Focus

Qui la diu més grossa?

Polítics, empresaris i experts no tenen inconvenient a convertir opinions en veritats absolutes o directament mentir. Aquí hi ha algunes d’aquestes frases per a la història

“Hi ha risc de ‘corralito’ en aquest procés” Luis María Linde Governador del Banc d’Espanya

L’amenaça que Catalunya vivís el que han sofert països com l’Argentina, Grècia o Xipre, és a dir, restringir la lliure disposició de diners per evitar-ne la fugida, era inevitable. L’economista Germà Bel planteja l’interrogant: “Per què haurien de fugir els capitals d’una regió més productiva i amb més capacitat de pagar els seus deutes que l’Estat de què se separa?” Bel també descarta que hom vulgui provocar artificialment un corralito per pures raons polítiques, ja que seria una arma de doble tall: “Devastaria el conjunt del sistema financer espanyol, atès que són espanyols els bancs que fan de mitjancers amb el deute dels catalans.”

El canvi de seu que han efectuat Banc Sabadell i CaixaBank no es pot interpretar en la perspectiva d’un daltabaix, com diu el catedràtic de la UPF Guillem López Casasnovas: “Fer-ho per protegir els clients, com diuen, no resulta clar, donada la bona solvència i la quantitat d’actius líquids que hi ha per fer front a qualsevol eventualitat.” La por de perdre els estalvis, que alguns estalviadors van mostrar els primers dies d’octubre obrint comptes mirall, tampoc no sembla tenir gaires fonaments, ja que la qualificació del deute català passaria del bo escombraria actual a una qualificació creditícia d’AA- i això li permetria finançar-se amb normalitat als mercats financers internacionals, i deixar de dependre del mecanisme discrecional que suposa el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Cal tenir en compte que Catalunya assumiria un deute que li suposaria un estalvi d’un 52% respecte de la situació actual. En l’escenari virtual de la independència, Catalunya es dotaria d’un Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), la dotació inicial del qual seria, com diu Bel, “la part que li correspon del FGD espanyol, i es garantiria segons els paràmetres que estableix la Unió Europea”.

“Si hi hagués independèn-cia molts de vostès anirien a l’atur. No passarà gràcies al 155” Josep Borrell Ex-secretari general del PSOE i expresident del Parlament Europeu

L’ex-secretari general del PSOE Josep Borrell en la darrera manifestació a favor de la unitat d’Espanya va fer unes contundents declaracions en què augurava que els assistents a la mobilització acabarien a l’atur si es declarés la independència. “No passarà gràcies al fet que s’ha aplicat 155”, afegia. L’alarmant missatge carregat d’intencionalitat resulta, si més no, matisable. Primer perquè l’efecte que pot tenir el procés independentista sobre les dades d’atur seria molt diferent a curt termini o a mitjà i llarg termini.

Els indicadors de què disposem ara per ara només permeten valorar impactes a curt termini. “La dificultat és separar quina part de les variacions es deuen al conflicte i quina part a l’evolució natural de les dades que, a més, sovint es veuen afectades per l’estacionalitat o altres factors conjunturals”, explica Raül Ramos, professor d’economia de la UB.

En el cas de les xifres d’atur de l’octubre, per exemple, que han registrat un increment de 14.698 persones més que al mes de setembre (la majoria del sector de serveis), es tracta d’un fenomen que es repeteix cada any per aquestes dates donat el final de temporada d’estiu del sector del turisme. Enguany, a més, s’ha allargat més que en altres exercicis a causa de les altes temperatures.

Pel que fa a l’afiliació a la seguretat social, segons les darreres dades del Ministeri de Treball i Seguretat Social, a Catalunya va ser d’unes 1.700 persones més que un mes abans, quan Madrid o València en van sumar més de 30.000. “La comparació amb el conjunt de l’Estat o amb altres parts d’Espanya tampoc serviria per valorar l’efecte, perquè la dinàmica i la composició sectorial pot ser molt diferent”, diu Ramos.

Caldrà veure, doncs, quin seria l’impacte a llarg termini en termes d’ocupació davant una possible aturada d’inversions estrangeres o deslocalitzacions. “És complicat perquè poden tenir un impacte brutal sobre una dada concreta i, en canvi, no afectar la dinàmica global”, afirma.

