Eines

Terrasses a la recerca de consens

L’ordenança municipal enfronta el Gremi de Restauració i l’Ajuntament de Barcelona des que va néixer, el 2013

L’estira-i-arronsa entre el Gremi de Restauració i l’Ajuntament de Barcelona per la normativa municipal que ordena les terrasses de bars i restaurants de la ciutat va començar pràcticament amb l’aprovació de la mateixa ordenança, en l’últim ple del 2013, durant l’alcaldia de Xavier Trias. La seva entrada en vigor –el primer de gener del 2014– significava la supressió estricta de moltes taules i cadires de la via pública –diverses fonts apunten fins a 25.000 cadires– i l’homologació de molts elements que suposaven –i suposen, en molts casos– despeses impossibles, sobretot per als propietaris de petits establiments.

Els últims dos anys –i tres estius– han estat intensos en negociacions, promeses de modificacions i peticions de moratòries en l’aplicació de l’ordenança. Tanmateix, estem a les acaballes de l’estiu –l’època de l’any més apreciada i lucrativa per al gremi– i l’escenari continua sent el mateix: la insistència per una ordenança més permissiva, que reclamen els restauradors, i l’escassa determinació del consistori en aquest tema, fruit, en part, d’una complicada aritmètica política.

El compte enrere per arribar a “un consens de ciutat”, segons el director del gremi, Roger Pallarols, va començar de nou l’1 d’agost, quan el gremi va optar per presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) en vista del silenci del consistori. “El termini posat per l’Ajuntament mateix era el 31 de juliol i des de l’última reunió que vam fer, el 22 de juny passat, el silenci ha estat l’única resposta”, informa Pallarols. La ILP presentada, amb una proposta que, explica Pere Chias, president del gremi, “respecta” tots els veïns i l’activitat de la restauració, ha obtingut el suport de 23 regidors del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC i PP, de la societat civil, del món patronal i del sindical.

La ILP, un punt a part.

La ILP es veu, des de l’Ajuntament, com un començar de zero en el conflicte de les terrasses. “Ara ja no té cap sentit buscar l’acord”, esgrimeix Jaume Collboni, segon tinent de l’alcaldia i principal veu negociadora de l’Ajuntament davant el gremi, i afirma: “Fa mesos que intentem buscar un consens ampli en aquest tema, però el fet de governar en minoria no ho ha facilitat.”

Collboni explica la seva sorpresa per la presentació de la ILP: “Tot just uns dies abans havíem mantingut una reunió amb en Xavier Trias, cap del principal grup de l’oposició, el Grup Municipal Demòcrata, i teníem enllestit un preacord de modificació de l’ordenança.” Amb sorpresa també va rebre el suport gairebé unànime de l’oposició, tan complicada d’aconseguir, a aquest document.

L’ordenança afecta, segons Pallarols, tres de cada quatre terrasses de 8.000 punts de restauració de la ciutat. “Estem parlant que durant aquest mandat –del 2015 al 2017– ja s’han perdut més de 20.000 cadires, que afecten sobretot petits negocis de barri.” L’ordenança, tot i ser aprovada el 2013, és d’aplicació a tots els establiments que disposin d’una llicència municipal de terrassa amb anterioritat a aquesta data. Així doncs, ningú no s’escapoleix d’introduir canvis en els elements de les terrasses o en la superfície d’espai públic que ocupen o, fins i tot, en els lavabos.

Pèrdua d’ocupació.

Pallarols destaca també els llocs de treball que s’arribaran a perdre si s’aplica de manera estricta l’actual ordenança. “Els restauradors han pensat durant un temps que les coses s’acabarien arreglant i han mantingut molts llocs de treball, tot i que alguns han hagut de prescindir dels cambrers en haver perdut la meitat o totes les taules de què disposaven.” Tot i això, Pallarols alerta: “Si no es modifica la normativa i s’aplica de manera estricta, calculem que es poden arribar a perdre al voltant de 15.000 de les 70.000 ocupacions que ofereix el sector.”

El director del gremi admet que amb l’entrada de Collboni al govern “el diàleg es va fer més fluid”, i manté l’esperança que no s’endarrereixi la tramitació de la ILP “perquè endarrerir-la seria una gran equivocació”, opina. Tothom està d’acord que l’ordenança de les terrasses ha d’aconseguir un consens de ciutat. Però la feina no és senzilla, ja que afecta diferents aspectes de l’espai públic i la vida ciutadana: planificació urbanística, sorolls, mobiliari urbà, accessibilitat, medi ambient... “Si hi ha un consens ampli, es pot arribar a tenir la nova ordenança abans d’acabar l’any”, afirma Jaume Collboni, que insisteix que, malgrat la tensió, “no hi ha cap conflicte amb el sector, sinó amb les terrasses”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a