Volem fer una tasca de con­tinuïtat en defensa dels autònoms, en un moment de can­vis a causa de l’apro­vació de la nova llei de l’autònom. No podem obli­dar que el tre­ba­lla­dor autònom a Cata­lu­nya és una via més d’empre­ne­do­ria i hem de poten­ciar aquest per­fil. Tenim, però, un objec­tiu doble, el d’apla­nar el camí per als nous autònoms i el d’afa­vo­rir el crei­xe­ment dels que ja hi són. És molt impor­tant que la per­sona que ha fet el pas senti que li donen suport.

Cal una relació fis­cal que per­meti la via­bi­li­tat dels autònoms, i una eina impor­tant és que s’equi­pari la jubi­lació a la de la resta d’assa­la­ri­ats. Ara per ara els autònoms viuen amb una cons­tant pre­o­cu­pació sobre el seu futur. Tenen dub­tes com ara: què em pas­sarà si em poso malalt, si em faig mal, quina serà la meva jubi­lació? Etce­tera. I hem de posar fi a aques­tes pors i fer peda­go­gia. Nosal­tres tre­ba­lla­rem per acon­se­guir-ho.

L’apro­vació de la nova llei no es pot inter­pre­tar com una fita asso­lida sinó com un camí que s’obre per seguir rei­vin­di­cant unes millors con­di­ci­ons per a l’autònom. Així i tot s’han acon­se­guit avan­tat­ges des­ta­ca­bles.

L’allar­ga­ment de la tarifa plana de sis mesos a dotze mesos afa­vo­reix la incor­po­ració de nous autònom. També des­ta­ca­ria el fet que es puguin reduir fins al 30% en les des­pe­ses cor­rents com l’elec­tri­ci­tat, aigua, etc. per als que tre­ba­llen a casa. N’hi ha d’altres més soci­als com la d’equi­pa­rar la baixa per mater­ni­tat amb les assa­la­ri­a­des per compte aliè. És igual­ment remar­ca­ble la reducció de cinc a dos anys per poder tor­nar a acce­dir a la tarifa plana de quo­tes, en cas de voler repren­dre l’acti­vi­tat un cop hagi fet fallida. Tot són pas­ses enda­vant, però han que­dat rei­vin­di­ca­ci­ons pen­dents.

Sí, és cert que no s’ha inclòs en la reforma, però no donem per tan­cada aquesta rei­vin­di­cació. N’hi ha també d’altres de pen­dents, com l’equi­pa­ració de la jubi­lació a la de la resta d’assa­la­ri­ats, i una major agi­li­tat per poder donar-se d’alta.

És evi­dent que aquest és un tema que desin­cen­tiva la per­manència dels autònoms, cal acon­se­guir una major pro­tecció social, i almenys equi­pa­rar. Però també hi ha una tasca de consciència i pre­visió dels autònoms que han d’aug­men­tar la cotit­zació i no optar pel mínim quan poden pagar més. Tam­poc cal inven­tar-se res espe­cial, només emmi­ra­llar-nos en el que fan altres països i que ja fun­ci­ona. Que aques­tes rei­vin­di­ca­ci­ons històriques no s’hagin asso­lit en la dar­rera reforma de l’autònom no és una bata­lla per­duda.

Quan a un tre­ba­lla­dor li fa por posar-se com a autònom és perquè no hi ha les faci­li­tats sufi­ci­ents perquè faci el pas i, per tant, hem d’acon­se­guir apla­nar el camí. I que si algú s’enfonsa sigui per motius empre­sa­ri­als i no per motius externs a qüesti­ons empre­sa­ri­als com l’excés de burocràcia, fis­cal, etc.