“No hi haurà una fugida massiva d’empreses” Oriol Junqueras Conseller d’Economia

El vicepresident del govern i conseller d’Economia de la Generalitat destituït, Oriol Junqueras, va dir: “No hi haurà una marxa massiva d’empreses de Catalunya” cap a altres parts de l’Estat. Aquestes declaracions a la cadena La Sexta les va pronunciar 24 hores abans que Banc Sabadell anunciés que establia la seu social a Alacant. Junqueras va dir també que “en una economia oberta i global, les empreses treballen amb bancs de tot el món”. De fet, segur que el vicepresident destituït pel govern estatal volia transmetre la intenció que en una possible declaració d’independència no hi hauria cap conseqüència negativa. Segurament ell i els seus companys de govern legítim estaven convençuts que seria així. El cert és que després de la marxa de Banc Sabadell i CaixaBank ja han abandonat Catalunya més de 2.000 empreses. El ministre Luis de Guindos va dir pocs dies després que el nombre de companyies catalanes que havien fugit cap a l’Estat només serà un “aperitiu” si finalment la independència tira endavant.

Dit això, cal puntualitzar que una cosa és fixar el domicili social fora de Catalunya i una altra molt diferent és fer una deslocalització amb personal i seu fiscal, fet que tindria conseqüències directes per a l’economia. A més, cal recordar que la marxa de seus socials d’empreses va coincidir amb un decret aprovat pel govern de l’Estat amb l’objectiu de promoure la fugida exprés de companyies catalanes. “Ha estat una gran operació de propaganda”, explica Jaume Ventura, catedràtic d’economia de la UPF i director del CREI, que afegeix que “la majoria de canvis de domicili són de firmes espanyoles, cap d’estrangera; això s’ha de saber”, afegeix. Per la seva part, l’economista Jaume Llopis assegura que el decret que facilita el canvi de seus socials és un “cop psicològic” que anirà a més fins a buscar el “pànic” per demostrar que la independència és negativa per als catalans i per a l’Estat espanyol.

“La caiguda del turisme a Catalunya és dramàtica” Soraya S. de Santamaría Vicepresidenta del govern espanyol

Allò que els atemptats de l’agost passat a Barcelona i Cambrils no van aconseguir, és a dir, alterar l’arribada de turistes, ho podria fer la tensió política a Catalunya. Almenys això és el que diuen les dades avançades del sector, que parlen de descensos en el nivell de reserves hoteleres. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va xifrar aquesta caiguda en fins el 30% mentre que l’associació sectorial Exceltur parla del 20%.

De moment, la realitat de les xifres és que l’octubre està tenint una menor ocupació a Barcelona, segons va informar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Si els nivells habituals són del 90%, les setmanes del 16 al 22 i del 23 al 29 d’octubre van registrar taxes del 84% i 83,4%, respectivament.

Dit això, cal pensar que el Gremi d’Hotels ja va advertir d’aquest descens però el va atribuir al fet que l’ocupació de l’octubre del 2016 va ser superior a l’habitual per la celebració d’un important congrés farmacèutic. Ara bé, també va reconèixer un cert impacte pels atemptats d’agost i les mobilitzacions i protestes al carrer.

Un important termòmetre per mesurar l’impacte en el turisme estranger és l’aeroport del Prat. De moment, les últimes dades de trànsit de passatgers fetes públiques corresponen al setembre, quan van passar per la instal·lació 4,6 milions de persones, un 6,4% més que l’any anterior.

De gener a setembre l’increment és del 7,7%. Enric Millo s’ha referit a aquest aspecte assenyalant que hi ha hagut descensos en les reserves de vols internacionals, sense especificar de quina dimensió.

Per sortir de dubtes, només cal esperar uns dies que Aena publiqui les dades d’octubre. El que sí que sembla evident és que el conflicte polític i la intervenció de la Generalitat estan afectant la imatge exterior tant de Catalunya com d’Espanya, i que el turisme internacional és molt sensible a qualsevol tipus de conflicte. De fet, Catalunya s’ha beneficiat d’això els darrers anys.

“El pànic bancari anticipa el dels mercats” Juan José Brugera President del Cercle d’Economia

