Focus

Camp adobat per als especuladors a la Borsa

El ressò de l’1-O a la borsa va ser més relatiu que real, mentre que la prima de risc sí estaria sota la seva influència

No eleven el ràting d’Espanya a causa del conflicte amb Catalunya

Sí, l’1-O també va tenir el seu ressò als mer­cats finan­cers, però, mal­grat tot, hi ha hagut més pa que for­matge, i les pèrdues de l’Ibex 35 a la Borsa no han estat d’una rellevància nota­ble. Cer­ta­ment, el dime­cres 4 d’octu­bre hi va haver una recu­lada de 2,85 punts que feia dava­llar el selec­tiu per sota dels psi­cològics 10.000 punts, el dia següent un pre­vi­si­ble rebot posava les coses en ordre, i l’Ibex es situ­ava en els 10.214,700.

Un com­por­ta­ment que no jus­ti­fi­ca­ria certs judi­cis pre­ci­pi­tats que vin­cu­len la qüestió cata­lana a la tra­jectòria de la borsa, tant la local com l’euro­pea. Com afirma Jaume Puig, direc­tor de la ges­tora GVC Gaesco, “els mer­cats estan clara­ment dis­so­ci­ats de la qüestió política i social: la borsa euro­pea ha pujat des de prin­ci­pis d’any, com reflec­teix el 9,8% de crei­xe­ment del selec­tiu euro­peu Euros­toxx 50, men­tre que la borsa ha cres­cut un 9,2%.” Per als qui s’entes­ten a cer­car impli­ca­ci­ons, “podríem dir que l’Ibex 35 no s’afe­geix al rally euro­peu, més que per­dre pis­to­nada.” No tant per­dre, com dei­xar de gua­nyar.

Albert Grau, asses­sor finan­cer d’Argenta Patri­mo­nios, con­si­dera que si bé “els mer­cats estan tenint en compte el con­flicte català, i això expli­ca­ria aquests epi­so­dis de vola­ti­li­tat, és més aviat per la incer­tesa sobre com mesu­rar els temps, tant per a una decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència com per a una nego­ci­ació amb l’Estat.” I és clar, al seu parer, que “el rebot que es va regis­trar el dia 5 es va esde­ve­nir perquè els tra­ders van veure una gran opor­tu­ni­tat per espe­cu­lar. Si obser­vem els volums de nego­ci­ació, han estat sem­blants als de jor­na­des prèvies a l’1-O.”

És clar que el con­flicte entre Cata­lu­nya i l’Estat ha arri­bat a l’inver­sor inter­na­ci­o­nal, però no es pot dir que li pro­vo­qui un des­fici espe­cial. Com afirma Jaume Puig, “l’inver­sor inter­na­ci­o­nal no con­si­dera que pugui tenir afec­tació a l’escala de la borsa euro­pea o mun­dial.” En tot cas, com afe­geix, “reco­nei­xen la situ­ació, i en un moment deter­mi­nat poden arri­bar a fer con­si­de­ra­ci­ons tàcti­ques i inter­pre­tar que la repressió judi­cial i poli­cial pot jugar a favor de la part cata­lana.”

Però, i les peti­tes ten­si­ons que es regis­tren a la borsa local? Per a Puig, “els inver­sors no cre­uen que la solució final al con­flicte tin­gui lloc ara mateix, sinó que es un con­flicte que va per llarg.”

Si volem tro­bar un reflex nítid de l’1-O, en clau finan­cera, hem d’obser­var la prima de risc del deute espa­nyol. Els dies 4 i 5 d’octu­bre va tibar molt, tot repun­tant fins a 130, amb un interès de l’1,77%, bai­xar el diven­dres 6 a 122, i l’interès en 1,69%. Amb tot, lluny del 111 que es regis­trava fa dos mesos. El mateix Banc d’Espa­nya insis­tia fa pocs dies, per boca del gover­na­dor Luis María Linde, que les ten­si­ons a Cata­lu­nya podien afec­tar even­tu­al­ment les con­di­ci­ons de finançament de l’Estat en els mer­cats de deute.” També han dit la seva dar­re­ra­ment pres­crip­tors com ara el banc nord-ame­ricà JP Mor­gan, que con­si­dera sense embuts que inver­tir en deute espa­nyol és un risc que cal con­si­de­rar ele­vat, donat que el marc polític és d’ines­ta­bi­li­tat. El banc d’inversió reco­ma­nava tras­lla­dar-se del bo espa­nyol als bons ale­manys o por­tu­gue­sos.

El bo espa­nyol és espe­ci­al­ment sen­si­ble a fac­tors d’ines­ta­bi­li­tat, i la pugna entre Cata­lu­nya i Espa­nya ho és, perquè la seva salut ja era de per si deli­cada, atès que l’endeu­ta­ment de l’Estat espa­nyol és del 100%. Espa­nya per­tany al club dels països que reben la cura del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), el qual li com­pra mas­si­va­ment deute jus­ta­ment perquè la seva prima de risc no es dese­qui­li­bri de forma sig­ni­fi­ca­tiva i s’encen­guin els llums ver­mells. Una assistència arti­fi­cial que emmas­cara la capa­ci­tat real d’Espa­nya per afron­tar els ven­ci­ments del crèdit.​Com diu Albert Grau, “l’inici d’una DUI pot dei­xar el deute espa­nyol en molt mala posició, amb difi­cul­tats per pagar als seus cre­di­tors.” I les agències de ràting, que com Stan­dard&Poor’s (S&P) ame­na­cen Cata­lu­nya de posar en pers­pec­tiva nega­tiva el seu ràting (+B/B’), també es neguen a millo­rar les posi­ci­ons de la solvència espa­nyola : la mateixa S&P no vol millo­rar la qua­li­fi­cació actual (BBB+) fins que no afluixi la tensió.

La tendència a l’exa­ge­ració també s’ha obser­vat quan hom ha ator­gat al con­flicte fins i tot culpa en la lleu­gera deva­lu­ació de l’euro davant del dòlar. El dilluns 2, Blo­om­berg es va llançar a la pis­cina per afir­mar sense com­ple­xos de cap mena que el con­flicte entre Cata­lu­nya i l’Estat, ado­bat amb la bru­tal repressió poli­cial, era la causa de l’afe­bli­ment de la divisa euro­pea amb la seva relació de canvi amb el dòlar, tot can­vi­ant el diu­menge al ves­pre a 1,176 dòlars, un 0,3% menys que a cotit­zació ante­rior, en una deva­lu­ació que no es regis­trava des del mes de febrer.

Com explica Jaume Puig, “l’euro ja por­tava temps afe­blint-se res­pecte del dòlar i, de fet, el dime­cres 27 de setem­bre ja havia cotit­zat a 1,17. El dòlar por­tava temps en el sen­der de pujada”. De fet, quan els mer­cats s’han fet ressò que el pre­si­dent dels EUA, Donald Trump, vol nome­nar al cap­da­vant de la Reserva Fede­ral algú poc pro­cliu a les puja­des dels tipus d’interès, l’euro ha tor­nat a esgar­ra­par un 0,1% davant la divisa nord-ame­ri­cana.

.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.