opinio

Globalització i convergència

La globalització és a tot arreu. Tant, que per molta gent té més costos que beneficis. I aquests costos comencen a ser visibles i rendibles políticament. La globalització genera malestar i aquest malestar es transforma en vots (en el millor dels casos) per opcions polítiques que es defineixen clarament contra la globalització. Algunes amb posicions fàcils i populistes, d’altres més ben articulades

Ara fa un any vaig escriure un article que es titulava Globalització de les coses. En aquella ocasió reflexionava al voltant de com la globalització abraça tots els aspectes de les nostres vides i posava exemples quotidians. No sé si és el mes d’agost, però voldria insistir en el tema. Ho faig motivat per tot un conjunt de coses que han passat les darreres setmanes i que es relacionen directament amb la globalització. Recordin, activitat econòmica a escala global i les 24 hores del dia. Problemes a l’aeroport. Pintades, malestar i pregons contra la pressió turística a Barcelona. Els taxistes mobilitzats contra les plataformes digitals de serveis de transport entre privats. Pisos turístics, legals i il·legals, i la seva repercussió en el parc d’habitatges català. Podria continuar, però ja se’n fan a la idea, oi? La globalització és a tot arreu. Tant, que per molta gent té més costos que beneficis. I aquests costos comencen a ser visibles i rendibles políticament. La globalització genera malestar i aquest malestar es transforma en vots (en el millor dels casos) per opcions polítiques que es defineixen clarament contra la globalització. Algunes amb posicions fàcils i populistes, d’altres més ben articulades. Però, què hi podem dir des de l’economia? Si és que hi podem dir alguna cosa. Som-hi?

Primer. La comprensió de la globalització ha passat per diverses etapes. En primera instància, els economistes només consideràvem les dimensions econòmiques més tangibles, com per exemple, l’augment del comerç internacional de béns i serveis, l’espectacular avenç dels fluxos financers globals, o l’augment, més lent, però clarament perceptible, dels fluxos de treball global. Per cert, i ara que hi som, avui no hi ha cap economia del món que pugui funcionar sense les seves connexions globals. Una cosa és sortir de la Unió Europea, i una altra molt diferent sortir de la globalització. Sense globalització i en el curt termini, col·lapse. Ah, i una gran part del creixement econòmic dels països està més relacionat amb el que passa fora del país que amb el que passa dins del país. De fet, el mateix país (estat-nació) està en crisi. Però, en una segona instància, de seguida vàrem veure la importància dels elements intangibles de la globalització. La reutilització d’idees i els fluxos de coneixement i tecnologia juguen un paper fonamental per entendre la globalització. I, encara més, en tercera instància, hem comprovat que la globalització ultrapassa l’economia, i també és política i cultural. La salut, l’educació, la seguretat, els sistemes polítics i les condicions ambients, s’expliquen avui també per una gran interdependència. Així doncs, la globalització és un fenomen d’arrel econòmica, però que té un fort component intangible i incideix sobre altres dimensions no econòmiques de la societat.

L’economia científica.

Segon. L’economia científica ha constatat moltes vegades que la globalització ha contribuït clarament a l’augment del producte i la riquesa mundial. De fet, no hi ha cap economista seriós que negui això. I, encara més, sobta que encara es defensin posicions que neguin aquest fet. Seria com negar la capacitat d’augmentar la prosperitat material conjunta de l’economia capitalista. Una altra qüestió és com distribuïm aquest increment del producte i la riquesa. Una part dels economistes, més de tarannà neoclàssic, consideren que la globalització tendeix a homogeneïtzar les economies i, per tant, fa convergir els nivells de renda dels països. Però, una altra part dels economistes, de tarannà més crític amb l’ortodòxia, argumenten que si bé les economies riques convergeixen entre elles, les divergències entre economies riques i pobres no paren de créixer amb la globalització. I, encara més, dins de les economies riques moltes persones estan quedant desplaçades amb la globalització.

Obertura internacional.

I, tercer. Segurament les dues aproximacions són certes. La creixent obertura internacional dels darrers anys ha fet molt per reduir les diferències entre economies riques i pobres, però alhora n’ha generat de noves, no només entre les economies riques i pobres, sinó dins de les economies riques i pobres. L’acostament entre economies està relacionat amb la capacitat d’absorció de la tecnologia, l’especialització de l’economia, els efectes desbordament del coneixement o el canvi estructural. Però, alhora, també hi ha restriccions que eviten la convergència, com les rigideses institucionals, les diferències en la transferència de tecnologia, les restriccions financeres o els problemes per traslladar les millores de productivitat en increments de riquesa.

Per tant, sembla que hem de trobar mecanismes per governar millor la globalització, sobretot la seva distribució de rendes. Aquesta és la baula feble del sistema. La globalització només serà si és capaç de corregir les desigualtats que genera. Per cert, tot això és molt diferent de voler extingir-la. Tenim feina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.