Borsa

Renda fixa, la propera bombolla?

Uns tipus d’interès històricament baixos i un excés de liquiditat en els mercats ha portat els preus dels bons a nivells alts. La previsible normalització de la política monetària pot provocar un daltabaix.

La previsible retirada d’estímuls monetaris contribuiria a incrementar els tipus i rebaixar els preus, cosa que restaria atractiu als bons ja en mans dels inversors
Els preus del deute s’han situat als nivells considerats desvirtuats

Par­lar de bom­bo­lla recorda situ­a­ci­ons com les que van moti­var la dar­rera crisi finan­cera i econòmica la qual algu­nes eco­no­mies just ara comen­cen a dei­xar enrere. O, si mirem més enrere en el temps, la crisi borsària de prin­ci­pis de la dècada del 2000 i que va escla­tar després del boom de les empre­ses cone­gu­des com punt com. O, si anem més lluny encara en el temps, el crac del 29 o la crisi de les tuli­pes. Un con­cepte que espanta. I que, per tant, rela­ci­o­nar-lo amb qual­se­vol feno­men actual pot des­per­tar temors i polèmiques.

En eco­no­mia, una bom­bo­lla es defi­neix com un procés d’una forta pujada en el preu d’un actiu, que genera expec­ta­ti­ves de puja­des futu­res no exemp­tes de risc. És a dir, ocorre quan el preu d’uns actius s’allu­nyen de la rea­li­tat, del seu valor fona­men­tal.

I és aquesta defi­nició la que algu­nes veus -entre les quals n’hi ha de molt pes (vegeu peça)- argüeixen per aler­tar d’allò que està pas­sant en els mer­cats del deute. Segons aques­tes veus, exis­teix una bom­bo­lla en la renda fixa, amb uns preus en màxims després d’uns anys en què els mer­cats han estat inun­dats amb un excés de liqui­di­tat per part dels bancs cen­trals i en els quals els bons s’han con­ver­tit en un refugi per a molts inver­sors.

El con­text.

En aquests dar­rers anys, els tipus d’interès han anat pro­gres­si­va­ment cap avall fins a situar-se en nivells històrica­ment bai­xos. I s’ha de tenir en compte que aquests tenen una relació inversa amb els preus del deute. És a dir, quan els tipus bai­xen, els preus pugen, i a l’inrevés. Per tant, al mateix temps que els tipus des­cen­dien, els preus dels bons s’han anat incre­men­tant. Al final, s’han situat en nivells que els ana­lis­tes con­si­de­ren des­vir­tu­ats res­pecte als valors fona­men­tals que, en rea­li­tat, tenen aquests títols. Segons aquesta situ­ació i a par­tir de la defi­nició expli­cada abans, diuen, es pot con­si­de­rar que hi ha una bom­bo­lla en el mer­cat de la renda fixa.

La raó dels tipus històrica­ment bai­xos cal bus­car-la en les con­seqüències i les res­pos­tes a la recent crisi. Els bancs cen­trals van reduir els tipus a curt ter­mini per con­te­nir els efec­tes del crash sobre els mer­cats finan­cers i, per extensió, sobre l’eco­no­mia real. I aquesta rebaixa va reper­cu­tir sobre els tipus a llarg ter­mini. Més enllà d’això, la pròpia debi­li­tat econòmica també ha afec­tat els tipus.

A més, cal tenir pre­sent una altra de les deci­si­ons que les auto­ri­tats monetàries han pres en els dar­rers anys, que ha estat la com­pra de deute. Això ha con­tribuït a fer que la liqui­di­tat dis­po­ni­ble aug­menti, i que els preus es man­tin­guin ele­vats. El con­text favo­ra­ble per a la col·locació del deute ha por­tat governs i empre­ses a eme­tre més deute que mai. Ningú no ha vol­gut per­dre’s la pos­si­bi­li­tat de treure par­tit de la bona aco­llida dels bons. Tam­poc la Grècia de Tsi­pras, que ha tor­nat als mer­cats aquest estiu després de tres anys.

A

ra, però, les pers­pec­ti­ves per als tipus són ben dife­rents. Les polítiques monetàries ultra­la­xes poden estar arri­bant al seu final. Els eco­no­mis­tes coin­ci­dei­xen que aques­tes ani­ran tor­nant a la nor­ma­li­tat per­duda en aquests dar­rers anys.

De fet, la Reserva Fede­ral (Fed) fa mesos que segueix una política d’incre­ment pro­gres­siu dels tipus d’interès. L’auto­ri­tat monetària dels EUA ha anun­ciat, a més, que estu­dia com començar a des­fer-se del seu balanç, és a dir, dels actius que van adqui­rir durant els anys de la crisi per posar gaso­lina als mer­cats. Per la seva banda, el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) està sota pres­si­ons per seguir el mateix camí. En aquest sen­tit, s’espera que en la seva pro­pera reunió de l’octu­bre anunciï els seus plans per a 2018. Els ana­lis­tes avan­cen que podria, almenys, anun­ciar una rebaixa del seu pro­grama de com­pra de deute. Això pro­vo­ca­ria la bai­xada dels preus de les futu­res emis­si­ons i faria per­dre valor als bons que ja estan en car­te­res dels inver­sors.

LES CLAUS

Què és la renda fixa?
Els actius de renda fixa, coneguts com a bons, són instruments d’inversió equivalents a deute que emeten governs i empreses a canvi d’uns interessos i el retorn del capital en el moment del venciment. Són adquirits per altres entitats o per particulars.
Com funcionen els mercats de deute?
En general, els bons ofereixen un interès de forma periòdica, que es denomina cupó. I solen tornar el capital en el moment que s’ha acordat el venciment. Hi ha excepcions com les lletres del tresor o els pagarés de les empreses. A més, els títols es poden vendre en el mercat de valors.
Quants diners mouen?
No hi ha una xifra que indiqui el volum agregat mundial d’aquest mercat, tot i que els analistes asseguren que és més gran que el de la renda variable.
Què els afecta?
Tant l’evolució macroeconòmica com la política monetària dels bancs centrals afecta els tipus d’interès, que tenen una relació inversa amb els preus. És a dir, a tipus menors, el preu serà major. I viceversa.
Quin és el perfil dels inversors?
Els grans inversors en renda fixa són els fons d’inversió i de pensions. Els bancs i les asseguradores també solen comprar deute públic. Sovint hi ha la idea que la renda fixa no implica risc o que aquest és menor que en la variable, però els analistes deixen clar que no és així.

Estratègies per a inversors cauts

Paula Mateu

El perfil majoritari dels inversors en el mercat de deute són els institucionals, fons de pensions i d’inversió. No obstant això, un inversor individual té estratègies al seu abast per protegir-se. Des d’Atl Capital, Félix López apunta tres possibilitats per als inversors que es vulguin protegir d’aquesta situació. “Si l’impacte és la pujada de tipus, pots agafar bons flotants, en què el cupó estigui lligat als tipus d’interès. A més, pots cobrir les carteres venent futurs dels tipus d’interès a llarg. Finalment, es pot invertir en bons a molt curt termini.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.