Focus

Camp adobat per als especuladors a la Borsa

El ressò de l’1-O a la borsa va ser més relatiu que real, mentre que la prima de risc sí estaria sota la seva influència

No eleven el ràting d’Espanya a causa del conflicte amb Catalunya

Sí, l’1-O també va tenir el seu ressò als mercats financers, però, malgrat tot, hi ha hagut més pa que formatge, i les pèrdues de l’Ibex 35 a la Borsa no han estat d’una rellevància notable. Certament, el dimecres 4 d’octubre hi va haver una reculada de 2,85 punts que feia davallar el selectiu per sota dels psicològics 10.000 punts, el dia següent un previsible rebot posava les coses en ordre, i l’Ibex es situava en els 10.214,700.

Un comportament que no justificaria certs judicis precipitats que vinculen la qüestió catalana a la trajectòria de la borsa, tant la local com l’europea. Com afirma Jaume Puig, director de la gestora GVC Gaesco, “els mercats estan clarament dissociats de la qüestió política i social: la borsa europea ha pujat des de principis d’any, com reflecteix el 9,8% de creixement del selectiu europeu Eurostoxx 50, mentre que la borsa ha crescut un 9,2%.” Per als qui s’entesten a cercar implicacions, “podríem dir que l’Ibex 35 no s’afegeix al rally europeu, més que perdre pistonada.” No tant perdre, com deixar de guanyar.

Albert Grau, assessor financer d’Argenta Patrimonios, considera que si bé “els mercats estan tenint en compte el conflicte català, i això explicaria aquests episodis de volatilitat, és més aviat per la incertesa sobre com mesurar els temps, tant per a una declaració unilateral d’independència com per a una negociació amb l’Estat.” I és clar, al seu parer, que “el rebot que es va registrar el dia 5 es va esdevenir perquè els traders van veure una gran oportunitat per especular. Si observem els volums de negociació, han estat semblants als de jornades prèvies a l’1-O.”

És clar que el conflicte entre Catalunya i l’Estat ha arribat a l’inversor internacional, però no es pot dir que li provoqui un desfici especial. Com afirma Jaume Puig, “l’inversor internacional no considera que pugui tenir afectació a l’escala de la borsa europea o mundial.” En tot cas, com afegeix, “reconeixen la situació, i en un moment determinat poden arribar a fer consideracions tàctiques i interpretar que la repressió judicial i policial pot jugar a favor de la part catalana.”

Però, i les petites tensions que es registren a la borsa local? Per a Puig, “els inversors no creuen que la solució final al conflicte tingui lloc ara mateix, sinó que es un conflicte que va per llarg.”

Si volem trobar un reflex nítid de l’1-O, en clau financera, hem d’observar la prima de risc del deute espanyol. Els dies 4 i 5 d’octubre va tibar molt, tot repuntant fins a 130, amb un interès de l’1,77%, baixar el divendres 6 a 122, i l’interès en 1,69%. Amb tot, lluny del 111 que es registrava fa dos mesos. El mateix Banc d’Espanya insistia fa pocs dies, per boca del governador Luis María Linde, que les tensions a Catalunya podien afectar eventualment les condicions de finançament de l’Estat en els mercats de deute.” També han dit la seva darrerament prescriptors com ara el banc nord-americà JP Morgan, que considera sense embuts que invertir en deute espanyol és un risc que cal considerar elevat, donat que el marc polític és d’inestabilitat. El banc d’inversió recomanava traslladar-se del bo espanyol als bons alemanys o portuguesos.

El bo espanyol és especialment sensible a factors d’inestabilitat, i la pugna entre Catalunya i Espanya ho és, perquè la seva salut ja era de per si delicada, atès que l’endeutament de l’Estat espanyol és del 100%. Espanya pertany al club dels països que reben la cura del Banc Central Europeu (BCE), el qual li compra massivament deute justament perquè la seva prima de risc no es desequilibri de forma significativa i s’encenguin els llums vermells. Una assistència artificial que emmascara la capacitat real d’Espanya per afrontar els venciments del crèdit.Com diu Albert Grau, “l’inici d’una DUI pot deixar el deute espanyol en molt mala posició, amb dificultats per pagar als seus creditors.” I les agències de ràting, que com Standard&Poor’s (S&P) amenacen Catalunya de posar en perspectiva negativa el seu ràting (+B/B’), també es neguen a millorar les posicions de la solvència espanyola : la mateixa S&P no vol millorar la qualificació actual (BBB+) fins que no afluixi la tensió.

La tendència a l’exageració també s’ha observat quan hom ha atorgat al conflicte fins i tot culpa en la lleugera devaluació de l’euro davant del dòlar. El dilluns 2, Bloomberg es va llançar a la piscina per afirmar sense complexos de cap mena que el conflicte entre Catalunya i l’Estat, adobat amb la brutal repressió policial, era la causa de l’afebliment de la divisa europea amb la seva relació de canvi amb el dòlar, tot canviant el diumenge al vespre a 1,176 dòlars, un 0,3% menys que a cotització anterior, en una devaluació que no es registrava des del mes de febrer.

Com explica Jaume Puig, “l’euro ja portava temps afeblint-se respecte del dòlar i, de fet, el dimecres 27 de setembre ja havia cotitzat a 1,17. El dòlar portava temps en el sender de pujada”. De fet, quan els mercats s’han fet ressò que el president dels EUA, Donald Trump, vol nomenar al capdavant de la Reserva Federal algú poc procliu a les pujades dels tipus d’interès, l’euro ha tornat a esgarrapar un 0,1% davant la divisa nord-americana.

.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a