Volem fer una tasca de continuïtat en defensa dels autònoms, en un moment de canvis a causa de l’aprovació de la nova llei de l’autònom. No podem oblidar que el treballador autònom a Catalunya és una via més d’emprenedoria i hem de potenciar aquest perfil. Tenim, però, un objectiu doble, el d’aplanar el camí per als nous autònoms i el d’afavorir el creixement dels que ja hi són. És molt important que la persona que ha fet el pas senti que li donen suport.

Cal una relació fiscal que permeti la viabilitat dels autònoms, i una eina important és que s’equipari la jubilació a la de la resta d’assalariats. Ara per ara els autònoms viuen amb una constant preocupació sobre el seu futur. Tenen dubtes com ara: què em passarà si em poso malalt, si em faig mal, quina serà la meva jubilació? Etcetera. I hem de posar fi a aquestes pors i fer pedagogia. Nosaltres treballarem per aconseguir-ho.

L’aprovació de la nova llei no es pot interpretar com una fita assolida sinó com un camí que s’obre per seguir reivindicant unes millors condicions per a l’autònom. Així i tot s’han aconseguit avantatges destacables.

L’allargament de la tarifa plana de sis mesos a dotze mesos afavoreix la incorporació de nous autònom. També destacaria el fet que es puguin reduir fins al 30% en les despeses corrents com l’electricitat, aigua, etc. per als que treballen a casa. N’hi ha d’altres més socials com la d’equiparar la baixa per maternitat amb les assalariades per compte aliè. És igualment remarcable la reducció de cinc a dos anys per poder tornar a accedir a la tarifa plana de quotes, en cas de voler reprendre l’activitat un cop hagi fet fallida. Tot són passes endavant, però han quedat reivindicacions pendents.

Sí, és cert que no s’ha inclòs en la reforma, però no donem per tancada aquesta reivindicació. N’hi ha també d’altres de pendents, com l’equiparació de la jubilació a la de la resta d’assalariats, i una major agilitat per poder donar-se d’alta.

És evident que aquest és un tema que desincentiva la permanència dels autònoms, cal aconseguir una major protecció social, i almenys equiparar. Però també hi ha una tasca de consciència i previsió dels autònoms que han d’augmentar la cotització i no optar pel mínim quan poden pagar més. Tampoc cal inventar-se res especial, només emmirallar-nos en el que fan altres països i que ja funciona. Que aquestes reivindicacions històriques no s’hagin assolit en la darrera reforma de l’autònom no és una batalla perduda.

Quan a un treballador li fa por posar-se com a autònom és perquè no hi ha les facilitats suficients perquè faci el pas i, per tant, hem d’aconseguir aplanar el camí. I que si algú s’enfonsa sigui per motius empresarials i no per motius externs a qüestions empresarials com l’excés de burocràcia, fiscal, etc.