Renda fixa, la propera bombolla?
Uns tipus d’interès històricament baixos i un excés de liquiditat en els mercats ha portat els preus dels bons a nivells alts. La previsible normalització de la política monetària pot provocar un daltabaix.
Parlar de bombolla recorda situacions com les que van motivar la darrera crisi financera i econòmica la qual algunes economies just ara comencen a deixar enrere. O, si mirem més enrere en el temps, la crisi borsària de principis de la dècada del 2000 i que va esclatar després del boom de les empreses conegudes com punt com. O, si anem més lluny encara en el temps, el crac del 29 o la crisi de les tulipes. Un concepte que espanta. I que, per tant, relacionar-lo amb qualsevol fenomen actual pot despertar temors i polèmiques.
En economia, una bombolla es defineix com un procés d’una forta pujada en el preu d’un actiu, que genera expectatives de pujades futures no exemptes de risc. És a dir, ocorre quan el preu d’uns actius s’allunyen de la realitat, del seu valor fonamental.
I és aquesta definició la que algunes veus -entre les quals n’hi ha de molt pes (vegeu peça)- argüeixen per alertar d’allò que està passant en els mercats del deute. Segons aquestes veus, existeix una bombolla en la renda fixa, amb uns preus en màxims després d’uns anys en què els mercats han estat inundats amb un excés de liquiditat per part dels bancs centrals i en els quals els bons s’han convertit en un refugi per a molts inversors.
El context.
La raó dels tipus històricament baixos cal buscar-la en les conseqüències i les respostes a la recent crisi. Els bancs centrals van reduir els tipus a curt termini per contenir els efectes del crash sobre els mercats financers i, per extensió, sobre l’economia real. I aquesta rebaixa va repercutir sobre els tipus a llarg termini. Més enllà d’això, la pròpia debilitat econòmica també ha afectat els tipus.
A més, cal tenir present una altra de les decisions que les autoritats monetàries han pres en els darrers anys, que ha estat la compra de deute. Això ha contribuït a fer que la liquiditat disponible augmenti, i que els preus es mantinguin elevats. El context favorable per a la col·locació del deute ha portat governs i empreses a emetre més deute que mai. Ningú no ha volgut perdre’s la possibilitat de treure partit de la bona acollida dels bons. Tampoc la Grècia de Tsipras, que ha tornat als mercats aquest estiu després de tres anys.
A
De fet, la Reserva Federal (Fed) fa mesos que segueix una política d’increment progressiu dels tipus d’interès. L’autoritat monetària dels EUA ha anunciat, a més, que estudia com començar a desfer-se del seu balanç, és a dir, dels actius que van adquirir durant els anys de la crisi per posar gasolina als mercats. Per la seva banda, el Banc Central Europeu (BCE) està sota pressions per seguir el mateix camí. En aquest sentit, s’espera que en la seva propera reunió de l’octubre anunciï els seus plans per a 2018. Els analistes avancen que podria, almenys, anunciar una rebaixa del seu programa de compra de deute. Això provocaria la baixada dels preus de les futures emissions i faria perdre valor als bons que ja estan en carteres dels inversors.
LES CLAUS
Què és la renda fixa?
Els actius de renda fixa, coneguts com a bons, són instruments d’inversió equivalents a deute que emeten governs i empreses a canvi d’uns interessos i el retorn del capital en el moment del venciment. Són adquirits per altres entitats o per particulars.Com funcionen els mercats de deute?
En general, els bons ofereixen un interès de forma periòdica, que es denomina cupó. I solen tornar el capital en el moment que s’ha acordat el venciment. Hi ha excepcions com les lletres del tresor o els pagarés de les empreses. A més, els títols es poden vendre en el mercat de valors.Quants diners mouen?
No hi ha una xifra que indiqui el volum agregat mundial d’aquest mercat, tot i que els analistes asseguren que és més gran que el de la renda variable.Què els afecta?
Tant l’evolució macroeconòmica com la política monetària dels bancs centrals afecta els tipus d’interès, que tenen una relació inversa amb els preus. És a dir, a tipus menors, el preu serà major. I viceversa.Quin és el perfil dels inversors?
Els grans inversors en renda fixa són els fons d’inversió i de pensions. Els bancs i les asseguradores també solen comprar deute públic. Sovint hi ha la idea que la renda fixa no implica risc o que aquest és menor que en la variable, però els analistes deixen clar que no és així.Estratègies per a inversors cauts
Paula MateuEl perfil majoritari dels inversors en el mercat de deute són els institucionals, fons de pensions i d’inversió. No obstant això, un inversor individual té estratègies al seu abast per protegir-se. Des d’Atl Capital, Félix López apunta tres possibilitats per als inversors que es vulguin protegir d’aquesta situació. “Si l’impacte és la pujada de tipus, pots agafar bons flotants, en què el cupó estigui lligat als tipus d’interès. A més, pots cobrir les carteres venent futurs dels tipus d’interès a llarg. Finalment, es pot invertir en bons a molt curt termini.”