arti­cu­la­des. Però, què hi podem dir des de l’eco­no­mia? Si és que hi podem dir alguna cosa. Som-hi?

Pri­mer. La com­prensió de la glo­ba­lit­zació ha pas­sat per diver­ses eta­pes. En pri­mera instància, els eco­no­mis­tes només con­si­deràvem les dimen­si­ons econòmiques més tan­gi­bles, com per exem­ple, l’aug­ment del comerç inter­na­ci­o­nal de béns i ser­veis, l’espec­ta­cu­lar avenç dels flu­xos finan­cers glo­bals, o l’aug­ment, més lent, però clara­ment per­cep­ti­ble, dels flu­xos de tre­ball glo­bal. Per cert, i ara que hi som, avui no hi ha cap eco­no­mia del món que pugui fun­ci­o­nar sense les seves con­ne­xi­ons glo­bals. Una cosa és sor­tir de la Unió Euro­pea, i una altra molt dife­rent sor­tir de la glo­ba­lit­zació. Sense glo­ba­lit­zació i en el curt ter­mini, col·lapse. Ah, i una gran part del crei­xe­ment econòmic dels països està més rela­ci­o­nat amb el que passa fora del país que amb el que passa dins del país. De fet, el mateix país (estat-nació) està en crisi. Però, en una segona instància, de seguida vàrem veure la importància dels ele­ments intan­gi­bles de la glo­ba­lit­zació. La reu­ti­lit­zació d’idees i els flu­xos de conei­xe­ment i tec­no­lo­gia juguen un paper fona­men­tal per enten­dre la glo­ba­lit­zació. I, encara més, en ter­cera instància, hem com­pro­vat que la glo­ba­lit­zació ultra­passa l’eco­no­mia, i també és política i cul­tu­ral. La salut, l’edu­cació, la segu­re­tat, els sis­te­mes polítics i les con­di­ci­ons ambi­ents, s’expli­quen avui també per una gran inter­de­pendència. Així doncs, la glo­ba­lit­zació és un feno­men d’arrel econòmica, però que té un fort com­po­nent intan­gi­ble i inci­deix sobre altres dimen­si­ons no econòmiques de la soci­e­tat.