El president del Cercle va aprofitar la retirada de diners d’alguns estalviadors, dies abans de la DUI, per afirmar que això ens avançava un daltabaix a Borsa. Si bé en algun moment l’Ibex 35 va arribar a perdre un 2,85%, els rebots van eixugar la pèrdua en poques sessions. Com diu l’assessor financer Albert Grau, d’Argenta Patrimonios, en tot cas, “els mercats han jugat amb aquest procés, ja que els volums de contractació han estat moderats, i molt focalitzats per 3-4 agències de valors”. Segons afegeix, “alguns brokers han aprofitat per depurar, i després d’obtenir guanys, volien generar efectiu per fer coses noves”. Des de la seva experiència, “l’inversor percep que el polític el vol enganyar: si hi ha una sortida d’empreses no és tant per la situació, sinó perquè el ministre De Guindos ho provoca amb el seu decret exprés”. El cert, com rebla, és que la qüestió catalana “no afecta els mercats, les dades de les empreses cotitzades estan superant les expectatives, amb més beneficis i millor preu de la cotització”. Com diu, “els fonamentals no estan malmesos, una altra cosa és que hi hagi resistència a invertir en bancs, que no agraden als inversors pel propi concepte de negoci, o en renda fixa governamental”.

Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Catalunya, és rotund quan diu que als mercats “mai va haver-hi nervis, i veiem com l’Ibex 35 puja, està a uns nivells de normalitat, tot seguint l’estela de l’Eurostoxx”. Teixidó afirma que “el mercat mai va fer cas de declaracions fora de lloc”. En tot cas, afegeix, “va descomptar, només una mica, l’efecte de la sortida d’empreses i va intentar quantificar un menor creixement de l’economia espanyola”. Remarca que fins i tot la prima de risc del deute espanyol, “el termòmetre que marca el grau de por, no va patir un moviment brusc a l’alça en els moments previs a la DUI”. La prima de risc d’Espanya davant Alemanya va arribar a pujar a 123, però en pocs dies ja va davallar per sota de 120. Des de la seva privilegiada talaia d’observació, Teixidó pensa que el permat compta que “tard o d’hora les parts del conflicte s’hauran d’asseure per arribar a un acord en un punt intermedi”.

“Si Espanya es trenca per Catalunya, una fila de fitxes de dominó la seguirà pel continent” Esteban González Pons Portaveu del PP al Parlament Europeu

“És evident que si Catalunya arriba a ser independent un dia, respectarem aquesta elecció, però Catalunya no podrà convertir-se en membre de la UE l’endemà.” Amb aquesta declaració contundent bona part del moviment independentista ho va celebrar. Però va durar poc temps. Pocs dies després va rectificar davant la pressió de l’Estat espanyol. Fins al punt que el president de la Comissió va reblar unes contundents declaracions que deien: “No vull una Catalunya independent perquè altres farien el mateix”. I va afegir: “No vull una Europa de 98 estats.”

El 2015 la Fundación Alternativas va encomanar un estudi a diversos constitucionalistes, com ara Diego López Garrido, que va concloure que “la independència de Catalunya trauria aquest territori immediatament de la UE, exclouria aquesta comunitat autònoma del sistema monetari de l’euro i suposaria el retorn a les fronteres”. Però la contundència va venir de la mà d’Esteban González Pons, portaveu del PP al Parlament Europeu, que va dir: “Si Espanya es trenca per Catalunya, una fila de fitxes de dominó la seguirà per tot el continent.” Enlloc no està escrit que si una part de ciutadans que formen part d’un estat de la UE marxen deixaran de ser europeus.

“Hi ha una paràlisi total d’inversions estrangeres” Josep Bou President de l’associació Empresaris de Catalunya

Josep Bou, el president de l’associació unionista Empresaris de Catalunya, feia aquesta afirmació molt abans que es coneguin les dades oficials i, per tant, la fiabilitat de la seva afirmació hauria de quedar en l’aire, almenys fins al març de 2018. És aleshores quan el Ministeri d’Economia publica les dades d’inversió estrangera del darrer trimestre de l’any, i se sabrà quin ha estat l’impacte del conflicte quant a la inversió estrangera que arriba.

És cert que la inestabilitat no és bon reclam per a aquests afers, i tot i que no hi ha dades oficials, l’impacte indirecte en sectors proveïdors ja s’està tastant. Empreses que ajuden a establir expatriats (empleats traslladats), per exemple, han vist reduir la seva activitat a nivells similars al 2008.

Jacinto Soler-Matutes, soci d’Emergia Partners, una firma dedicada a ajudar a la implantació d’empreses a Catalunya, creu que l’impacte de les inversions estrangeres anirà per barris. “Per a inversors de països emergents que venen a buscar tecnologies i coneixement, no es veuen gaire afectats.” Aquest mes tanquen una inversió d’1 milió de la Xina i comencen a negociar-ne una altra de 10 milions d’un inversor àrab. Per a Soler-Matutes sí que hi pot haver problema entre els inversors europeus i americans que volen Catalunya com a plataforma de vendes per a Espanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a